El Projecte Educatiu

ELS NOSTRES PRINCIPIS PSICOPEDAGÒGICS

Conscients de la realitat canviant de les aules i de les necessitats educatives del nou paradigma educatiu, el professorat daquesta escola sent cada vegada més la necessitat destar format a tots els nivells per aplicar, a la pràctica diària, els objectius de les competències bàsiques, prioritzant el què i, molt especialment, el com aplicar-les. 

Partim, duna banda, de les condicions del centre i de lalumnat i, de laltra, lentorn proper que forma part duna societat, una cultura i una època concreta.

Algunes teories que dirigeixen la tasca educativa

El plantejament pedagògic del centre parteix de diferents bases teòriques i dels  últims descobriments innovadors que apliquem de forma pràctica dins les aules i amb els infants. Pensem en un procés educatiu, continu i permanent, que potencia el desenvolupament integral de lalumnat i on els coneixements són importants a ligual que la formació personal i emocional.

Ens agrada tenir present les teories de les intel·ligències múltiples del psicòleg Howard Gardner, segons aquest la intel·ligència no és només el coeficient intel·lectual, sinó que és la capacitat dordenar els pensaments, poder expressar-los i coordinar-los amb les accions. Amb això, creiem amb un procés densenyament-aprenentatge on els professionals afronten els reptes educatius sabent i respectant els diferents talents i realitats individuals dels infant i atenent a les etapes de desenvolupament cognitiu que els caracteritza; no demanarem a tots els infants el mateix rendiment en una mateixa àrea per un igual, sinó que es programarà en funció de les seves capacitats i possibilitats i respectant els diferents ritmes dassimilació.

El talent és la intel·ligència en acte (Josep M. Marina)

Creiem en laprenentatge autopoiètic, aquell que va de dins cap a fora,  i que, tal i com apunta el neuropsicòleg Antonio Damasio i aplaudeix la Rebeca Wild, 

parteix de lenergia innata dels infants per obrir-se a noves experiències i idees, per vèncer obstacles i reflexionar sobre els efectes i els significats de les vivències pròpies i daltres persones.  Afirmen que els processos de desenvolupament  van madurant dins lorganisme cada vegada que linfant interactua voluntàriament amb el seu entorn, fent connexions neurològiques, percebent allò que correspon o  no a les seves necessitats autèntiques i corregint els seus propis errors. 

Dins laula, seguint els principis Vigotskyans, partim de que laprenentatge i el desenvolupament són una activitat social i col·laborativa i, per tant, com dèiem més amunt, treballem per no fer una intervenció que mostra i ensenya sinó que acompanya, gestiona i facilita eines per a que cada infant pugui anar narrant la seva pròpia història daprenentatges. Depèn de lestudiant construir la seva pròpia comprensió en la seva ment. El docent, per la seva banda, pren en consideració que laprenentatge té lloc en contextos significatius, preferiblement el context en què el coneixement serà aplicat i on el mateixos infants són científics i descobridors dels seus propis aprenentatges. Laprenentatge es produeix quan el docent posa en contacte els infants amb la realitat i on la resolució duna situació (o dun problema [no matemàtic]) es pot portar a terme amb lajuda i la guia dun adult (el mestre/a) o la col·laboració dun company/a més capacitat (Treball cooperatiu). En aquest sentit, i amb aquesta manera de pensar i fer, és important tenir una especial mirada cap a lorganització dels temps, els  materials i esla espais, tant de laula com de lescola en general.

Comprendre és inventar (Jean Piaget)

I, de la teoria a la pràctica diària, al somni.

Considerem i donem una especial importància al llenguatge com a eina cultural daprenentatge per excel·lència i on el diàleg i la conversa tenen una especial importància perquè lalumnat construeixi el seu propi coneixement demanant ajut als altres, a sí mateix i cercant els elements imprescindibles que lajudin a construir el seu propi desenvolupament.

Només hi ha aprenentatge quan es pot explicar. 

A més, la conversa és una eina de motivació i d’estímul de descoberta dinteressos pel mestre/a de valor inqüestionable.

Proposem la participació activa del professorat per crear vincles afectius amb lalumnat que permetin aprendre des de la confiança (Profecia de Rosenthal)Uns mestres, amb objectius clars, que facin vibrar els infants i transmetin, amb il·lusió i entusiasme, les ganes daprendre, crear i créixer des de la responsabilitat.

Immersa en un entorn agradable, amable  i privilegiat, la nostra petita escola, tota la col·lectivitat escolar, treballa per ser un centre acollidor on es fomenten els processos d’aprenentatge efectius i de qualitat dins un ambient amable i relaxat que convidi a les ganes daprendre i a fer-se bones preguntes.

Som un centre obert que ha sabut incorporar el treball dels professionals que han anat passant pel centre i dels que ara hi treballen. Una escola que fa recerca i innova, a través de connexions amb altres escoles i mestres per enriquir-se i poder ser alhora, un model dactuació per a daltres escoles.

L’escola que somiem

(8-O 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 

( 😯 Aquí faria falta un petit paràgraf introductori dels punts següents)

(8-O 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 😯 

  1. La cohesió de la comunitat escolar, a partir de la participació, la implicació i la col·laboració de tothom.
  2. La democràcia com a sistema de funcionament en tots els àmbits de la vida escolar.
  3. La solidaritat i el respecte en les relacions personals i amb l’entorn.
  4. L’afectivitat, la sensibilitat i l’alegria de viure per ser un centre acollidor fomentat la comunicació impregnant la vida de l’escola del gaudi d’aprendre i progressar.
  5. Una actitud crítica com a mitjà d’anàlisi de la realitat.
  6. El compromís individual i col·lectiu amb el medi natural i l’entorn social.
  7. El desenvolupament personal, l’autonomia i la responsabilitat.
  8. La cultura de l’esforç, del desig d’aprendre, de la inquietud, la curiositat, la investigació, l’experimentació i la creativitat.
  9. La llibertat individual dins de la col·lectivitat.
  10. El sentiment de pertinença al món i la implicació en el progrés cap a un món millor.
  11. La innovació.

 

Darrera actualització: 02-11-2015