Estem molt contents de presentar-vos les fotografies de la sortida a la NOSTRA MASCOTA : LA MUNTANYA DE SANT ANTONI ( 1345 m.)
Des de l’escola, ja de ben petitets veiem Sant Antoni i més d’una vegada hi havíem anant amb els nostres pares, per tant ja en sabíem alguna cosa,però, ara, en SABEM MOLTES MÉS !!!
La vegetació de la nostra muntanya és bonica, en destaquen sobretot, els seus roures, fagedes, pi roig,….
Per poder fer bé l’estudi d’aquesta vegetació de l’entorn de la mascota, també estem fent un herbari.
La diada , el dijous23 de setembre, que vam dedicar per fer la sortida a Sant Antoni ens va servir per completar i visualitzar explicacions fetes anteriorment. El dia va començar força assolellat, però després de dinar es va ennuvolar bastant, això va fer que cap les quatre de la tarda ja arribéssim a l’escola, per por de pluja.
Des del cim vam copsar una imatge panoràmica esplèndida, que ens permetia observar, visualitzar i gaudir molts indrets de la Vall i d’altres entorns propers.
És impressionant la imatge que els ulls captaven!!!
Tot això ens fa dir que considerem que la NATURA es MEREIX UN TRACTE ASSENYAT i RESPECTUÓS.
Vam fer repicar amb força les campanes, per poder anunciar la nostra arribada al cim de Sant Antoni.
També vam poder observar petjades que ens afirmaven la presència d’una gran diversitat de fauna, bosc endins.
Vam estar acompanyats pels cants deliciosos de bells ocells cantaires.
Ens vam trobar amb boletaires que hi vam fer petar la xerrada.
Els esbarzers estaven ple dels seus fruits, les móres. En vam recollir unes quantes i també ens hem vam menjar forces.
Aquesta sortida ens ha fet sentir i identificar més en la nostra mascota: Sant Antoni i que ens ha deixat moltes ganes de voler tornar a trepitjar aquesta muntanya.
El Ter, mascota dels alumnes de cinquè de Primària de l’escola Dr. Robert
El dia 16 de setembre els alumnes de l’escola Dr. Robert de Camprodon vam anar al naixement del riu Ter(2482m) per conèixer i trepitjar de ben a prop la nostra mascota.
Vam començar a caminar al Pla d’ Hospitalets i, seguint el GR-11, vam passar pel xalet noui seguint pistes amunt vam arribar al naixement de Ter, al peu de Bastiments. Allà vam fer untreball d’orientació i vam poder conèixer les muntanyes que formen el circ d’Ulldeter.
De tornada vam passar pel xalet vell i vam arribar al Pla de la Molina seguint el curs del riu en la part més alta del seu recorregut.
El dijous, 16 de setembre els alumnes de 6è de l’Escola PúblicaDr. Robert de Camprodon vam pujar a Bastiments. L’autocar ens va venir a buscar a les 8del matí a l’Escola i a les nou ja érem al Revolt del Xalet per agafar el GR 11 i iniciarla passejada. Va ser molt divertida!ambnosaltres venien dos monitors deBastiments Aventura, en Toni i en Jaume queens van dir “Hem de començar com vells i acabar com joves ” i així ho vam fer. Al començament vam anant pujant i pujanti ens anaven explicant coses de la natura i en un lloc molt concret, quan havíem passat el Xalet Nou, és a dir, a 2300 metres d’altitud ens van dir que érem jaa l’estatgealpí . En el Coll de la Marrana vam esmorzar i ens vam abrigar perquè feia una mica de fred a causa del ventet que bufava. El cel estava completament tapat i en algun moment van caure quatre gotes tristes i solitàries.
A partir del Coll tot era pujada i estàvem una mica cansats, però amb esforç vam aconseguir arribar fins a la primera creu on vam descansar una estona i ens van fer una foto de grup. Desprès vam continuar fins arribar a la tercera creu, on vam veure isards, voltors i marmotes. L’herba blanca encara era present per tot arreu i la regalèssia abundava per a felicitat dels isards.Aleshores vam baixar fins al llac de Bacivers on vam dinar i alguns companys van ficar els peus a l’ aigua del llac i van dir que estava molt bona. No vam veure la perdiu blanca , que possiblement estava amagada. Recollida general i de nou en marxa fins al Coll de Xemeneia per iniciar la baixada en fila índia ja que la boira ens demanava precaució.
El camí que vam agafar, el de Xemeneiaestava molt mal fet, perquè havien forats i moltes altres coses que ensfeien caure, i a mésera estret i desnivellat i en alguns moments havíem de passar amb les cames obertes.
Quan laboira va desaparèixer vam veure que estàvem a prop de l’estació d’esquí de Vallter onl’ autocar ens esperava.Abans de pujar a l’ autocar ens vam fer una foto de record amb els mestres i monitors. Moltes gràcies Toni i Jaume. Ens ho hem passat molt bé.
La pujada a Bastiments ha estat un èxit gràcies a l’ambient creat entre tots i sobretot a l’esforç i ganes de conèixerla nostra mascota. Ara estem moltfeliços i contents.
A continuació vam arribar a l’ escola, on ens esperaven els nostres pares i vam marxar cap a casa molt cansats i feliços.