AUTORETRAT DE POL

Hola!

Soc Pol. Tinc 10 anys.

Soc alt i tinc el cabell negre.

M’agrada ballar hip hop al gimnàs Bunkai.

El meu millor amic es diu Marc.

 

 

Publicat dins de General, Julian Merlo, Pol | Deixa un comentari

OXCAR

En un mon on els arbres fabricaven aire pur, les flors lluïen els seus pètals i els animals vivien en pau i en harmonia. En aquest paradís hi vivia  una especie d’ésser màgic que protegia els arbres, anomenat Oxcar.

Un dia, un llenyataire va talar tots els arbres del mon. Es va arruïnar.

Una noia va preguntar al llenyataire què va passar amb els arbres i el llenyataire va dir que ell va extingir els arbres. Així que li va donar una llavor i li va dir que la plantés. La noia la va plantar i van aparèixer molts arbres.

FI

Publicat dins de General, Ortega Ruano, Pau | Deixa un comentari

EL TEMPS TOT HO CURA

Hi havia una vegada un animaló, un conill, que un dia va tenir la mala sort de caure d’ un arbre.

Aquell accident va transformar el seu aspecte i els seus amics sempre es burlaven d’ ell.

El conill, a partir d’ allò, es va sentir molt trist. Més que quan va caure de l’ arbre. El conill va pensar que marxaria al bosc per amagar-se i viure allunyat de tots, però aquella actitud li va durar poc temps.

Al mateix temps que les seves  ferides es van curar, el conill es veia més àgil que abans. Molt aviat va despertar l’ enveja dels altres animals i ara  sí que volien jugar amb ell. El conill va manifestar a tots que durant el temps que havia estat tot sol al bosc havia agafat més confiança en ell i no necessitava de ningú per ser feliç i gaudir de la vida.

Publicat dins de General, Santos Tejera, Raul | Deixa un comentari

AUTORETRAT D’HUGO

Em dic Hugo i tinc 9 anys. Soc gran, tinc la cara rodona i ample, tinc el cabell ros i llis, els ulls els tinc de color blaus i petits, els llavis fins i suaus, el nas el tinc petit i una mica ample, i la boca la tinc petita. Soc un nen bastant prim i la meva alçada es de 1,40 cm.
Les pestanyes les tinc molt curtes i les celles molt primes.
M’agrada vestir amb vaquers i amb dessuadora i bambes de futbol. I m’agrada pentinar-me.
Soc simpàtic i graciós i tinc molts amics.
Les meves aficions són els esports.  M’agrada el futbol i també m’agrada l’anglès i l’educació física.

Publicat dins de General, Marcos Ramon, Hugo | Deixa un comentari

FIESTA EN EL OCÉANO

Las caracolas de mar se fueron a la cala de los tiburones. El que les propuso ir fue el cangrejo, Crabi. Él estaba ilusionado de ver a Tibu, el tiburón. Cuando llegaron a la cala no había nadie. Crabi se preguntó :
– Por qué no hay nadie más?
Y las caracolas dijeron:
– Tibu ha dejado una nota y dice: “otros tiburones se han ido a otra cala pero me he ido a New York”.
– Pues vamos a buscar a Tibu – dijo Crabi.
– Pero tendremos que pasar por el estrecho de Gibraltar y luego pasar por el Océano Atlántico – dijeron las caracolas.
Cuando llegaron al océano Atlántico se encontraron un pez escorpión llamado Espini. Crabi le preguntó:
– Has visto un tiburón blanco por aquí ?
– Sí, en la playa principal de New York está celebrando su cumpleaños – dijo Espini.
Y al final encontraron a Tibu e hicieron una fiesta en el océano.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

AUTORETRAT D’AITANA

En primer  lloc, vull dir que soc una nena alta i prima. Tinc 8 anys i visc a Barberà del Vallès.

Tinc la cara allargada. Tinc el cabell llarg i marró. Les celles les tinc estretes i marrons. Els ulls els tinc marrons i grans. El nas el tinc petit. Les orelles les tinc allargades. Tinc la boca petita. Els llavis els tinc prims. I les dents les tinc blanques.

M’agrada vestir amb un vestit rosa fluixet.

Tinc  el caràcter tranquil i alegre.

El meu esport preferit és el vòlei.

Publicat dins de General, Jociles Nazareno, Aitana | Deixa un comentari

EL GAT I EL PUMA

Hi havia una vegada un gat que era feliç perqué tenia de tot. Tenia una font que tenia molta aigua. I tenia molt menjar.

Un dia el gat es va trobar  un puma. Tenia molta por el gat, però al final es van fer amics.

Però, un dia el gat es va esverar molt, no tenia aigua. No sabia què fer, estava molt nerviós.

– Fa dies que no plou ! –  Va dir el gat al puma.

– No passa res, gat, ho solucionarem ! Jo sé un lloc on hi ha aigua. Al costat de la meva casa hi ha un llac .

Van anar a la casa del puma. I més tard van anar al llac. Hi havia peixos!

Es van trobar un gat petit. El puma li va preguntar si volia anar amb ells.

Després, quan el gat va arribar va començar a ploure.

I el gat va dir :

– Visca, visca, està plovent !

I el gat petit i el  puma van anar a casa del gat. I tots junts  van anar a jugar a la casa del gat. I van  ser molts feliços tots junts.

I s’ho van passar molt bé.

Vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos !

Publicat dins de General, Jociles Nazareno, Aitana | 1 comentari

AUTORETRAT DE MIQUEL

Hola! Em dic Miquel i tinc 9 anys. Visc a Barberà del Vallès. El meu aniversari és el 17 de novembre.

Tinc dos ulls marrons. Peso 30kg. Sóc alt.

Soc molt amigable.
Soc molt aventurer. M´agrada veure pel·lícules.
Soc molt dormilega.
M´encanta anar de colònies perquè és molt divertit.
M´encanta menjar, sobretot la pizza i els canelons.
Toco el saxo. M’encanta l’estiu, i el més important: estic a l’escola Elisa Badia.
Moltes gràcies a l’escola!

Publicat dins de Benitez Sitjá, Miquel, General | 6 comentaris

AUTORETRAT DE BIEL

Hola! Vaig néixer el 31 de desembre.

Jo soc prim i baixet, tinc els cabells de color marró (castany). Tinc els ulls de color marró i els llavis gruixuts.

Tinc molta imaginació i m’agrada molt l’esport. És el més m’agrada.
M’agrada com sóc i m’agradaria ser futbolista o porter.

Publicat dins de Cano Roldán, Biel, General | 7 comentaris

ELS MÚSICS CONSTRUCTORS

Hi havia una vegada… Quan els reis mags havien tingut fills (6)…

Però molt després van decidir tocar música. Llavors van descobrir que els agradava la música.
Van fer una banda amb: 1 violoncel, 1 acordió , 1 violi, 1 viola, 1 bateria i 1 guitarra. Quan van aprendre es van adonar que si tocaven mentre desitjaven alguna cosa, es construïa. Però molt després…
Els roba-màgics, un grup de lladres, van intentar robar l’arbre de la màgia, però quan tots es van assabentar van fer música i van fer un mur al voltant per no passar. Només es podia passar amb la clau del rei (els Reis Mags). Llavors els lladres van anar a agafar la clau però…

Es van trobar! Van haver de fer una guerra mentre que un d’ells va cobrir-lo de plantes vives que van tallar.
Quan van aconseguir la clau els lladres van fugir, però tots junts, els 6 fills, van començar a fer una melodia tan bonica que els lladres es van adormir i després els van empresonar i…
Conte màgic, contat i acabat.

Publicat dins de Cano Roldán, Biel, General | 5 comentaris