DOS AMICS I UN FANTASMA

Hi havia una vegada dos amics que es deien Víctor i Dari.
En Víctor era un noi alt i prim, tenia uns ulls de color verd, era amable, llest i ràpid en tot.
El Dari era més jove, però tant guapo com el Víctor. Era seriós, llest i li agradava l’esport.
Un dia assolejat passejaven per un frondós bosc i van trobar una cova fosca.
De sobte, el Víctor li diu al Dari:
– Crec que no hauríem d’entrar perquè pot ser perillós.

El Dari li respon:
– No siguis gallina, entrem ja perquè pot ser divertit!
Van entrar una mica tremolant i van veure al fons un fantasma demoníac.
Els dos es van espantar molt però el Dari, que era el més valent, el va tocar.
El fantasma els va dir:
– Heu d’ajudar-me, perquè m’han embruixat i si trobeu dues flors de lavanda i les barregeu amb tres gotes de tinta de calamar, tornaré a ser un noi com vosaltres.
Ràpidament els dos amics van buscar per tot el bosc, fins que a l’ombra d’un vell roure van trobar les dues flors de lavanda.
Corrents van arribar a la platja i van llançar una xarxa i va entrar un calamar.
Com ja tenien gana, van torrar el calamar i després de menjar, van fer la poció amb les flors i la tinta.

Farts i suats van tornar a la cova i li van donar a veure la poció.
Oh! El miracle es va produir i va aparèixer un noi tant bonic com ells.
Des d’aquell dia tots van ser amics i molt feliços.
I conte contat, conte acabat.