LA MAQUETA DEL CICLE VITAL DE LA PAPALLONA

L’aula canvia la seva distribució de l’espai i col•loquem tot de materials.
La consigna és : amb tot el que sabem, imaginem i construïm un lloc on la papallona pugui desenvolupar tot el seu cicle de la vida.
La proposta la realitzarem per parelles, per tant, la conversa i l’entesa serà importantíssima. Abans d’entrar a fer, ens posem a parlar, cadascú amb la seva parella. De moment no surten dubtes, cadascú buida a l’altra les seves idees.
Procurant aquests temps, veiem com cadascú s’acosta a la taula dels materials sense pressa, n’hi ha per tots i segur que tots no hem pensat en els mateixos.
Cadascú ha tingut temps de compartir, mínimament, el procés que estem a punt d’engegar.
Comencem a construir i aquí sí que surten els primers dubtes, n’hi ha que ho resolen preguntant a altres parelles, n’hi ha que van a buscar llibres…
Conversa, acció i pensament conviuen al mateix temps. L’observació i la imitació ens dóna, a alguns, la seguretat per començar.

1. La crisàlide, què era?
2. Els ous han d’estar a prop del menjar,oi?
3. Tu fes la papallona home, que jo ja faig la dona.
4. Vols dir que les papallones són més grans que els arbres? ha de ser més petita!
5. Un lloc ben còmode pel capoll.
6. La papallona morta se li veuen les potes perfectament.
7. La morta aquí, ben a prop dels ous.
8. La neu lluny, a dalt de les muntanyes. Sí, el Pirineu té neu a l’estiu i hi ha papallones.
9. Pomes madures perquè mengin les papallones.

Entremig algun STOP, col•lapsem la realitat, tothom mira que està fent, perquè, què falta…

La proposta dura un parell de dies, es fantàstic tornar del pati i continuar treballant amb el mateix i es fantàstic arribar al matí i sense dir res, continuar amb la feina.

Amb el temps les converses van variant, la maqueta va agafant cos, tothom ha arribat a acords amb els seus companys de treball, tenim l’objectiu quasi complert…llavors podem conversar, mentre fem, de manera ben distesa:

1. Avui juga la copa del rei el Barça i el Max està segur que guanyaran.
2. Avui ens toca pista al pati però la mola està tapada i igual plourà i no podrem sortir al pati.
3. Felicitem a la Mariona, avui fa 7 anys. La festa de pijames serà la setmana que ve…

I es resolen problemes d’última hora:
“Això que ens passa ens va molt malament, les safates de porexpan no han quedat pintades com esperàvem, el Martín s’enfada, ja no semblarà una muntanya de veritat semblarà mes un teatre, diu, . És una mica teatre el que estem fent perquè no es veritat, el consolen la resta.”

I és fantàstic que aquesta conversa surti de l’escola i arribi a casa i torni cap a l’escola. És fantàstic perquè segurament això representa que aquesta proposta està ajudant a construir coneixements significatius.

COMPARTIM LE NOSTRES MAQUETES

Gemma i Mariona

Tot ha costat una mica. L’espiritrompa i les 6 potes de les papallones costaven molt. Vam fer l’arbre perquè es veies que era primavera i estiu.
Al final ens hem aclarit. Al principi va ser molt difícil, no teníem res fet, però després ja ens va ser més fàcil. El 1r dia va costa molt i després ja no tant, anàvem mirant als altres i ja ha sigut més fàcil.

Blanca, Josep i Max

Ens vam decidir molt bé, al principi anàvem tots “ a la nostra bola”, després vam començar a parlar una mica. Plegats vam fer la cascada, teníem vàries idees i ho vam parlar i al final la vam fer així. La primera papallona que vam fer era molt grossa, la vam desmuntar i hem fet les erugues.
L’arbre va ser el més complicat.
Jo ho tenia al cap ( diu el Josep) i vam parlar una mica però ens vam posar a fer de seguida. Quan vam fer STOP vaig pensar amb tot el que faltava, per no oblidar-me res.
Vam anar fent i parlant i així poc a poc.

Laia i Janna

Ens hem inspirat amb un arbre de pomes. Ens falta l’eruga perquè ens hem oblidat. Ens hem atabalat, ha sigut molt difícil. El cicle de la vida és molt curt quan el penses però és molt llarg. Un cop ho hem fet i veiem les altres no és tan difícil.

Lluc i Àlex

Ens falta els depredadors, de fet els volíem posar però no ens hem posat d’acord.
Jo volia fer la papallona a dalt del pont però l’Àlex no ho va voler i ho vam haver de decidir, vam parlar. Vam fer una cova que hi viuen els ratpenats.
De seguida ens hi vam posar, no va costar, anàvem xerrant i fent.
No és la mateixa que teníem al cap perquè hem compartit les idees dels dos.

Martín i Kawtar

Tot passa en un bosc, un bosc de primavera. Va ser una miqueta difícil, se’ns va destrossar la pintura i coses…no sortien. Moltes idees s’han complert però d’altres no.
No tots treballem igual. Jo sento que ell no treballava gaire.
No ens vam en recordar de fer l’eruga, de tantes idees que teníem al cap se’ns va oblidar. Un cop fet no és tan difícil!

Júlia i Luna

Va costar una mica, tantes idees que teníem, potser se’ns oblidaria alguna cosa! Al final ens vam recordar de tot i anàvem dient: i què tal si també fem això? Ho compartíem!

VENIU A VEURE LES MAQUETES A L’EXPOSICIÓ QUE HEM MUNTAT AL PASSADÍS DE LA NOSTRA SALA!