Abans d’acabar el segon trimestre, enmig de la feina per anar tancant les col·laboracions de la revista, vam rebre un correu d’una mestra que havia estat a l’escola ja fa força anys, que ens enviava un text amb els seus records per si podíem publicar-lo al bloc o a la web. Ens havia localitzat a la web i havia estat mirant el que fem. Això li va fer activar els records del seu pas per l’escola de Sant Llorenç. Ens va semblar una sorpresa molt agradable i a la revista podreu trobar el seu text. Com que també ens demanava si podíem facilitar-li el contacte amb els seus ex alumnes i companys, publiquem l’article al bloc amb les seves dades i així els que vulguin, s’hi podran posar en contacte.
Gràcies, Lola, per compartir els teus records amb la comunitat escolar d’ara. Som el que som gràcies als que hi vau ser abans!
Com m’agrada aquesta foto!
És el meu grup d’alumnes de 5é d’ EGB, al pati de l’ antiga escola de Sant Llorenç Savall, el mes de novembre de 1.975.
Perdoneu que no puga dir el nom de tots, però recordo a cadascun dels alumnes: germans Junyent del Marquet, Jaume Casanova, Lluis Clapers, Llogari, Elvira Pujol, Josepa Rosell, Calero, Joan Vall, Josep, Maite Marfâ, Pladevall, Judith…
Vaig treballar i viure a Sant Llorenç durant dos cursos: 1975-76 i 1976-77. Anys històricament importants: vaig conèixer la mort de Franco i vaig votar a les primeres eleccions democràtiques.
Com les antigues escoles s’havien quedat menudes, vam fer classe, primer a una aula de la Guarderìa Municipal i després el batlle, Jaume Casanova, ens va habilitar un pis en un carrer proper, i el curs següent van transformar una part d’una antiga fàbrica tèxtil en dues aules que compartia amb la meva companya Marisa. Hi havia una gran preocupació i interès per l’escola.
El curs anterior havia treballat a un barri obrer de Cornellà del Llobregat i l’ anterior a La Rioja, d’on sóc. El primer curs de català a distància el vaig fer a Sant Llorenç, però els millors professors van ser els meus alumnes a qui observava mentre jugaven i escoltava com deien: Guaita què faig! Guaita que caus!
A la classe, sovint representaven en català situacions de la vida quotidiana. Així, simulaven que anaven a comprar unes sabates, que anaven al mercat, que ens trobaven una amiga pel carrer. L’ensenyament era tot en castellà, però jo em permetia aquestes llicències perquè valorava la seua llengua i la seua espontaneïtat. En gaudia molt escoltant-los.
Una anècdota curiosa va ser que un dia va vindre a visitar-nos la mestra que havien tingut el curs anterior. Treballava a San Feliu de Llobregat i em va adir: jo hi faig la classe em català. La meva resposta va ser : I t’entenen? Perquè a la seua classe predominaven els alumnes castellanoparlants. Ella molt ràpidament em va respondre: I a tu? T’entenen a tu, que fas la classe en castellà i són tots catalans! Em vaig quedar parada i li vaig respondre: Tens raó!
Una altra anècdota és que un dia dos alumnes van fer fotja. Després vaig averiguar que havien anat a una granja situada a l’eixida del poble, direcció Sant Feliu de Codines. I els vaig dir: si tant us ha agradat, la setmana que ve anirem tota la classe a visitar aquesta granja. Vam visitar la granja i en vam gaudir molt tots junts.
Participava de la vida el poble i dels paisatges, especialment de les postes de sol a la tardor darrere la Mola. Vaig fer un dibuix d’aquell perfil muntanyenc, rogenc, violaci, que anava canviant de color a mesura que el dia minvava i el vaig penjar al saló de casa.
Tinc molts altres records agradables, com per exemple les excursions escolars que féiem cada dijous a la vesprada, quan arribava el bon temps. Gracies a això vaig conèixer bellíssims llocs de muntanya i masies perdudes entre el bosc, racons preciosos que he idealitzat. Ah! I amb els pares vam pujar un diumenge a la Mola, passant pel Marquet, masia impressionant, on la família Junyent eren els masovers. Allí vaig aprendre que el xiprer és un símbol d’hospitalitat, com la que jo vaig rebre els dos cursos que vaig viure i treballat a Sant Llorenç.
Probablement alguns dels meus alumnes formen o hagen format part de l’ Ampa del nou col.legi Josep Gras que, com he vist en el seu lema, que m’agrada molt, és una escola activa , viva i alegre. També he vist que teniu una ràdio, un hort i un diari digital i és per això que he volgut contar-vos aquest xicotets records, per si els voleu incloure al vostre diari.
Una abraçada als meus companys d’aleshores Jose Luis Pallares, Mª José García, Jesús, Maria, Marisa, als companys i escola Josep Gras, al poble i, per suposat, als meus alumnes.
Lola Júdez López,
C/ Gregori Maians 3, 4ª B
46780 Oliva (València) comarca de la Safor
Tf. 962853634 // 652441706
