En Numar just fa cinc dies va marxar amb la seva mare cap a Càdiz. El matí que ens acomiadàvem com a grup va ser d’aquells que no s’obliden, d’ aquells matins que te’ls guardes com un tresor amb la seguretat de saber que som un grup de persones vinculades i amb ganes de ser cada dia una mica millors: per les abraçades, per les paraules, per les mirades…
Pensem que vàrem acomiadar bé en Numar, quan una estapa es tanca bé ajuda a fer fluir la següent amb força. Des de l’escola així ho vam pretendre.
Molta sort, Numar. Ha estat un plaer compartir aquest temps amb tu.
La mare d’en Numar abans de marxar ens va fer un regal: