Hi havia una vegada una nena que es deia Sara i s’havia perdut en el bosc amb la seva mare i el seu pare. Estaven buscant la seva casa i en el bosc es van trobar una casa que era de xocolata. Van entrar i van veure que hi havia una bruixa. I la bruixa era dolenta, però el pare i la mare es creien que era bona, molt bona. El pare es volia quedar perquè pensava que no trobarien casa seva. La nena va dir :
– No, no i no, jo no em quedo, jo torno a casa, no em rendiré.
La mare li va dir :
– Jo vaig amb tu.
Diu la nena:
– Gràcies, però… i el pare?
Diu la mare:
– El pare no vol venir.
Diu el pare:
– Aniré amb vosaltres …
I se’n van anar i van trobar una casa. Era d’ una fada.
La casa de la fada era de greixos i de molt, molt, molt sucre i la Sara es va desmaiar perquè li encantaven els greixos. I va sortir la fada i va dir:
– Hola, què feu aquí?
Diu el pare :
– Perdona és que ens hem perdut…
El pare, la mare i la Sara no sabien que la bruixa els perseguia, bé…. els espiava. I va trucar a les seves amigues bruixes que eren la Maria, la Sara, la Paula i la Sofia, i els va dir:
– Veniu a casa meva.
I van dir que sí.
I li van dir:
– A l’ olla de pocions donem una poció d’amor.
I la bruixa li va dir al pare :
– Tens set?
Diu el pare:
– No, no tinc set, gràcies.
Ara el pare li diu a la fada:
– Ens pots portar a casa, si us plau?
Diu la fada:
– Sí, clar. Vinga!!!
– Alakacam!
Diu la Sara:
– Hala ! Què guai, mare meva… i la casa és millor que la d’abans! Mare, pare, mireu: un gos i un gat! I són nostres!!!
I amb un gos i un gat aquest conte ja s’ha fos!!!!
