Hi havia una vegada una nena que es deia Martina .
Un dia la Martina estava plorant a un bosc perquè s’havia fet mal amb una branca d’un arbre.
La nena va sentir un soroll que venia dels arbres i va anar corrents cap a casa, perquè es va espantar.
La seva mare li va preguntar perquè venia corrents. La Martina va dir que es va espantar al bosc.
Al cap d’uns dies va anar al bosc una altra vegada, però es va dir a ella mateixa que no marxaria corrents cap a casa seva.
Al cap d’una estona encara seguia al bosc, quan va sentir un altre cop aquest soroll i va anar cap al lloc d’on venia…. era l’arbre el que feia aquell soroll.
La nena li va preguntar a l’arbre:
– Com és que pots parlar?
L’arbre li va respondre:
– No sé, però un dia ens vam començar tots els arbres i els boscos a parlar de cop.
La Martina va pensar que era màgia i des d’aquell dia el van anomenar el bosc màgic .
Conte contat , ja s’ha acabat.