Ahir, va ser un dia molt especial per a tots nosaltres ja que vam celebrar la diada de Sant Jordi a l’escola durant tot el dia.
Al matí, vam poder veure l’entrega de premis dels Jocs Florals dels grans. Després vam esmorzar tots plegats pa amb xocolata i vam jugar una estona al pati i vam ballar amb les músiques de les colònies (que per cert, van ser molt divertides). Per acabar el matí, les mestres i el mestre ens van explicar molts contes en diversos espais del pati. A la tarda, els mitjans vam recitar els poemes que haviem après durant les vacances i els vam dir acompanyats i acompanyades de música que tocaven alguns nens i nenes del grup de cinquè i sisè.
Tant de bo cada dia fós Sant Jordi!

Ahir, va ser un dia molt especial per a tots nosaltres ja que vam celebrar la diada de Sant Jordi a l’escola durant tot el dia.
Al matí, vam poder veure l’entrega de premis dels Jocs Florals dels grans. Després vam esmorzar tots plegats pa amb xocolata i vam jugar una estona al pati i vam ballar amb les músiques de les colònies (que per cert, van ser molt divertides). Per acabar el matí, les mestres i el mestre ens van explicar molts contes en diversos espais del pati. A la tarda, els mitjans vam recitar els poemes que haviem après durant les vacances i els vam dir acompanyats i acompanyades de música que tocaven alguns nens i nenes del grup de cinquè i sisè.
Tant de bo cada dia fós Sant Jordi!

El dimarts 8 d’abril vam tenir la sort de comptar amb la visita d’en Pitus i la Carme. Són mestres jubilitats que s’han expecialitzat en la millora dels patis de les escoles. Ens explicaven que ja porten visitades més de dues-centes escoles, amb les quals han treballat amb diferents graus d’implicació segons els centres. Només conèixe’ls ens hem trobat en sintonia, són mestres vocacionals es veu d’una hora lluny! La Carme mirava l’entorn del pati, mirava els infants, no se li escapava res! Ens expressava  l’entorn meravellós que tenim! En Pitus ens felicitava per l’hort integrat en la zona pati. Parlava molt de nosaltres i de com l’hort l’hem integrat en la vida del centre. L’alumne se’l sent seu i el respecta en les estones de joc.

La Carme ens narrava coses que anàven passant al nostre voltant, infants que juguen en la zona cimentada, uns contenidors de colors que cridaven l’atenció,  infants que juguen a relliscar, un sorral sense infants perquè no està construit per les necessitats dels nens, … Era un no parar i un acompanyar-nos a veure aspectes del pati que ja no erem capaces de veure simplement per la quotidianitat dels espais. Una mica com a casa que fins que no vé un de fora i et diu; Uf! has vist com tens aquesta paret?

Per què no hi ha cap infant jugant al sorral? En Pitus ens explica que els sorrals no estan pensats en la forma de jugar dels infants. Ells han descobert que els nens i  nenes agafen la sorra per traslladar-la de lloc i els sorrals que es posen en tots els patis són sorrals que no contemplen aquesta possibilitat. També ens explicava que la sorra ha de ser de silici que no té pols i no compacta després de la pluja.

Després ens feien fixar-nos en el joc del nens i nenes en la muntanyeta, i com aquest espai proporcionava als infants un espai ric, amb desnivell i que afavoria el poder relliscar de forma natural, tot i que caldria intervenir perquè no es deteriorès.

La Carme ens parlava sobre la necessitat de mirar els infants, observar-los per acompanyar-los en el seu desenvolupament tot respectant la seves necessitats, i la seva autonomia. Ens mostrava un exemple amb els infants petits que anaven molt abrigats, tot i que feia calor. Com fer infants capaços de treure’s la jaqueta si fa calor, o posar-se-la si tenen fred? Per què no tenir penjadors al pati per facilitar aquest posar i treure jaquetes?

Els vam mostrar la part del darrera de l’escola i els explicavem la nostra fustració perquè vam intentar plantar uns arbres fruiters  que es van morir, alguns perquè els havien arrencat en alguna entrada furtiva de cap de setmana i d’altres perquè no havien arrelat. Aquí ens explicaven que cal un suport d’experts a l’hora de fer intervencions d’aquest tipus per garantir l’èxit.

I mentre parlàvem, va tocar el timbre que marca el final de l’estona d’esbarjo.  Això va fer que ens fessin parar a pensar, per una banda, en la necessitat de referents que ajuden als infants i als adults a delimitar espais i temps, però que cal pensar i decidir quins són i què delimiten; i, per altra banda,a plantejar-nos l’espai de l’escola de manera global, com un tot que inclou a dins i a fora.  Un entrar i sortir, que potser no ha d’estar sempre marcat de manera rígida, que pot incloure transicions d’espais i temps… I que potser també hauria d’incloure el temps que ja no és escolar.  Podríem imaginar un pati obert i viu al migdia o a partir de 2/4 de 5 de la tarda?  I el cap de setmana?  I a les vacances?  Plantejaments que de ben segur ens ajudaran a enriquir i engrandir el nostre projecte de pati.

Acabàvem la reunió a la sala de mestres on ens mostraven algunes de les seves intervencions en patis de diferents escoles i aquí vam copsar que és bo sommiar i que cal sommiar per fer passes endavant ! Ells eren l’espurna que necessitàvem per impulsar un somni que ja va començar quatre anys!

La setmana passada a l’escola va passar una cosa excepcional, el grup de 3r, després d’un treball que ha tingut un procés llarg, ens van convidar a veure el naixement de pollets!!!!
Em falten paraules per explicar-vos el que va passar en aquella estona curta!!!
Me’n sobren per felicitar, admirar, impressionar, meravellar… la feina que han fet els nens i nenes del grup de 3r!!!
Enhorabona nois i noies

Hello!

In the English class hem treballat els animals del zoo! Hem aconseguit material a la nostra SHOP i hem creat diferents animals del zoo. Després hem descrit els nostres animals; aqui teniu una petita mostra:

Finalment, hem aprés una cançó:” Let’s go to the zoo!”

We hope you like it!!

“L’art pot arribar a desmaterializar -se fins al punt de poder-se realitzar només amb la mirada. Un gran artista pot realitzar art només llençant la mirada. Un seguit de mirades poden arribar a ser tan sòlides com qualsevol cosa o lloc però la societat continua estafant a l’artista el seu art de mirar, valorant només, els objectes d’art ( Smithson, The Writings p.112)”

Acabem de parlar d’escultures i arriben a la classe altres imatges d’altres expressions artístiques. A partir de la conversa al voltant de les imatges comencem a construir les primeres idees que compartim amb l’ajuda de la paraula:
“Les escultures les fan senyors, això que
veiem ho fan homes, caminen pel bosc, recullen coses i fan això: els nius, els camins de pals…”
Per tant, pensem, de moment, que no estem davant de cap expressió artística complicada i que aquestes “coses” no les fan artistes.
A continuació descobrim la primera evidència: aquests dies a l’escola estarem parlant de
land art. Tenint en compte el que hem dit més amunt, això vol dir, de moment per a nosaltres, fer coses fàcils i senzilles!
Continua la nostra descoberta, coneixem, una mica, a un autor importantíssim d’aquesta corrent artística: Andy Goldsworthy

Què fa aquest senyor, com ho fa:
Punxes de gel.
Coses boniques i sorprenents.
Xules.
Estructures corbes i sense columnes.
No sabia que existia el land art, fas alguna cosa però quan fa una ventada forta o plou pot caure.
Es difícil, no ho sembla però ho és.
M’ha impressionat.
Sorpresa.
Que el gel podia ser un bon material per fer una obra d’art.

Després de la conversa, d’algun descobriment, d’alguna idea nova i d’altres renovades, sortim al pati. Les nostres paraules, gràcies als nostres sabers, expressen idees noves i en matisen d’altres, el land art ja no és tan fàcil com ens ho semblava al començament!
“Redescobrim” un tros de pati, un lloc que ens agrada com a grup i que hi hem anat altres vegades.

Sabem que els artistes del land art el primer que fan es deixar- se seduir pel lloc. El que hem triat ens té ben captivats i poc a poc anem descobrint el perquè…

Per què s’està bé en aquest lloc?
“Perquè sentim coses com la
tranquil•litat, el gust d’estar
en un lloc, veig reflexos i això em calma, comoditat..”
Es un lloc amb un ambient
agradable, s’hi està bé i ens agrada.
“Grimpem, ens enfilem als arbres descobrim animals diversos i el sol ens toca a la cara de bon matí.”

Hem posat paraules a què ens fa
sentir aquest lloc, però també,
amb què ens fa pensar:

“amb un circ, amb el número 4, amb el mar, quan vaig a nedar, amb el lloc on viuen els avis, amb el pati de casa meva, amb una cova de bitxos, en una heura molt plena, en el càmping que vaig i tinc molt espai,amb un mono i la llibertat, també amb un plat de macarrons, tinc gana i al meu costat hi ha unes fulles que em fan pensar amb els macarrons.”

Arribats aquí arriba el temps de posar-nos a intervenir.
La intervenció no ha estat gens fàcil!
Ha calgut un temps per situar-nos en una nova manera d’expressar i crear, de construir i “des-construir” idees que teníem. Aquests dies hem sortit al pati no a fer una construcció, ni una escultura, sinó
una intervenció a la natura amb
materials de la natura!
Ara també sabem que el senyor Andy Goldsworthy és un artista com també ho és en Miró, Gaudí o Calder i fer una intervenció…
també costa molt!
13 de març de 2014
Àlex, Gemma, Mariona, Josep, Blanca, Júlia, Luna, Janna, Martín,Laia, Lluc , Max i Lucia.

“L’art pot arribar a desmaterializar -se fins al punt de poder-se realitzar només amb la mirada. Un gran artista pot realitzar art només llençant la mirada. Un seguit de mirades poden arribar a ser tan sòlides com qualsevol cosa o lloc però la societat continua estafant a l’artista el seu art de mirar, valorant només, els objectes d’art ( Smithson, The Writings p.112)”

Acabem de parlar d’escultures i arriben a la classe altres imatges d’altres expressions artístiques. A partir de la conversa al voltant de les imatges comencem a construir les primeres idees que compartim amb l’ajuda de la paraula:
“Les escultures les fan senyors, això que
veiem ho fan homes, caminen pel bosc, recullen coses i fan això: els nius, els camins de pals…”
Per tant, pensem, de moment, que no estem davant de cap expressió artística complicada i que aquestes “coses” no les fan artistes.
A continuació descobrim la primera evidència: aquests dies a l’escola estarem parlant de
land art. Tenint en compte el que hem dit més amunt, això vol dir, de moment per a nosaltres, fer coses fàcils i senzilles!
Continua la nostra descoberta, coneixem, una mica, a un autor importantíssim d’aquesta corrent artística: Andy Goldsworthy

Què fa aquest senyor, com ho fa:
Punxes de gel.
Coses boniques i sorprenents.
Xules.
Estructures corbes i sense columnes.
No sabia que existia el land art, fas alguna cosa però quan fa una ventada forta o plou pot caure.
Es difícil, no ho sembla però ho és.
M’ha impressionat.
Sorpresa.
Que el gel podia ser un bon material per fer una obra d’art.

Després de la conversa, d’algun descobriment, d’alguna idea nova i d’altres renovades, sortim al pati. Les nostres paraules, gràcies als nostres sabers, expressen idees noves i en matisen d’altres, el land art ja no és tan fàcil com ens ho semblava al començament!
“Redescobrim” un tros de pati, un lloc que ens agrada com a grup i que hi hem anat altres vegades.

Sabem que els artistes del land art el primer que fan es deixar- se seduir pel lloc. El que hem triat ens té ben captivats i poc a poc anem descobrint el perquè…

Per què s’està bé en aquest lloc?
“Perquè sentim coses com la
tranquil•litat, el gust d’estar
en un lloc, veig reflexos i això em calma, comoditat..”
Es un lloc amb un ambient
agradable, s’hi està bé i ens agrada.
“Grimpem, ens enfilem als arbres descobrim animals diversos i el sol ens toca a la cara de bon matí.”

Hem posat paraules a què ens fa
sentir aquest lloc, però també,
amb què ens fa pensar:

“amb un circ, amb el número 4, amb el mar, quan vaig a nedar, amb el lloc on viuen els avis, amb el pati de casa meva, amb una cova de bitxos, en una heura molt plena, en el càmping que vaig i tinc molt espai,amb un mono i la llibertat, també amb un plat de macarrons, tinc gana i al meu costat hi ha unes fulles que em fan pensar amb els macarrons.”

Arribats aquí arriba el temps de posar-nos a intervenir.
La intervenció no ha estat gens fàcil!
Ha calgut un temps per situar-nos en una nova manera d’expressar i crear, de construir i “des-construir” idees que teníem. Aquests dies hem sortit al pati no a fer una construcció, ni una escultura, sinó
una intervenció a la natura amb
materials de la natura!
Ara també sabem que el senyor Andy Goldsworthy és un artista com també ho és en Miró, Gaudí o Calder i fer una intervenció…
també costa molt!
13 de març de 2014
Àlex, Gemma, Mariona, Josep, Blanca, Júlia, Luna, Janna, Martín,Laia, Lluc , Max i Lucia.

UNA ESCULTURA POT CONTENIR UN RELAT
Anem a la Fundació Miró, conversem i ens fixem en escultures d’aquest artista i altres. Arriben a la classe i continuem conversant…
Parlem d’escultors i d’escultures, ens allunyem de tots i nosaltres crearem la nostra pensant en tots.
Aquesta vegada hem partit de la idea que una escultura pot contenir un relat.
Triem un relat molt curt, ens inspirem amb un dels relats més curts de la literatura d’Augusto Monterrosso.
“Em vaig despertar i els nens i nenes encara jugaven”

Amb què?
Amb qui?
Qui es va despertar…

Deixem de conversar en gran grup i ho fem en petit, fem les primeres idees en dibuix i comencem a pensar
en materials que necessitem, a la classe ja n’hi ha alguns…en falten, entre tots proveirem de materials tota una taula. Els endrecem, ni plàstic, ni cartró.
Els materials acaben de donar-nos idees.

Reflexionem i actuem, ens posem a muntar la nostra escultura, és cadascuna d’elles la que s’ocupa d’acabar el relat, cap és igual i això és el que ens agrada.
Les escultures, totes elles diferents i totes elles sorgides de la mateixa idea, us acabaran el relat!

Amb una excursió vam celebrar el dijous gras. Feia fred, però els nens i nenes dels grups de grans ens van preparar un seguit de jocs i d’explicacions per entendre i saber d’on ve i què vol dir el carnestoltes i el temps de quaresma que el fred ni el vam notar!