EL VIATGE DEL PLÀSTIC

I una altra vegada m’ ha enxampat la meva mare sense reciclar! No entenc perquè li dóna tanta importància!
Hola! Em dic Uma i tinc 10 anys, i ara us explicaré com vaig aprendre a reciclar:
Avui , en acabar de sopar, la meva mare m’ ha dit que llencés el plàstic a la paperera, i jo l’he llençat.
– Uma, això no va aquí, llença-ho al lloc correcte!
– Tant se val, mare!- va dir l’ Uma.
Demà és el meu aniversari i el meu pare em portarà a bussejar a la platja. Estic impacient!
Sortim de casa ven d’ hora, i agafem el cotxe fins la platja. Pel camí ens agrada cantar. Just quan arribem es fa de dia. Quina platja més bruta!
El meu pare i jo anem a l’ aigua!!!
Quan ja estem una mica lluny de la vora, veiem una tortuga enganxada amb un plàstic al coll.
El meu pare i jo ens acostem per ajudar-la, es queda ben quieta mentre li traiem, i la portem al veterinari perquè la curin.
Després la meva mare m’explica que si jo tiro el plàstic on no toca pot ser que vagi al mar.
Llavors, em vaig adonar que era important reciclar.
Espero que vosaltres recicleu!!!