Com ja sabeu, els dijous al matí Dofins i Taurons parlem de coses del cor “Poniendo la mano…en el corazón…”. Com el cor de vegades també entèn de raons i cadascú veu les coses des de prismes diferents -aquí la gràcia 🙂 -, de tant en tant ens convertim en filòsofs i comentem imatges (precioses) entre tots… El resultat? Uns diàlegs molt interessants, que no tenen desperdici, dignes de personetes que tenen molt a dir i que en un futur, de ben segur, esdevindran crítiques amb el món que els envolta i voldran dir la seva sota la llum dels arguments. Aquí us deixem una mostra sobre algunes de les imatges comentades…
– Hi ha un senyor que fa el menjar perquè “la mesa ya està preparada” i fa ou ferrat i escombra també i recull els plats.
-Porta coses de nen i de nena (davantal), perquè no neteja bé i tot està brut i per això li ha agafat el davantal a la seva mama.
– Ho faria millor una senyora perquè cuinen millor.
-Noooo, perquè el papa fa molt bé la paella.
– El meu fa un menjar “riquissím”.
-Però les senyores tenen més” cuidado”.
– Tots ho fan molt bé, perquè tots poden netejar i fer el menjar, si ets gran com els papes.
-El senyor està molt content perquè ajuda als altres i comparteix com el peix irissat.
Hi ha un senyor gran i una senyora. Ella li crida perquè ell no sent.
-Nooooo, ell no li fa cas, perquè li crida i a ell no li agrada que ella li cridi, perquè no es crida, per això no li fa cas.
-El senyor vellet està llegint les notícies, “el periódico, por eso no le hace caso”.
-Sí, ell llegeix i a ella NI CASO! perquè no estan casats, però si viuen junts.
-Sí que estan casats, però s’han enfadat i ella li crida perquè ell no li vol fer cas, perquè està enfadat i estan separats, però són amics, però ara no.
– Viuen a la casa de la foto, que es vella, i ells també, però tenen calor “y están en el balcón hablando”.
– Però el senyor està “sordo”, perquè la senyora li crida amb carinyo, perquè s’estimen.
-Ens hem d’estimar i no hem de cridar, i hem de llegir “el periódico”.
I vosaltres papes, què hi veieu??
