HISTÒRIA

Les escoles de l’Horta vénen d’un acord que va prendre l’ajuntement republicà l’any 1932 però reconeixia que no tenia prou diners per pagar-ne la construcció i pagar el professorat.

La nostra escola va nèixer l’any 1934.

HISTÒRIA DE L’ESCOLA CEIP EL SEGRIÀ i DE LA PARTIDA DE LLÍVIA

Per poder parlar de l’escola , és important primer que tot, situar-la en el seu temps històric doncs ha estat del tot important per al seu desenvolupament , de la seva terra i la seva gent.

Avui en dia, la Partida de Llívia, es tracta d’una rica partida agrícola, amb conreus d’horta i fruiters situada al nord de Lleida i a 2 Km de distància del nucli urbà de la ciutat de Lleida.

Deu la seva procedència a la Carta de Poblament atorgada pels comtes  Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell als habitants i pobladors de la ciutat de Lleida. La voluntat d’atreure famílies colonitzadores, és la base de la redacció d’aquesta Carta de Poblament,el mes de gener de 1150.

Segons informació extreta del llibre “Història de Lleida” de Josep LLadonosa i Pujol, l’any 1193 Bernat de Llívia ,procedent de la Cerdanya i una nissaga de repobladors, donà nom a l’actual partida de Llívia que, ja en aquells temps , destacava amb cultius d’horta,vinya i sembrats.

Les poques restes històriques que es conserven actualment a la Partida són : la creu de terme , d’origen medieval, que s’acostumava a col·locar prop de l’entrada dels pobles tot donant la benvinguda als que arribaven a la població i que  es  restaurà l’any 1993 en fer obres d’ampliació de la carretera; i les restes del Monestir de Sant Ruf d’Avinyó ,construït pels canonges procedents d’Avinyò (França) i que data del s. XII. Es creu que en la seva construcció hi va treballar l’equip dirigit per Pere de Coma,que al mateix temps treballava a la seu Vella. Avui en dia es troba mig enderrocat  i en un lamentable estat de conservació segons consta en el llibretó editat per l’Ateneu Popular de Ponent dins de la col·lecció :”Coneixes la teva ciutat ?”

Les restes més antigues que podem observar es troben al Museu de Lleida ,diocesà i comarcal on s’hi exposen en la planta 1, un conjunt de 5 destrals polides de l’època neolítica trobades a la Ptda de Grealó (1.181)

Segons el cens 1359 publicat per Bofarull , les torres de Llívia  eren : de Pujalt ,Oró-Mir, Peu del Mul i la d’en Bertran .

Segons la informació extreta del llibre  “Estudi de l’horta de Lleida “ (març 1993) ,de l’Ateneu Popular de Ponent, ens descriuen els voltants de la ciutat com :

“…La disposició del pla de Lleida en terrasses, a una altra banda del riu, dóna una fisonomia pròpia a aquesta horta, organitzada en bancals, dibuixats per braçals i rengles de fruiters, trencada per espones i clamors que recullen les aigües de sèquies i braçals. L’horta s’organitza en una sèrie de partides, definides per un rec o un conreu particular …”

També sabem que  l’any 1928 el jornal de terra a la Ptda de Llívia es pagava a 1.500 ptes /jornal, que hi havia 381ha de terra essent amb Grealó una de les partides més extenses.

Segons el padró municipal d’aquesta època ,ens trobem amb el fet que tota la població d’aquesta zona rural, no està censada com a tal, sinó que l’extens nombre de partides estan recollides en cinc nuclis de població diferents que configuren una corona circular al voltant de la ciutat i que són les següents :

– Polígon –Vilanoveta  647 hab.

– Bútsenit , 1792 hab.

– Torres de Sanui, 1070 hab.

– Basses d’Alpicat , 1.259 hab.

– Llívia , 1380 hab.

Al llarg del temps , l’horta de Lleida , igual que moltes zones rurals, ha patit un èxode de població , especialment jove, que fa que el gran gruix de persones se situïn per sobre els quaranta anys d’edat .Aquest fet també afectava a l’escola , doncs la població escolar ha estat sempre en funció de la població de la partida .

Segons l’Oficina de l’Horta , aquest espai està habitat per uns 5600 lleidatans; hi ha una superfície de més de 210 km quadrats d’horta i 400 km de camins.En conjunt hi ha 40 partides o més. Les darreres intervencions modernes com ha estat el pas de l’AVE o l’autovia A2 al voltant de la ciutat ha fet que la seva fisonomia canvies en els darrers anys.

La població  de finals  de segle XX ,tenia pocs estudis i es trobaven per sota de la mitjana d’estudis de la gent que configurava els barris urbans , la gran majoria solament tenien uns estudis primaris inacabats . Consta que el 44’58 % eren analfabets o estudis inacabats, 48’47 % tenien primària completa, batxillerat elemental o FP de segon grau ,el 5’08% havien obtingut  BUP,COU, FP de segon grau i només 1’82 % obtingué carrera de grau mig o superior .

Des dels anys 50, els habitants són de procedència pagesa, per una part, i obrers assalariats , per l’altra.

Les cases del nucli són petites, de planta baixa, mentre que les cases de pagès estan allunyades dins dels seus camps i són grans cases per a guardar-hi tots else estris agrícoles.

Segons consta a l’Arxiu Municipal, les poques informacions que hem pogut obtenir sobre l’escola  estan relacionades gairebé totes amb la construcció i reformes posteriors:

El 23 març de 1933, l’arquitecte Sr José Florensa Ollé ,presenta la Memòria descriptiva del Projecte de la construcció de l’edifici escolar i justifica la necessitat de la seva construcció , doncs en aquell moment era una partida amb gran nombre de torres de pagès i els seus fills no podien anar a l’escola sinó a dos o tres km. i a peu.

El 17 novembre de 1933, la Comissió de Cultura  de l’Ajuntament de Lleida

(Consellers : Barberà, Roca, Pujadas, Cerezo) va acordar demanar la subvenció de 10.000 pessetes per a la construcció de l’escola i el 8 desembre de 1933, la Comissió de Cultura  (Consellers : Barberà, Roca, Pujadas, Cerezo, Villanueva) tramita dita subvenció.

Finalment, l’any definitiu per a la seva construcció va ser el 2 gener 1934, el Sr Alcalde ,Sr Antonio Vives Estover, sol·licita la subvenció de 10.000 pessetes al Excm. Sr. Director General de Primera Enseñanza de Madrid.

Però la data més rellevant és la de Novembre de 1934, quan l’arquitecte Sr José Florensa Ollé, certifica l’acabament de les obres i al 20 novembre de 1934, s’aproven els pressupostos de les obres addicionals a realitzar a l’escola de Llívia , atorgant-li  819’65 pessetes..

Aquesta escola sempre ha patit al llarg de tota la seva vida deficiències , sigui pel tipus de terreny o per problemes de l’estructura i  un any més tard , el 4 novembre de 1935, l’arquitecte de l’Oficina Técnica de construccions escolars comunica les deficiències de les instal·lacions, considerant-les reparacions d’urgència.

Sabem que va començar sense llum doncs el 7 gener de 1936, l’advocat i secretari de l’Ajuntament de Lleida, Sr. Enric Corbella Alvarez, certifica la demanda de la instal·lació d’una línia elèctrica .

El pas de la Guerra Civil també hi va deixar petjada i  és així com el 12 juliol de 1939, la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Lleida, presenta el Projecte Complet de Reforma de l’Escola  a l’Alcaldia i el 13 juliol de 1939, l’Alcaldia de Lleida decreta l’execució del Projecte de Reforma presentat per la Comissió de Cultura el dia abans, aprofitant la donació de cent mil pessetes per part dels germans el Sr Jaume i Sr Celestí Llorens a l’ajuntament de Lleida per a que reparin edificis i material escolar perjudicats a conseqüència de la guerra.

Més endavant l’escola ,el 4 març de 1944 , consta acta de reconstrucció i ampliació . Podem destacar que no és fins a l’any 1968, on consta projecte d’adició de 3 aules a l’escola amb l’arquitecte Francisco Bordalba.

L’any 2004 l’edifici ha sofert una gran reforma integral per part del departament d’educació on es va renovar : paviments, electricitat, calefacció, mobiliari,construcció de despatxos …

L’escola de Llívia , tal com s’anomenava en els seus inicis essent fidel  al nom de la partida, deu la seva existència a la família Albareda que va decidir donar una part de les seves terres hermes per a la construcció de l’escola , l’església de Sant Anastasi  i el Casino-bar  que servia , tenint encara avui dia  la mateixa funció ,de lloc de trobada dels pagesos i joves de Llívia i partides dels contorns, entre elles La Plana del Bisbe, Grealó , Serrallonga…

Durant bastants anys  s’ha dit “ Escuela Graduada mixta de Llívia” i va començar en els seus inicis amb 100 alumnes , 50 nens i 50 nenes ,distribuïts en dues aules a peu de carrer i sortida al porxo que li ha donat sempre la seva identitat. Cap a l’ any 1990 , l’escola agafa el nom de la comarca i es passa a dir  Col.legi Públic “El Segrià” i a continuació Ceip “El Segrià” que n’és el nom actual .

Al costat del centre es va edificar un edifici de planta baixa on vivien els mestres .Avui dia aquest s’ha transformat en el Local Social on comparteixen diferents associacions com l’Associació de veïns , de jubilats, de Dones , l’infermera, la Biblioteca i la sala de conferències.

La matricula escolar ha estat canviant al llarg dels cursos , sempre influenciada pels diferents moviments de la població com les onades migratòries d’Andalusia , Aragó , Extremadura…dels anys 50- 60 que també van anar canviant la fisonomia de la partida i  de les decisions polítiques del seu Ajuntament segons s’hi deixaven construir vivendes o no.

L’escola sempre ha estat una escola rural , amb varios cursos junts en cada aula .

Durant uns anys, van traslladar alguns cursos al barri del Secà de Sant Pere i estaven instal·lats en magatzems amb poques condicions educatives.

Mentre es va impartir l’EGB (Ensenyança General Bàsica) es tenia alumnes des de 4 fins a 14 anys  , distribuïts en pàrvuls, primera i segona etapa (6è, 7è, 8è) tot i que  ,  col·loquialment s’anomenaven : els petits i els grans. Més tard 7è i 8è van passar als Instituts i aquest fet va fer davallar molt la matrícula del centre.

El pas de diferents mestres on cadascun d’ells ha anat deixant la seva significativa petjada com la Sra Rosa,  el Sr Taribó, Sra Mª Carme Masana, Sra Teresa Llop, Sra Dolors Preixens  i altres amb menys estada, han fet que l’escola es mantingués fidel als seus inicis  i han afavorit l’educació entre els fills de la partida.

Però un espai molt estimat per l’escola n’és el seu pati ple de pins que van ser plantats pels seus primers alumnes .Aquesta pineda n’era també el lloc d’esbarjo de la partida fora de les hores escolars doncs el pati no disposava  de tanques de separació i la partida no tenia cap plaça per a reunir-se ; amb el temps s’ha anat repoblant amb altres tipus d’arbrat com : oms, acàcies, esterculia, tuia..

Ara l’escola el continua disfrutant però disposa una part de tanca verda i de tanques metàl·liques de separació , que comparteix amb l’escola Bressol municipal.

Gràcies al Projecte de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Lleida , aquest pati s’ha millorat amb taules i bancs de fusta , espais de jocs moderns i petits horts escolars , jardineres ,…essent un objectiu d’aquest curs la seva ampliació d’una petita franja lateral.

Una de les millores que ha tingut el centre és l’ús de la pista poliesportiva del barri, que fa pocs anys es va cobrir amb una teulada. Ara ens permet la pràctica de diferents esports  entre l’alumnat més gran a l’hora de l’esbarjo i fer-hi les classes d’educació Física o Escoles Esportives.

Disposa  a més a més , de l’espai pel menjador i l’aula d’informàtica , la biblioteca o el taulell de pintura.

Actualment l’escola, té 54 alumnes distribuïts en 4 aules entre p-3 i 6è de Primària . Té unes mestres fixes que són les tutores i unes altres que són les mestres itinerants per a poder impartir les classes d’anglès, Educació Física, Música i Ed. Especial així com Religió . Amb el transcurs del temps, l’escola s’ha anat adaptant a les noves organitzacions territorials del Dpment  d’Ensenyament  i des de l’any 1995 el Ceip “El Segrià” sol·licita juntament amb altres centres, formar   la Zer (Zona escolar rural) “l’Horta de Lleida “ que composada en els seus inicis per les escoles de l’horta lleidatana ,tot seguint el seu curs històric, de Butsènit, Creu del Batlle, Malgovern, Ramon Berenguer IV , que n’era la seva primera seu, i Arrels dels Alamús .Fa pocs anys a La Zer , s’ha tancat l’escola de Malgovern, quedant amb 5 escoles amb activitat. Avui en dia el Ceip “El Segrià” n’és la seva seu actual i també la que té més espai, més matricula i més projecció de futur doncs, la construcció de cases adossades i pisos ha fet que augmenti significativament tant la població de la partida com la població escolar.

El fet de pertànyer a la Zer , ha permès poder participar en projectes com Proj. Comenius, Proj. Biblioteca “puntedu”, Proj. de Llengües estrangeres, … projectes que , en general , fan que l’educació dels alumnes sigui més activa i participativa i pedagògicament més interessant comparat amb l’aïllament del període anterior.

Actualment, té una AMPA  activa que organitza diferents activitats per a l’alumnat com : natació, patinatge, taller de percussió, taller de teatre, Festa de Nadal, Carnestoltes, venda de llibres per sant Jordi, Final de curs… i participa molt activament amb el centre col.laborant en tota classe d’activitats com l’organització de xarrades, cafès –tertúlia ..  Els darrers anys, juntament amb l’escola,  ha organitzat el menjador escolar amb força alumnat i acollida matinal  i també participa en el Projecte de socialització de llibres de text i materials escolars.

Moltes d’aquestes activitats extraescolars es poden fer a la sala polivalent de l’anomenat Casino gràcies a les darreres reformes doncs, es va obrir una porta que conectés els dos espais permetent l’ús compartit .

En el llibre “Història Gràfica de Lleida “ de Jaume Barrull i altres; el poeta Josep Estadella i Arnó, recollia a “Vida Lleidatana”  ( 15 setembre de 1928) la descripció de la bellesa de les partides que envolten la ciutat :  

         Horta lleidatana ¡

        Per entre la ufana

de tos camps verdosos, guardes escondits

Paratges que semblen regions encantades

on ,al clar de lluna,s’adormen les fades

i Venus i Adonis endolcen les nits.

        És ta Mariola

       bella camperola,

tota placidesa,tota austeritat ;

Granyena i Butsènit formosa parella

que amb rams de cireres i una flor a l’orella

els carrers alegren de nostra ciutat.

      Rebenten d’ufana

     Grealó,la Plana,

Fontanet, Rufea, Llívia,Copa d’Or,

Vallcalent,les Torres ,Canet, La Vaquera,

I tota la llarga, formosa rastrera

de belles partides que són un tresor.

Desitgem tots i totes , mestres, pares i mares , nens i nenes i també veïns , poder dur a terme aquesta celebració del 75è aniversari al llarg de tot l’any amb diferents activitats i actuacions doncs la ocasió  mereix celebar-ho com cal.

Lleida Febrer de 2009