Dijous dia 27 de febrer era dijous llarder. Com és costum a l’escola, vam fer una excursió tots plegats per compartir jocs i activitats relacionades amb el Carnestoltes i la Quaresma.

Com molt bé sabeu dijous vam fer la sortida a la fundació Miró.
Sota un cel radiant vam passar el dia a Barcelona, al matí a la Fundació fent el taller “escultures i mirades”.De la mà de la Berta, una noia apassionada amb l’art, vam recórrer, mirar, decobrir i conversar al voltant d’escultures de Miró, Caro, Calder Papilotti.
Quan vam acabar, meravellat i tots molt contents, ens en vam anar al parc Jacint Verdaguer, allà vam tenir una estona de joc i després vam dinar.

Hoy es martes y como todos los martes por la tarde nos visita Doña Begoña. Con ella explicamos cuentos, recitamos poesías, hablamos y nos contamos cómo vestimos, qué hemos comido, quienes son nuestros amigos o cómo es un coala. La excusa es muy variada i la intención muy clara: practicar el castellano.
Esta tarde hemos tenido una sorpresa muy agradable y una excusa muy dulce para hablar!!!Mamá de Carme nos ha preparado una tarta decorada para merendar. Carme nos ha hablado de los ingredientes y por parejas hemos contado como son y donde se utilizan los ingredientes de la tarta de la mamá de Carme.
Al final de la tarde…. Nos hemos comido la tarta, ha sido entonces cuando hemos dejado de practicar…silencio total, la tarta estaba deliciosa!!!!
Muchas gracias a la mamá de Carme!!!!!

El divendres l’artista Quelot ens va visitar a l’escola per parlar als nens i nenes que aquest torn fan espai d’art.
En Quelot, il·lustrador, escultor i pintor, aquesta vegada ens va parlar de la il·lustració.
Ens va presentar un dels grans invents de la història de la humanitat, el llapis, ens va fer un petit recorregut per la història del dibuix des dels seus inicis i finalment ens va parlar i mostrar part de la seva feina.
A la xarrada hi vam estar nens de 1r a 6è, l’interès i expectació la van mostrar i demostrar tots.
Quan un expert entre a l’aula les paraules, els gests, les històries que aquest ens explica queden d’una manera especials i fantàstica en el bagatge de tots els infants.
Quelot, una vegada més, gràcies per aportar a l’escola moments especials com aquests!

LA MAQUETA DEL CICLE VITAL DE LA PAPALLONA

L’aula canvia la seva distribució de l’espai i col•loquem tot de materials.
La consigna és : amb tot el que sabem, imaginem i construïm un lloc on la papallona pugui desenvolupar tot el seu cicle de la vida.
La proposta la realitzarem per parelles, per tant, la conversa i l’entesa serà importantíssima. Abans d’entrar a fer, ens posem a parlar, cadascú amb la seva parella. De moment no surten dubtes, cadascú buida a l’altra les seves idees.
Procurant aquests temps, veiem com cadascú s’acosta a la taula dels materials sense pressa, n’hi ha per tots i segur que tots no hem pensat en els mateixos.
Cadascú ha tingut temps de compartir, mínimament, el procés que estem a punt d’engegar.
Comencem a construir i aquí sí que surten els primers dubtes, n’hi ha que ho resolen preguntant a altres parelles, n’hi ha que van a buscar llibres…
Conversa, acció i pensament conviuen al mateix temps. L’observació i la imitació ens dóna, a alguns, la seguretat per començar.

1. La crisàlide, què era?
2. Els ous han d’estar a prop del menjar,oi?
3. Tu fes la papallona home, que jo ja faig la dona.
4. Vols dir que les papallones són més grans que els arbres? ha de ser més petita!
5. Un lloc ben còmode pel capoll.
6. La papallona morta se li veuen les potes perfectament.
7. La morta aquí, ben a prop dels ous.
8. La neu lluny, a dalt de les muntanyes. Sí, el Pirineu té neu a l’estiu i hi ha papallones.
9. Pomes madures perquè mengin les papallones.

Entremig algun STOP, col•lapsem la realitat, tothom mira que està fent, perquè, què falta…

La proposta dura un parell de dies, es fantàstic tornar del pati i continuar treballant amb el mateix i es fantàstic arribar al matí i sense dir res, continuar amb la feina.

Amb el temps les converses van variant, la maqueta va agafant cos, tothom ha arribat a acords amb els seus companys de treball, tenim l’objectiu quasi complert…llavors podem conversar, mentre fem, de manera ben distesa:

1. Avui juga la copa del rei el Barça i el Max està segur que guanyaran.
2. Avui ens toca pista al pati però la mola està tapada i igual plourà i no podrem sortir al pati.
3. Felicitem a la Mariona, avui fa 7 anys. La festa de pijames serà la setmana que ve…

I es resolen problemes d’última hora:
“Això que ens passa ens va molt malament, les safates de porexpan no han quedat pintades com esperàvem, el Martín s’enfada, ja no semblarà una muntanya de veritat semblarà mes un teatre, diu, . És una mica teatre el que estem fent perquè no es veritat, el consolen la resta.”

I és fantàstic que aquesta conversa surti de l’escola i arribi a casa i torni cap a l’escola. És fantàstic perquè segurament això representa que aquesta proposta està ajudant a construir coneixements significatius.

COMPARTIM LE NOSTRES MAQUETES

Gemma i Mariona

Tot ha costat una mica. L’espiritrompa i les 6 potes de les papallones costaven molt. Vam fer l’arbre perquè es veies que era primavera i estiu.
Al final ens hem aclarit. Al principi va ser molt difícil, no teníem res fet, però després ja ens va ser més fàcil. El 1r dia va costa molt i després ja no tant, anàvem mirant als altres i ja ha sigut més fàcil.

Blanca, Josep i Max

Ens vam decidir molt bé, al principi anàvem tots “ a la nostra bola”, després vam començar a parlar una mica. Plegats vam fer la cascada, teníem vàries idees i ho vam parlar i al final la vam fer així. La primera papallona que vam fer era molt grossa, la vam desmuntar i hem fet les erugues.
L’arbre va ser el més complicat.
Jo ho tenia al cap ( diu el Josep) i vam parlar una mica però ens vam posar a fer de seguida. Quan vam fer STOP vaig pensar amb tot el que faltava, per no oblidar-me res.
Vam anar fent i parlant i així poc a poc.

Laia i Janna

Ens hem inspirat amb un arbre de pomes. Ens falta l’eruga perquè ens hem oblidat. Ens hem atabalat, ha sigut molt difícil. El cicle de la vida és molt curt quan el penses però és molt llarg. Un cop ho hem fet i veiem les altres no és tan difícil.

Lluc i Àlex

Ens falta els depredadors, de fet els volíem posar però no ens hem posat d’acord.
Jo volia fer la papallona a dalt del pont però l’Àlex no ho va voler i ho vam haver de decidir, vam parlar. Vam fer una cova que hi viuen els ratpenats.
De seguida ens hi vam posar, no va costar, anàvem xerrant i fent.
No és la mateixa que teníem al cap perquè hem compartit les idees dels dos.

Martín i Kawtar

Tot passa en un bosc, un bosc de primavera. Va ser una miqueta difícil, se’ns va destrossar la pintura i coses…no sortien. Moltes idees s’han complert però d’altres no.
No tots treballem igual. Jo sento que ell no treballava gaire.
No ens vam en recordar de fer l’eruga, de tantes idees que teníem al cap se’ns va oblidar. Un cop fet no és tan difícil!

Júlia i Luna

Va costar una mica, tantes idees que teníem, potser se’ns oblidaria alguna cosa! Al final ens vam recordar de tot i anàvem dient: i què tal si també fem això? Ho compartíem!

VENIU A VEURE LES MAQUETES A L’EXPOSICIÓ QUE HEM MUNTAT AL PASSADÍS DE LA NOSTRA SALA!

Des d’anglès hem volgut participar en el projecte dels èssers vius a través dels contes. Aqui us deixo algunes imatges.

Com podeu imaginar, per crear els nostres contes necessitem material. Aquest material el “comprem” a la nostra tenda. Vegeu aquest petit video.

Un cop ja tenim els nostres contes només queda explicar-los. És un procés complicat ja que els expliquem en anglès; pero recordant les paraules que coneixem com els colors o els nombres i ajudats del llenguatge corporal ens hem ensortit prou bé; no creieu?

El que va começar com una idea, està començant a ser una gran idea!
Com ja sabeu, des de principi de curs, els grups de 1r, 2n i 3r ens hem organitzat per treballar amb un expert en horts i altres pares i mares que ens hi vulguin ajudar.
El resultat: unes tardes de divendres viscudes, on passen un munt de coses interessants al voltant de la cura de l’hort.
Aquestes vivències entren a l’aula i és així com l’hort passa a ser una activitat curricular extraordinari, no s’ha programat, s’ha planificat i fent-ho a l’aula parlem i escrivim sobre el compost, sobre el sembrar i el plantar, els éssers vius, les cadenes alimentaries, l’alteració del sistema, l’ordre, les funcions, la cura, l’estima, el respecte, la responsabilitat, el compromís, el saber, el conèixer… El que va começar com una idea està essent una GRAN IDEA!!!!!

Aprofitem per donar les gràcies a tots aquells i aquelles que ho fan possible!!

Dia Escolar de la No- Violència i de la Pau, ( DNIP) això és el que significa aquest grup de paraules i d’això hem parlat aquest matí amb els nens i nenes del grup de 1r.
Hem preferit més parlar de la Pau i no tant de la Guerra i la violència i de cop ens hem trobat conversant de les baralles que sovint tenim.
Ha sortit una dita ben interessant: dos no es barallen si un no ho vol, i hem fet teatre per representar situacions de conflicte i possibles solucions.
Hem escoltat música i hem dibuixat amb colors que per nosaltres poden explicar bé la PAU: roses clarets, blaus clarets, verds, blancs…
I ens hem posat a pintar…. castells , el castell de Lego que faig amb els amics i m’ho passo molt bé, un castell perquè hi viuen fades amb varetes màgiques que resolen qualsevol conflicte, un castell gran, on tothom hi cap i ningú s’enfada, amagats hi ha uns coets que tiren confeti. Parelles d’amics i amigues, vestits amb les millors robes, compartint camí, es donen la mà.

Tornant de vacances de Nadal la dinàmica del grup ja és una altra. Ja podem dir que ens coneixem, en aquest cas que la mestra ja coneix als infants i els infants a la mestra, conèixers vol dir estar VINCULATS. Aquesta paraula m’agrada especialment perquè està plena de connotacions positives. En definitiva vincular-se vol dir estimar i per aprendre cal estimar-se.

aquest matí és un matí qualsevol de la classe, les propostes van fluind sota una mirada atenta de la mestra que intenta acostar a cadascú d’ells el que més necessita, hi ha un ambient de calma, de ganes de descobrir i de redescobrir-se i quan passa això l’aprenetage està assegurat i les cares dels infants són aquestes…

El dimarts passat vam anar al Museu Blau.
Que el 2n autocar arribes amb retard ens va fer anar una mica malament i vam haver d’improvisar solucions que per un moment van descol.locar a algún nen/a.
La sortida era un itinerari per descobrir com es mouen diferents animals. Una sortida a un museu, tots junts, sempre és enriquidora i més quan qui t’acompanya són nens i nenes tan entusiasmats amb tot el que els passa al seu voltant com els vostres fills, amb tot, l’itinerari no va acabar de satisfer les nostres expectatives.
Com tot, a vegades s’encerta molt i a vegades no tant.