Aquesta història comença el divendres quan jo sortia de l´escola i em va recollir la meva tita Maria Jesús.
Em va explicar que els meus tiets havien anat a l´espai i jo em vaig preguntar per què . Al dia següent el meu pare em va explicar que com tots els anys passaven a veure les estrelles fugaces. Sempre passaven 3 però aquesta vegada només van passar 2. Els meus tiets van mirar pel telescopi i van veure una petita llum que es movia lentament i que treia com purpurina. Es van decidir i van anar a l´espai amb tot l’astronauta i van pujar al coet del seu amic. De sobte van trobar l´estrella que també parlava!!! Es van quedar sorpresos!! L´estrella els va dir:
– Hola, em dic Estrella , no he passat pel cel perquè estic trista, he perdut la meva família.
Els meus tiets li van prometre que trobarien la seva família. Després d’ 1 hora buscant, van trobar la seva família. Quan es van trobar, van passar pel cel i van formar un arc de Sant Martí, des d’aquell dia els meus tiets per mi són increïbles!!!
M´agradat molt el teu conte. Soc la Lucia Hurtado.
EL TEU CONTE M’HA AGRADAT MOLT!
A mi també m’ha agradat molt
Una historia amb molta imaginació i molt maca, carregada de missatges d’amor i solidaritat amb els altres, i amb força per emprendre reptes!