Avui ha passat un fet terriblement trist. Tant les notícies bones com les més dolentes, sovint, els infants les escolten, les volen entendre i pregunten. Això és el que ha passat avui a l’escola tot just hem arribat a les 15 hores. Un nen de 13 anys ha matat a una mestra o a un mestre, encara no ho sabíem del cert. Els que ja ho sabien explicaven la seva interpretació dels fets i els que no, preguntaven amb cares perplexes. Amb més o menys ordre hem conversat una estoneta: – això no se’ns passa ni pel cap, – aquest nen ha fet una cosa molt grossa i ara què?, – què diuen els seus pares? – els problemes es resolen d’una altra manera. – és important tenir el sac d’autoestima pler. – la meva mare m’ha dit que no pots estar d’acord amb coses però ho has de parlar- però s’ha mort de veritat, l’ha matat? …preguntes ben variades, comentaris, reflexions que intentaven posar paraules i entendre, si es pot entendre, el què havia passat.
A l’escola hem posat un crespó negre, demà farem un minut de silenci, així ho hem decidit. Amb el crespó i l’aturada diem a tots els nens i nenes de l’IES de Barcelona, a totes les families i a tots els professors que els infants de l’escola Josep Gras i les seves mestres lamentem profundament el què ha passat i desitgem que això no es torni a repetir, després continuarem amb les activitats programades.
Pensem que només una escola amb recursos, pensada i cuidada podrà afavorir, de veritat, en l’educació integral dels infants del nostre país i així, contribuïr de debò a fer una societat més sana i justa.
A casa segur que n’heu parlat i ajudareu a entendre, també, aquests fets als vostres fills i filles.
Com a mestra, com a mare i com a ciutadana d’aquest país avui he sentit pena i perplexitat. Esperem d’experts i dirigents alguna cosa més que paraules i nous protocols. Determinades conductes ens alerten que la gent gran, els homes i dones, alguna cosa no estem fent bé. Com diu la cançó aprendre d’en Lluis Llach:”quan un infant mata la meva mà no és massa estranya”.

No em puc estar de compartir la frase que m’ha dit la Iona: jo quan ho he sabut m’he esgarrifat de pensar que et podia passar a tu!
Això, tampoc, hauria d’haver passat!