Han estat estones d’assaig a les hores de joc lliure en el menjador. No calia recorda’ls-hi, venien directament cap al gimnàs. Estaven nerviosos però molt atents. Volien fer-ho bé. Eren conscients que el seu públic, era un públic que se l’havia de mimar molt, eren els nens i nenes de l’Educació Infantil, els més petits de l’escola i per ells encantar-los amb la seva obra de teatre era el seu màxim objectiu.
I per a mi ha estat una gran i valuosa experiència ja que he pogut gaudir d’estones amb els nostres actors i actrius que m’han fet sentir d’allò més bé. Mireu, he vist nens ajudant a altres a aprendre’s el seu paper, he vist com s’emocionaven en veure que aquell company tan tímid era capaç de parlar alt i clar per fer-se notar, hem compartit rialles, hem hagut d’aprendre a controlar els nervis, hem estat capaços de felicitar a aquell company o companya que sempre s’equivocava a l’hora de pronunciar una paraula que segons ell o ella era molt difícil de retenir, hem ballat, ens hem abraçat…
Ells saben que el resultat final no era el més important però el que sí saben és que totes aquestes estones els ha permès, oblidar-se del seu món real per endinsar en un món de fantasia.