Ahir al mati vam tenir un espectacle en anglès a l’escola: Gingerbread man.
Aquest esdeveniment estava marcat al nostre calendari de sortides sense concretar el dia. Abans de res, disculpar-me per no haver-vos concretat la data abans i fer-vos córrer per anar a pagar. Una per l’altra la casa va quedar sense escombrar!,
Us agraeixo un munt la rapidesa de reacció. Moltissimes gràcies per la confiança.

Passant a valorar l’espectacle, espero que els vostres fills ja us n’hagin fet cinc cèntims, va ser tot un èxit: la posada en escena fantàstica, la interpretació esplèndida i el contingut molt encertat. Vam fer una sessió de 70 minuts en anglès extraordinàris sense sortir de l’escola. Molt, molt bé, us en deixo cinc cèntims de la història i l’enllaç per escoltar la cançó.

Once upon a time there was an old woman who baked a gingerbread man that came to life and escaped!! He met some animals that were very hungry and wanted to eat him: a pig, a cow and a horse. All of them told the gingerbread man he was very rude and that he would get into trouble but he was too fast and ran away. One day he met a very clever fox that wanted to help the gingerbread man to cross the river… How will everything end? Can the gingerbread man trust the fox? Will he get to the other side of the river or is the fox too hungry?

Al llarg de la setmana passada vam anar conversant i aprenent coses al voltant del què vol dir un eclipsi solar.
El cap de setmana passat vaig tenir la sort de compartir unes xerrades i debats al voltant del què és i que representa programar o projectar, ensenyar i aprendre, avaluar de manera formadora i formativa… Escoltant a la gent sàvia que allà s’aplegaven em vaig endur força coses però avui en senyalo una: l’escola ha d’estar connectada a la vida, només així aconseguirem una escola profitosa i d’interès pels qui l’habiten. Això la setmana passada a la nostra escola ho vam tornar a aconseguir, vam finalitzar la setmana sortint al pati i contemplant l’eclipsi, com deia la Mar; avui hem mirat l’eclipsi amb les precaucions que toca!
Em va entristir una mica saber i conèixer de primera mà que algú o alguns van recomenar a les escoles que els infants aquell dia no sortissin al pati, per seguretat!
No deixa de sorprendra’m.
El Josep el divendres a la tarda va dir: avui ha sigut un dia emocionant!

La nostra setmana cultural, ara ja ho podem dir, ha estat un èxit.
Crec que les portes obertes va ser una estona agradable, distesa, feliç , curiosa, amable… per tots els que vam tenir la sort de poder-hi ser.

Els experiments a classe, el cotxe d’aire, el taller d’engranatges que ens van preparar el Carles i el Jordi, els tallers de les portes obertes i finalment la sortida al lego. La nostra visita al poble Espanyol us hem de dir que se’ns va quedar una mica justa, crec que una frase del monitor que ens va fer el taller pot explicar molt bé el que el dimarts va passar: aquests nen si nenes saben molt! no semblen de 2n!
Ho hem parlat amb ells i hem arribat a la conclusió que la sortida va anar bé, ens agrada fer excursions i veure, tots junts, coses noves, però el taller de lego no va complir, del tot, les nostres expectatives.

Us deixo les fotos de la 2a sessió d’engranatges

A la clasee, i a l’escola, estem engegant motors per treballar la nostra setmana cultural: FISIKEM!

Hem començat a observar la palanca, la força del vent, a parlar de velocitat, pes, força i aire…

La física és a tot arreu!!!!!

Dijous el pare del LLuc, el Jordi i el pare del Josep, el Carles, van entrar a la classe amb una maleta plena d’engranatges!

Què són els engranatges? per què es fan servir? tots són iguals? al nostre voltant n’hi ha?…

Aprofitem per donar les gràcies al Jordi i al Carles, dos pares que sabent el que es coia a la classe van aprofitar per aportar els seus coneixaments d’experts. Està fantàstic!
Moltes gràcies

Aquest matí, com sempre, els nens i nenes han anat arribant a la classe, ens hem dit bon dia i alguna cosa més amb alguns. El Lluc de seguida m’ha vingut a trobar per explicar-me una notícia trista, la seva àvia ahir es va morir. Hem xerrat una estoneta…tots asseguts, i com cada dia, també, els he preguntat si algú tenia ganes d’explicar alguna cosa a la resta. El Lluc ens ha explicat la mort de la seva àvia. Malaltona des de fa un temps, tenia poca sang, diu el Lluc, i aquest cap de setmana ha fet febre molt alta.
Tranquil ens ha explicat que a la tarda no vindria, anava a l’enterrament de l’Àvia, i tranquil també ens ha explicat que s’ha despedit, que ell se l’estimava molt, que ara ja feia dies que no podia venir-lo a buscar a l’escola i ja podien parlar poc per telèfon. Ha compartit amb la resta que per ell avui era un dia estrany,diferent, que no sabia encara si estava molt trist. La seva mare si que està molt trista, ena ha explicat. Hem parlat de la vida i la mort, de la vellesa i dels accidents i de com és d’importants viure bé i feliç….hem acabat dient que l’Àvia de Lluc no acabarà de morir mai perquè la seva familia sempre la recordaran. Emocionada us dic que ha estat un matí ben especial. Una abraçada ben forta a la familia del Lluc.
El matí ha continuat… Tranquils ens hem posat a treballar per parelles, a escriure com veiem la nostra escola i què ens fa sentir, ben aviat ho descobrireu a la nostra revista.

Aquest matí, com sempre, els nens i nenes han anat arribant a la classe, ens hem dit bon dia i alguna cosa més amb alguns. El Lluc de seguida m’ha vingut a trobar per explicar-me una notícia trista, la seva àvia ahir es va morir. Hem xerrat una estoneta…tots asseguts, i com cada dia, també, els he preguntat si algú tenia ganes d’explicar alguna cosa a la resta. El Lluc ens ha explicat la mort de la seva àvia. Malaltona des de fa un temps, tenia poca sang, diu el Lluc, i aquest cap de setmana ha fet febre molt alta.
Tranquil ens ha explicat que a la tarda no vindria, anava a l’enterrament de l’Àvia, i tranquil també ens ha explicat que s’ha despedit, que ell se l’estimava molt, que ara ja feia dies que no podia venir-lo a buscar a l’escola i ja podien parlar poc per telèfon. Ha compartit amb la resta que per ell avui era un dia estrany,diferent, que no sabia encara si estava molt trist. La seva mare si que està molt trista, ena ha explicat. Hem parlat de la vida i la mort, de la vellesa i dels accidents i de com és d’importants viure bé i feliç….hem acabat dient que l’Àvia de Lluc no acabarà de morir mai perquè la seva familia sempre la recordaran. Emocionada us dic que ha estat un matí ben especial. Una abraçada ben forta a la familia del Lluc.
El matí ha continuat… Tranquils ens hem posat a treballar per parelles, a escriure com veiem la nostra escola i què ens fa sentir, ben aviat ho descobrireu a la nostra revista.

I continuem, les matemàtiques surten al carrer o entren a la classe?
La culpa de tot: la feina que fem a l’hort amb les famílies.
El metre, els centímetres i els milímetres han entrar a la classe, abans estaven al carrer, a casa…els anem llegint i entenent d’una altra manera.

La nostra feina a l’hort no s’atura. Ara estem treballant en la construcció d’un hivernacle. Dimarts a la tarda vam estar prenent mides i altres coses per enllestir-ne la cosntrucció.
Vam redescobrir el metre i la troballa ens la vam emportar a la classe l’endemà.
Què són aquest números que hi ha en un metre? els centímetres. I les ratlletes? silenci!
Vam xerrar, mesurar, solucionar algun problema i vam arribar a alguna conclusió. Una vegada més les matemàtqiues són al carrer i ens ajuden a solucionar problemes. Fantàstic!

Qui és qui?
Què us sembla? A nosaltres fantàstic. Quan vàrem començar no pensàvem amb aquests resultats.