Hi havia una vegada un animaló, un conill, que un dia va tenir la mala sort de caure d’ un arbre.
Aquell accident va transformar el seu aspecte i els seus amics sempre es burlaven d’ ell.
El conill, a partir d’ allò, es va sentir molt trist. Més que quan va caure de l’ arbre. El conill va pensar que marxaria al bosc per amagar-se i viure allunyat de tots, però aquella actitud li va durar poc temps.
Al mateix temps que les seves ferides es van curar, el conill es veia més àgil que abans. Molt aviat va despertar l’ enveja dels altres animals i ara sí que volien jugar amb ell. El conill va manifestar a tots que durant el temps que havia estat tot sol al bosc havia agafat més confiança en ell i no necessitava de ningú per ser feliç i gaudir de la vida.