Estem tancant el projecte de treball que hem tingut entre mans aquests dies.  Aquesta setmana hem dedicat temps a l’avaluació i a organitzar la feina que hem fet per preparar el recull que arribarà a casa.

Per fer aquestes feines hem hagut de treballar (i molt!) amb la llengua escrita.  Pensar ajuda a escriure i escriure ajuda a pensar!  Totes les persones fantàstiques de la classe de tercer hem posat en joc el que hem après durant el projecte per mirar d’entendre com funciona el nostre cos i per adonar-nos que nosaltres podem ajudar-lo perquè funcioni millor.  Organitzar les nostres idees individuals i escriure-les i després fer una narració comuna amb la participació de tothom, tot posant atenció a la coherència i cohesió del text, ha estat una tasca complexa!  Però ens n’hem sortit!!!

Finalment, hem descobert que en els llibres, de vegades, hi ha una introducció abans de començar que explica què hi ha dins del llibre, com està organitzat, qui l’ha fet…  I hem escrit la introducció pel nostre recull.

Ara ja només ens falta acabar de muntar el recull i portar-lo a casa per compartir-lo amb la família. Ja tenim ganes de portar-vos-el!

Ara sí que el curs el tenim ben acabat.
Des de la meva mirada crec que podem estar contents del camí i de com ha anat.
Moltes gràcies per estar tant a prop de tot el que ha anat passant a l’escola.
L’ últim dia va ser especialment emocionant, al matí vaig rebre un àlbum preciós, moltes gràcies.
A la tarda la festa,
un divendres per recordar
Bon estiu a tothom i ens retrobem al setembre.

En Numar just fa cinc dies va marxar amb la seva mare cap a Càdiz. El matí que ens acomiadàvem com a grup va ser d’aquells que no s’obliden, d’ aquells matins que te’ls guardes com un tresor amb la seguretat de saber que som un grup de persones vinculades i amb ganes de ser cada dia una mica millors: per les abraçades, per les paraules, per les mirades…

Pensem que vàrem acomiadar bé en Numar, quan una estapa es tanca bé ajuda a fer fluir la següent amb força. Des de l’escola així ho vam pretendre.
Molta sort, Numar. Ha estat un plaer compartir aquest temps amb tu.

La mare d’en Numar abans de marxar ens va fer un regal:

“ L’Escola Josep Gras ha estat per en Numar, i per a mi, com una abraçada!” Continue reading →

Com molt bé sabeu hem iniciat, des de fa uns dies, el nostre últim projecte de treball: la prehistòria.
Tots ens sabem alguna cosa d’aquest moment i partint d’això hem continuat investigant: eren homes i dones violents i lletjos? què vol dir nòmada? i sedentari? Vivien amb famílies? què és un clan? com ho sabem si no sabien escriure? admirem alguna cosa d’ells? fem alguna cosa que ells van descobrir?…
Un munt de preguntes que hem anat redescobrint gràcies als llibres que ens ha facilitat la Íngrid del bibliobus, gràcies a les converses que anem compartint, gràcies als textos que anem narrant que ens ajuden a reescriure’ns i constatar què sabem, gràcies a les passejades que hem fet pel nostre entorn, la sortida a Moià…
Un projecte ben interessant que com sempre ens ha engrescat a investigar d’una determinada manera i l’acabarem preparant un exposició que quan tinguem a punt ja us convidarem perquè la vingueu a veure.

Ja hem realitzat el taller de cuina amb tots els ingredients, i alguna ajuda extra, que vam collir de l’hort.
Ahir al matí ens vam reunir els grups de mitjans al menjador. L’Emma i totes les famílies que es van poder organitzar per venir ja ens esperàven. En rotllana ens vam situar i després ens vam posar a la feina. Era un dia important, tancavem la primera cosa del curs: la intervenció i la feina feta a l’hort.
Quan el sol ja era alt, el pati es va contaminar d’una olor exquisida, vam parar les taules i vam començar a degustar. Ningú es va resistir a aquelles olors, colors i textures. Tothom va anar tastant els pèsols, les faves, la col…mmmmboníssim!

No podem acabar aquest text sense donar, des del cor i ben sincerament, les gràcies a L’Adrià i a la Jesusa per la seva funció de coordinadors i a tots els pares i mares que ens heu anat ajudant durant el curs amb les feines de l’hort. Sense vosaltres no hagués estat possible.
Gràcies també a l’Emma per organitzar el matí colinari d’ahir i a totes les mares que vàreu col.laborar energica i amablement. Moltíssimes gràcies.

El curs s’està acabant i aquests infants no deixen de mostrar que es fan grans: com estem a la classe, com compartim els nostres sabers, com ens organitzem la nostra feina, com encarem les tasques individuals i les de grup. Al grup hi ha un bon ambient i estem content d’haver-ho aconseguit. El pas del temps, la planificació, l’interès, les ganes, les vies d’investigació, el que passa al món, les families, el nostre entorn…tot ha estat un bon ingredient per estar tan bé com estem.
És emocionant compartir escola amb els vostres fills i filles!

A l’escola la festivitat de Sant Jordi és una festa gran, és de les que celebrem i preparem, com tota gran festa requereix.
Dies abans vam començar a preparar la Mostra, això volia dir agrupar-nos infants de 1r, 2n i 3r i preparar activitats diverses: teatre, dansa, cant o poesies.El treball va ser molt interessant, per intens i profitós. Dies abans, també, vam fer tardes de lectura a la fresca, al pati, envoltat de llibres diferents, diferents perquè no eren els que acostumem a tenir. la Ingrid del bibliobus ens va fer una magnífica tria per l’ocació.
I va arribar el dia 23 d’abril, tot el dia va ser una festa al voltant de la tradició, de les lletres, de la cultura…
Al matí vam participar a l’entrega de premis dels Jocs Florals del grup de grans i a la tarda vam ser nosaltres els qui vam oferir la mostra a la resta de companys. Vam acabar la tarda amb el tradicional berenar: pa amb xocolata, això sí, la xocolata era un dibuix d’un drac i d’un cavaller!
Tots vam passar una molt bona diada de Sant Jordi

Avui ha passat un fet terriblement trist. Tant les notícies bones com les més dolentes, sovint, els infants les escolten, les volen entendre i pregunten. Això és el que ha passat avui a l’escola tot just hem arribat a les 15 hores. Un nen de 13 anys ha matat a una mestra o a un mestre, encara no ho sabíem del cert. Els que ja ho sabien explicaven la seva interpretació dels fets i els que no, preguntaven amb cares perplexes. Amb més o menys ordre hem conversat una estoneta: – això no se’ns passa ni pel cap, – aquest nen ha fet una cosa molt grossa i ara què?, – què diuen els seus pares? – els problemes es resolen d’una altra manera. – és important tenir el sac d’autoestima pler. – la meva mare m’ha dit que no pots estar d’acord amb coses però ho has de parlar- però s’ha mort de veritat, l’ha matat? …preguntes ben variades, comentaris, reflexions que intentaven posar paraules i entendre, si es pot entendre, el què havia passat.
A l’escola hem posat un crespó negre, demà farem un minut de silenci, així ho hem decidit. Amb el crespó i l’aturada diem a tots els nens i nenes de l’IES de Barcelona, a totes les families i a tots els professors que els infants de l’escola Josep Gras i les seves mestres lamentem profundament el què ha passat i desitgem que això no es torni a repetir, després continuarem amb les activitats programades.
Pensem que només una escola amb recursos, pensada i cuidada podrà afavorir, de veritat, en l’educació integral dels infants del nostre país i així, contribuïr de debò a fer una societat més sana i justa.
A casa segur que n’heu parlat i ajudareu a entendre, també, aquests fets als vostres fills i filles.
Com a mestra, com a mare i com a ciutadana d’aquest país avui he sentit pena i perplexitat. Esperem d’experts i dirigents alguna cosa més que paraules i nous protocols. Determinades conductes ens alerten que la gent gran, els homes i dones, alguna cosa no estem fent bé. Com diu la cançó aprendre d’en Lluis Llach:”quan un infant mata la meva mà no és massa estranya”.

No em puc estar de compartir la frase que m’ha dit la Iona: jo quan ho he sabut m’he esgarrifat de pensar que et podia passar a tu!
Això, tampoc, hauria d’haver passat!