Els vostres fills i filles, a aquestes alçades, segur que ja us han explicat un munt de coses!
Un tastet en forma d’imatges per veure què vam fer, a on, amb qui…

Sobren o falten paraules? No ho sé, quan aquell matí de sorpresa ens vam trobar un nou joc al pati les cares eren de sorpresa, sí, però també de felicitat!
Moltes gràcies a tots els pares i mares que ho heu fet possible.

El projecte de pati està viu! I és que durant uns mesos famílies de l’escola han estat elaborant una construcció amb troncs que no té res a envejar a les que hi ha al mercat amb preus innaccesibles per nosaltres.

Aquesta construcció ha canviat les dinàmiques que es produeixen al pati. És una novetat i això ha fet que des del primer dia els infants s’ho miressin i ho exploressin. No hi ha edat, els més petits proven d’entrar, pujar, i fins i tot caminar…. I els més grans exhibeixen les habilitats per travessar-ho amb rapidesa. És tot un punt calent que el primer dia va  provocar cues i ara que ja ha passat una setmana continua atraient els infants.

Poc a poc, en aquest dies, observem com està passant de ser una proposta que repta les seves habilitats motrius a ser un espai que s’integra en el joc: és una casa, un vaixell o qualsevol cosa que necessiti la seva imaginació.

Aquest element nou al pati ha baixat la temperatura de la pista  igual que passa amb els vasos comunicants. Ens preocupa que els nostres infants només juguin a futbol? que quan arriben a casa només ens expliquen baralles a la pista? Però … ens hem parat a pensar per què?

Ja fa molts anys que el professorat ens plantegem l’estona de pati com un espai de desenvolupament i aprenentatge. Ens mirem el meravellós espai físic que tenim i detectem la falta d’estímuls que presenta per obrir possibilitats de joc als nostres infants. Aquesta construcció de fustes ens demostra que diversificar i incloure nous espais diversifica el joc  i redueix els conflictes a la pista.

Sommiar en altres possibilitats al nostre pati és el primer pas per implicar-nos tots i aconseguir que es facin realitat!

Aquesta tarda ha sigut emocionant!
El Sr Panxeta ens ha convidat a parlar de la tristesa.
Abans ens ha endolcit la tarda amb un trosset de xocolata!!!
La conversa ha passat de la reflexió individual, a la de petit grup fins arribar a la feta en gran grup.
Només us en explicaré una part:
La tristesa ens fa plorar i plorar de tant en tant va molt bé, gastes energia i dorms millor. Treus tota la pena. Podem deixar d’estar tristos pensant en una cosa bonica, que t’agradi, agafant un nino o parlant amb la mestra, el pare o la mare.

Però hi ha tristeses molt grans, com quan es mort algú o la teva mascota.
“A la meva mare se li va morir la seva cosina, i mare meva, com plorava, va plorar molt, tant que jo vaig marxar a la meva habitació, va plorar almenys 5 dies”

Llavors hem parlat que davant d’aquesta pena el pas del temps és important, molt important.

Finalment la Gemma ens ha explicat que aquest matí mirant una foto de quan era petita ha plorat, entre tots hem arribat a la conclusió que aquell plor no era de tristesa, era de “mostassa”! Mostassa no, la Gemma plorava de nostàlgia ?

Amb un altre bon tros de xocolata ens hem despedit aquesta tarda.

Hola a tothom, el setembre arriba i amb ell l’inici de l’escola.
Ja tenia ganes d’escriure i compartir aquests primers dies de curs. Ha estat emocionant i amb novetats. Primer de tot donem la benvinguda a l’Estefi i a l’Aleix. La veritat és que la seva entrada al grup ha estat ben tranquil.la i bona.
Ens despedim de l’Ainhara, esperem que tingui molt bon curs a la seva nova escola.

De novetats ja n’hi ha forces, de moment us n’expliquem només alguna: aquest curs els grups no tenim nom sinó lema, el nostre és: un bon ambient. Després de fer converses i reflexions ben interessants, vam pensar que aquestes tres paraules, resumeixen molt bé el que volem que passi, i pel que treballarem, aquests curs.
Divendres passat vam tenir una sorpresa molt sorpresa, ens va arribar a la classe el Sr. Panxeta, pergunteu, pregunteu qui és i què ens ajuda a fer!
Quatre fotos d’aquest bon ambient que ja hi ha a l’aula!!!

El projecte La Font de Fontanelles, un espai per descobrir tenia com a objectiu incorporar a l’aprenentatge curricular valors del nostre centre com el sentiment de pertinença al món i la implicació en el progrés cap a un món millor.  En aquest projecte hi ha participat el grup de grans del centre (4t, 5è i 6è) juntament amb el Centre Excursionista Llorençà.

Fontanelles és una font situada en un entorn prop de l’escola.  Moltes vegades hi anem amb l’alumnat en sortides de l’entorn, sortides de final de trimestre…  Aquesta Font, fa uns quants anys, formava part dels espais de lleure compartit de la gent de Sant Llorenç.  Ara, però, amb les noves formes de vida ha quedat una mica abandonada i hi ha molta gent que no sap on és.

És per això que ens hem sumat a la campanya de recuperació de les fonts del terme municipal que porta a terme el Centre Excursionista Llorençà, recuperant la Font de Fontanelles. 

En aquest projecte ens hem plantejat els següents objectius d’aprenentatge:

Per a l’alumnat més petit del centre aquest projecte tindrà com a finalitat observar i explorar l’entorn natural de Sant Llorenç per descobrir racons del patrimoni natural del poble amb una actitud de curiositat i respecte.

Per l’alumnat més gran  el projecte ha tingut com a finalitat, en primer lloc,  proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en l’entorn on viuen, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo  i a millorar-lo. En segon lloc, treballar continguts dels apartats de l’entorn i la seva conservació. I per últim, incorporar les TIC com a eina de difusió i instrument de treball tot fomentant-ne un ús responsable i creatiu.

Per tota la comunitat ha representat  compartir activitats i moments que han fet possible aconseguir els objectius del projecte. Hem netejat la Font amb persones del centre excursionista, hem fet la festa de la Font un dissabte al matí amb la participació de famílies i persones membres del centre excursionista, i hem acabat el curs anant l’últim dia de curs tots plegats grans i petits a mostrar la millora de la Font.

Aquest últims dies de curs hem anat molt enfeinats fent el nostre primer Lapbook ( llibre de butxaques), una eina, com diuen els nens, que resumeix i ens ajuda a fer memòria sobre un tema treballat.
Aquesta vegada, el tema que hem triat ha estat l’hort.
L’hort aquest curs ha entrat a l’aula i valia la pena fer-ne un recull per deixar-ne constància.
Fent-lo hem repassat, conversat, recordat, aclarit.
Fent-lo hem cuidat que fos bonic, entenedor, pràctic.
Fent-lo hem anat de bòlit però hem gaudit.
Un cop fet hem practicat d’explicar tot el que ens ha passat i hem après a l’hort amb l’ajuda del nostre Lapbook. Ben assajat, aquest matí, hem anat als grups de 4t, 5è i 6è a explicar-ho!
Ens han aplaudit mot, creiem que ho hem fet molt bé!

Aprofitem per acomiadar-nos. Agrair-vos les vostres visites i els vostres comentaris, agrair-vos la confiança i donar-vos les gràcies pel bon curs que hem anat traçant entre tots!
Bones i merescudes vacances a tothom!!!
Bon estiu
Bet i Jèssica

Aquest últims dies de curs hem anat molt enfeinats fent el nostre primer Lapbook ( llibre de butxaques), una eina, com diuen els nens, que resumeix i ens ajuda a fer memòria sobre un tema treballat.
Aquesta vegada, el tema que hem triat ha estat l’hort.
L’hort aquest curs ha entrat a l’aula i valia la pena fer-ne un recull per deixar-ne constància.
Fent-lo hem repassat, conversat, recordat, aclarit.
Fent-lo hem cuidat que fos bonic, entenedor, pràctic.
Fent-lo hem anat de bòlit però hem gaudit.
Un cop fet hem practicat d’explicar tot el que ens ha passat i hem après a l’hort amb l’ajuda del nostre Lapbook. Ben assajat, aquest matí, hem anat als grups de 4t, 5è i 6è a explicar-ho!
Ens han aplaudit mot, creiem que ho hem fet molt bé!

Aprofitem per acomiadar-nos. Agrair-vos les vostres visites i els vostres comentaris, agrair-vos la confiança i donar-vos les gràcies pel bon curs que hem anat traçant entre tots!
Bones i merescudes vacances a tothom!!!
Bon estiu
Bet i Jèssica

Ben interessants són sempre les converses en el grup. Perquè ja se sap que la conversa estimula i amb estímul i motivació hi ha aprenentatge. Doncs bé, no fa massa dies vaig fer la següent pregunta als infants: si al 99 li sumo 1, quin número tinc?
Cares de sorpresa, uns segons tothom mirant, mirant-se…el 104, va dir la Jana,
L’Àlex creia que el 100 i la resta no es manifestaven, feien cara de sorpresa!
Amb el material que tenim a la classe vam representar el 99. La Júlia era les desenes i el Lluc les unitat, a partir d’aquí va venir tota la representació. Al final vam escenificar el número 100 , perquè després del 99 ve el 100. Per representar-lo van caldre 3 nens!
Tot seguit, i per parelles, vam fer l’exercici sobre paper.
Molts infants identifiquen i reconèixen el 100, però no és el mateix coneixe’l que entendre’l!

Todos los martes, por la tarde, ha entrado en clase Dña. Begoña. Una señorita simpática y amable que ha estado conversando en castellano con nosotros todo el curso.
Con ella hemos hablado de lo que comemos, de como vestimos, de nuestra familia, de nuestras fiestas preferidas…
Hemos escuchado cuentos y hemos aprendido poemas.
El objetivo siempre ha sido hablar. A menudo el trabajo lo hemos hecho primero en parejas y después con todo el grupo.
En fin, todos los martes por la tarde hemos hablado en castellano con Begoña.