Hola, jo sóc la Berta i sóc una tortuga de mar. Sóc de l’espècie de “tortugues verdes”. Vaig néixer en una platja del Mediterrani, però ara vaig de camí al mar Atlàntic.
Ara tinc 65 anys i en tota la meva vida he tingut tot tipus d’aventures ,amics i enemics, i això és el que us vull explicar. Encara em queden uns 15 anys, més o menys; fins als 80 em queden moltes aventures per viure.
Quan viatjo em trobo moltes coses pel camí, especialment deixalles i brutícia, en la qual m’enganxo, i estic hores per tornar al corrent.
Ara he de menjar i descansar. Aniré a un lloc amb molta vegetació marítima i… nyam nyam (és que ara mateix estic menjant). Jo m’alimento amb carn, peix, i vegetals, però ara m’agrada més menjar vegetals. A descansar!
Al cap d’uns dies la Berta va pujar a la superfície en busca de menjar, i es va enganxar, una altra vegada, en un plàstic, però…
– Pobriçona! Li ha de fer mal! – Va dir un nen amb els poders de parlar amb els animals.
La Berta li va dir:
– Qui ets?
– Jo sóc el Dídac, deixa’m ajudar-te.
Un cop la va alliberar d’aquell plàstic, van començar a parlar. La Berta va dir:
– Cada vegada el mar està més brut! Ja m’he enganxat en dos plàstics!
– Voldràs dir, cada vegada el món està més brut, perquè els boscos, les ciutats, les muntanyes, les platges, els rius… Tot està brut!
Aleshores va arribar un pelicà, que ho estava passant ben malament. Portava les potes plenes de petroli!
– Beggg! Beggg! Quin fàstic! Auxili ,auxili, no se que és això que se m’enganxa al cos! Beggg!
El nen va rentar immediatament les potes del pelicà, llavors es va adonar del gran problema que tenia el món.
– Dídac, vine aquí! Hem de marxar ja! – era la seva mare.
Llavors, el Dídac va dir:
– Us prometo que faré tot el possible per a que això canviï.
Al cap de 15 anys…
La Berta, el Dídac i el pelicà, es van tornar a veure, a la mateixa platja. Es van explicar tot el que havien viscut. En Dídac ja tenia 25 anys i va escriure un llibre explicant la seva història amb la tortuga i el pelicà.
Va ser un llibre de molt èxit i va arribar a mans de molts presidents que van decidir que prohibirien tot allò que contaminés molt i canviarien per altres productes no contaminants.
La Berta , abans de fer el seu últim viatge, perquè era molt gran, va dir:
Gràcies Dídac, gràcies per tornar-nos l’esperança que el món pot canviar.
