Un dia la Tere va venir a la classe de la Rateta a fer-nos una visita i ens va cantar una cançó. Ens va agradar molt però, com que la Mª Àngels no se la sabia, vam decidir de demanar-li si us plau que tornés a venir a cantar-la un altre cop.
Alguns déiem de dir-li quan la veiéssim. D’altres vam pensar en anar a la seva classe i deixar-li un paper perquè no se’n descuidés. Ens va semblar una bona manera, així que entre tots vam decidir què hi posaríem. La Mª Àngels va escriure la carta a la pissarra i cadascú de nosaltres la va copiar en un paper. Li volíem donar una sorpresa i vam pensar de deixar-li totes les notes en una capsa.
No volíem que se n’adonés, així que en sortir de la classe anàvem sense fer gens de soroll. Aish! Però, en arribar, resulta que la Tere era a la seva aula amb un nen i no sabíem què fer! Després d’uns minuts de nervis vam decidir deixar-li la capsa a fora i entrar només un moment per saludar-la.
La Tere es va quedar molt parada però nosaltres no vam dir res de res… Bé! Si… que quan sortís veuria alguna cosa… i vam marxar.
No vam veure quina cara va posar en veure les notes, però si que sabem que es va emocionar, perquè mentre llegia li vam poder fer una foto. A més, després va venir a la classe i ens ho va explicar.
I sabeu què? Vam aconseguir el que volíem!!! Ens va tornar a cantar la cançó!!!
MOLTES GRÀCIES TERE!!!
Quina iniciativa més maca! M’ha encantaaaaaaaat!!!!!! La cara de la Tere seria un poema emocionantíssim!
Quina iniciativa més maca! M’ha encantaaaaaaaat!!!!!! La cara de la Tere seria un poema emocionantíssim!
Hola nens i nenes de P4,
Quina il.lusió que em va fer que vingèssiu a la meva classe. Quan vàreu entrar a la classe jo estava treballant amb un nen i en llegir els vostres escrits em vaig emocionar. Unes quantes llàgrimes van sortir dels meus ulls. Ja em coneixeu i sabeu que ploro de seguida oi? Què bé que ens ho vam passar cantant de nou la cançó de La Cabreta. Estar entre vosaltres és tot un plaer que m’agrada fer de tant en tant. M’agraden les sorpreses, les ganes de demostrar afecte i cantar cançons que alegren a les persones.
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES nens i nenes de P4.
GRÀCIES M. Àngels perquè sense el teu afecte no hagués estat possible la iniciativa. Gràcies per ensenyar als infants del poble que les persones poden regalar afectes i gratituds. Per facilitar-los que aprenguin i sentin el goig de donar i rebre estimació. Gràcies per crear un clima d’escola i de classe fantàstic.
PD Pau i Cristina, ben cert que em van emocionar! Ja sabeu que m’encanten aquests detalls.
ENDAVANT A TOTHOM! AMB ACTIVITATS COM AQUESTES MILLOREM EL MÓN!
Hola nens i nenes de P4,
Quina il.lusió que em va fer que vingèssiu a la meva classe. Quan vàreu entrar a la classe jo estava treballant amb un nen i en llegir els vostres escrits em vaig emocionar. Unes quantes llàgrimes van sortir dels meus ulls. Ja em coneixeu i sabeu que ploro de seguida oi? Què bé que ens ho vam passar cantant de nou la cançó de La Cabreta. Estar entre vosaltres és tot un plaer que m’agrada fer de tant en tant. M’agraden les sorpreses, les ganes de demostrar afecte i cantar cançons que alegren a les persones.
GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES nens i nenes de P4.
GRÀCIES M. Àngels perquè sense el teu afecte no hagués estat possible la iniciativa. Gràcies per ensenyar als infants del poble que les persones poden regalar afectes i gratituds. Per facilitar-los que aprenguin i sentin el goig de donar i rebre estimació. Gràcies per crear un clima d’escola i de classe fantàstic.
PD Pau i Cristina, ben cert que em van emocionar! Ja sabeu que m’encanten aquests detalls.
ENDAVANT A TOTHOM! AMB ACTIVITATS COM AQUESTES MILLOREM EL MÓN!