Aquesta tarda ha sigut emocionant!
El Sr Panxeta ens ha convidat a parlar de la tristesa.
Abans ens ha endolcit la tarda amb un trosset de xocolata!!!
La conversa ha passat de la reflexió individual, a la de petit grup fins arribar a la feta en gran grup.
Només us en explicaré una part:
La tristesa ens fa plorar i plorar de tant en tant va molt bé, gastes energia i dorms millor. Treus tota la pena. Podem deixar d’estar tristos pensant en una cosa bonica, que t’agradi, agafant un nino o parlant amb la mestra, el pare o la mare.

Però hi ha tristeses molt grans, com quan es mort algú o la teva mascota.
“A la meva mare se li va morir la seva cosina, i mare meva, com plorava, va plorar molt, tant que jo vaig marxar a la meva habitació, va plorar almenys 5 dies”

Llavors hem parlat que davant d’aquesta pena el pas del temps és important, molt important.

Finalment la Gemma ens ha explicat que aquest matí mirant una foto de quan era petita ha plorat, entre tots hem arribat a la conclusió que aquell plor no era de tristesa, era de “mostassa”! Mostassa no, la Gemma plorava de nostàlgia ?

Amb un altre bon tros de xocolata ens hem despedit aquesta tarda.