AUTORETRAT DE CARLA

Hola!

Em dic Carla Castillo Ortiz. Tinc deu anys i faig metre i mig.

La meva cara és una mica rodona. Els meus ulls són marrons. La boca mitjana. Els llavis gruixuts. Les celles grans. El cabell castany. El nas mitjà i les orelles una mica petites.

M’agrada vestir amb malles, samarreta ample i bambes còmodes.

En conclusió, soc alegre, simpàtica, i una mica nerviosa amb l’escola.

M’encanta fer deures i jugar amb la meva família i amics però també amb les meves dues gates Sira i Blanca. El que més m’agrada fer és nedar i ballar.

Publicat dins de Castillo Ortiz, Carla, General | Deixa un comentari

MIRA LA TANIA!

Hi havia una nena que es deia Tania i dormia molt poc, perquè ella feia braçalets, llimonada, etc per vendre-ho .

La Tania va començar aquest any l’escola, a la nena li agradava aprendre i es quedava fins a les 6 de la tarda.
O sigui, la Tania tenia unes amigues que no sabien que el seu pare no tenia treball i per això feia braçalets, llimonada, etc.
Les amigues ho van descobrir i van trobar un treball per al seu pare.
La Tania va aprendre que si no parles no fas res, i si parles t’ajudarà algú.

Publicat dins de General, Tortosa Loriente, Hanna | 1 comentari

El castell misteriós

Hi havia una vegada un nen al que agradaven molt els castells, perquè en els castells hi ha històries misterioses i fantàstiques. Va descobrir que al seu poble hi havia un castell i va anar a veure quina història tenia el castell.

Va descobrir que era molt antic, que estava abandonat i tenia una placa que deia que el castell era propietat d’una família molt ben assentada en aquella època i que feia més de cents anys que ja no existien.

Però el nen volia saber què havia passat i va preguntar als seus pares, però no li va agradar la història que li explicaren. Va anar al castell i va entrar, estava tremolant de por, va escoltar un soroll i va sortir corrents, va caure i de sobte va sortir un fantasma que era un esperit d’aquella família. Es van fer molt bons amics i li va explicar la història fantàstica del Castell.

Era una família molt antiga que va morir fa molts anys en el castell i era una llegenda del poble.

Publicat dins de General, Torres Correa, Iker | Deixa un comentari

ELS HOMES PETITS

Hi havia una vegada uns homes molt petits que vivien en una cova.

Un dia es van quedar sense menjar i van decidir anar a caçar. Van anar al bosc i van posar trampes per aconseguir menjar. Va caure a la trampa un conill, però com els homes eren petits no podien obrir-la. Eren molt llestos, així que van agafar cordes per estirar entre tots i poder treure l’animal.

El conill va aprofitar per escapar-se, però el va començar a perseguir un llop. Els homes van córrer darrere el llop que els va atacar i va matar a dos d’ells. El llop també va atrapar al conill i se’l va menjar.

Els homes petits no van poder caçar al llop i estaven tristos per no trobar menjar. Però quan tornaven a casa, van trobar una bresca de mel. Quan la van agafar, van sortir moltes abelles i els homes les van atacar i guanyar.

Van tornar a casa molt contents perquè ja tenien menjar.

Publicat dins de General, Martín Gómez, Iker | Deixa un comentari

Quina aventura!

Hi havia dues nenes, una que es deia Paula i l’altra que es deia Clàudia .
Un dia, les dos nenes van quedar per a jugar, la Clàudia va dir :
– Paula, per què no anem un dia d’excursió a un volcà?
– Sí, va dir la Paula.
Van quedar que anirien l’endemà. Es van preparar una motxilla amb, menjar aigua, etc
– Doncs vinga, anem – va dir la Paula.
Van arribar al volcà, volien entrar i de sobte se sentí un terratrèmol.
El volcà estava explotant!
Van córrer sense parar
Aaaaaaaaaahhhhh, cridaven les dos nenes i van córrer tot el que van poder fins que van arribar a casa seva.
– Quin descans – van dir.
Les mares els van preguntar com havia anat i elles van dir que no tornarien mai a un volcà.

Publicat dins de General, Liesa Font, Júlia | Deixa un comentari

Una estrella massa lenta

Aquesta  història comença el divendres quan  jo sortia de  l´escola i em va recollir la meva tita Maria Jesús.

Em va explicar que els meus tiets havien anat a l´espai i  jo em  vaig  preguntar  per què . Al dia següent el meu pare em va explicar  que com tots els anys passaven a veure les estrelles  fugaces. Sempre passaven 3 però aquesta vegada només van passar 2. Els meus tiets van  mirar  pel  telescopi   i  van  veure  una  petita  llum  que  es  movia  lentament  i  que  treia  com  purpurina. Es  van  decidir  i van  anar  a  l´espai  amb tot  l’astronauta  i  van  pujar  al  coet   del  seu  amic. De  sobte van  trobar    l´estrella  que  també  parlava!!! Es  van    quedar  sorpresos!!  L´estrella els va  dir:

– Hola,  em  dic  Estrella , no  he passat   pel  cel  perquè estic trista, he  perdut  la  meva  família.

Els meus tiets li van prometre que trobarien la seva família. Després d’ 1 hora buscant, van trobar la seva família. Quan es van trobar, van passar pel cel i van formar un arc de Sant Martí, des d’aquell dia  els meus  tiets per mi són increïbles!!!

Publicat dins de General, Martínez Cruz, Laura | 4 comentaris

La nena salvadora del món sense color.

La Mireia és una noia de la realesa, ella és la princesa més valenta, en varies ocasions ha salvat el seu poble, però els seus pares no estan tan contents. Ells volien que fos una princesa, però la Mireia ho tenia molt clar que seria aventurera.
Un dia va anar a passejar pel bosc, i es va trobar una porta, quan la va obrir va veure un lloc molt estrany era com u altre món, però hi havia un problema. Aquell mon no tenia color, i va decidir que com bona aventurera que era salvaria a aquell món. Ella va estar una bona estona caminant fins que va trobar un castell . A la porta hi havia dos guàrdies i un rei. La Mireia els va preguntar que els hi passava, per que no hi ha color? Li van dir que una bruixa va fer un encanteri deixar així. – Molt bé doncs jo us ajudaré a vèncer a la bruixa! – Va dir la Mireia.
L’endema la Mireia va marxar a una muntanya on li havien dit que vivia la bruixa. Ja al cim de la muntanya estava la cova. Quan va veure la bruixa va treure una espasa d’or i van començar a lluitar.
Cada vegada que la Mireia li donava, la bruixa anava creixent, era invencible. Quan la Mireia era apunt de perdre es va aixecar i va agafar una branca negra i la va tirar a la bruixa, i la bruixa va caure…. Tot tenia color un altre cop!!!
La Mireya va salvar a tothom i va ser feliç.
I conte contat conte ja s’ha acabat!!!

Publicat dins de Castillo Ortiz, Carla, General | 2 comentaris

AUTORETRAT DE XAVI HERRERO GONZÀLEZ

Em dic Xavi Herrero González. Vaig néixer el 2/6/2008.

Medeixo 1,36 m i peso 29 kg. Soc prim però no tant prim. També soc llest i alt. El meu nas és mitjà. Tinc el ulls marrons. La cara rodona i els cabells rossos i negres.

M’agrada posar-me xandalls perquè em sento més còmode. Gairebé sempre porto sabatilles.

Jo crec que soc amigable, aventurer i, a vegades, m’emociono i ploro. Però no! només a vegades. També soc graciós i sempre estic amb la meva familia i amb les meves gosses.

M’agrada veure pel·lícules d’acció.

Els meus esports favorits són el futbol i el bàsquet. Al bàsquet no jugo molt però en cromos soc molt bo! El meu cromo favorit es el “Mega Charidzar”.

La informática em va molt bé però no soc molt bo en això. Però, bé, ja aprendré. I menjo pizza, de vegades pollastra, no sempre.

I moltes gràcies per llegir-me!

Publicat dins de General, Herrero Gonzalez, Xavi | 2 comentaris

AUTORETRAT DE RAÚL

Em dic Raúl. Tinc 9 anys però aviat faré 10 anys: el 16 de desembre.

Tinc el cabell fosc i ells ulls de color marrons. Soc prim.

Soc un noi simpàtic, amable i una mica tímid.

M’agrada l’esport (el futbol, córrer i el bàsquet). Tambe m’agrada jugar a la play amb el meu germà. Ens pasem uns 30 min jugant sense parar.

El meu menjar preferit són els canelons.

Publicat dins de General, Santos Tejera, Raul | 2 comentaris

RETRAT DE STAR BUTERFLY

Star Buterfly és una noia que surt a la sèrie de dibuixos animats “Star contra las fuerzas del mal”. Ella ve de “Miauni” (una dimensió màgica).

Té els cabells rossos i llargs, els ulls blaus i és molt guapa.

Gairebé sempre porta un vestit amb un pop, unes mitges de ratlles, unes botes que semblen d’un monstre i una bossa d’estrella. Té una vareta màgica i ha de lluitar contra uns monstres perquè no se la treguin.

Ella és divertida, curiosa i una mica boja.

Publicat dins de General, Marin Moliner, Ángela | 2 comentaris