* SORTIDA A BARCELONA:
Els petits de l’escola, els nens i nenes de la classe de la Lluna, fa uns quants dies que estem descobrint el treball i l’obra de l’Antoni Gaudí.
Per això, ens arribem fins a Barcelona a observar i a gaudir, des de ben a prop, algunes de les seves creacions. La nostra primera sortida en autocar. Quina emoció!!!
Primer ens aturem a la Sagrada Família. I abans d’arribar-hi, ja veiem les “punxes” que treuen el cap per entre mig dels edificis. En la seva façana hi descobrim un munt de detalls: “, uns senyors tocant la trompeta, cargols de mar, serps, sargantanes, un senyor amb una creu de la farmàcia a la mà, un lleó, cavallers, cavalls… Després ens aturem a esmorzar, el dia és llarg i cal recuperar forces.
Des de l’autocar no podem veure la façana de la casa Batlló, la de la teulada d’esquena de drac, perquè l’estan restaurant i està tapada, però si que descobrim la Pedrera, el “pastís de nata”, la casa de les ones i les baranes dels balcons d’algues.
Segona parada: el Parc Güell. Només entrar ens trobem amb les columnes que semblen troncs d’arbre. Després, baixem les escales i contemplem els sols de trencadís de la sala de les columnes i el llarg banc en forma de serp, però no hem pogut buscar la papallona perquè fan obres a la Plaça de la Natura i no ens hi hem pogut acostar.
I el drac de colors que escup aigua? On és? Baixant les últimes escales!!!
Passem per davant de les cases amb la teulada de sucre i anem a buscar un lloc per dinar perquè el cuquet de la gana comença a despertar-se. I per acabar, una estona d’esbarjo que ens l’hem ben guanyada!!!
CLASSE de la “LLUNA BRUNA”
SESSIÓ DE FILOSOFIA: PILOTETES LLUNES TARONGES
Iniciem la sessió cantant la cançó: “ Fem una rotllana, com una magrana….”quan ja estem asseguts donem la benvinguda a la “Marieta Filo”, obro la llum de l’espelmeta de colors i faig sonar la cançó de la caixeta màgica de’n Patufet , d’aquesta manera es crea un ambient tranquil i relaxant que ens acompanyarà durant tota la sessió.
Recordem les normes de com hem d’estar quan ve la Marieta Filo
N’agafem una:
Agafem una altra pilota:
N’agafem una altra:
Una altra pilota:
N’agafem una altra:
Seguidament en mirem una altra:
N’agafem una altra:
Una altra pilota:
Ho comprovem i veuen que no és de vidre.
N’agafem una altra:
Se la passen i comproven efectivament que no és de sorra
En mirem una altra:
Una altra pilota:
Quina és més suau?
Quina us ha agradat més tocar?
Quina va millor per jugar?
Quina bota més?
Comprovem quina és i veiem que és la més petita la que bota més.
Quina és la vostra preferida i perquè?
La marieta Filo ens ha portat una capsa plena de pilotes i ens proposa un joc. Primer de tot hem de buscar un nom per cada pilota:
– “Mira aquesta” – diu la Carlota- “Està aixafada!”
– “Què deu haver passat?” –pregunto jo-
– “Que la més gran l’hi ha caigut a sobre i l’ha aixafat”-diu en Marc-
I sense voler-ho ja tenim una pilota amb dos noms, la més gran, la vermella.
La pilota aixafada, la lila, la blava…
– “A aquesta li podem dir pilota taronja” -proposa en Nil.
– “Però aquesta també és taronja i ens equivocarem”
– “Podem dir-li gran i petita” -diu la Carlota.
– “O de bàsquet” -afegeix en Nil.
– “I l’altre taronja com li direm?” –afegeixo jo.
– “És de ping-pong!” –diu la Carlota. Doncs ja tenim nom!
En Tian tria una pilota per posar-li nom i la Vera salta “ la meva mare juga a pàdel” i sense perdre ni un moment ja n’hem batejat una altra.
La Clàudia n’agafa una i sonen picarols. Com li posarem? Pilota de picarols!
– “Com en Carnestoltes que també porta picarols!” -afegeix l’Eloi.
L’Eric n’agafa una altra, la pilota blanca.
– “Com els núvols!” -diu la Naya.
– “Com la neu!” -afegeix l’Eloi.
– “Aquesta és de vidre!” -diu la Carlota.
– “Què li passa al vidre si el tirem a terra?”
– “Que es trenca!”
– “Tira-la a terra a veure què passa” -proposo jo
La tira i la pilota rebota.
– “No és de vidre, és de plàstic “ – conclou La Carlota- “Uala! A dins hi té una tortugueta. Li diem pilota de tortugueta.”
Aquesta és de colors i en Tian diu que no botarà (n’agafa una que té forma d’estrella).
– “Si bota es desmuntarà- afegeix la Isona- però no passa res perquè la tornem a muntar”.
És de punxes, bota i no s’ha desmuntat i en Pau tria el nom: pilota de colors!
– “Aquest és marró i no bota!”
– “Per què?” -pregunto jo-
– “Tira-la a terra!” -proposa la Naya.
– “Bota però bota poc perquè és de fusta” –afegeix la Carlota.
– “Glòria, aquesta també és de gua gua! “ –diu l’Eric, assenyalant la de pàdel.
– “De gua gua?” –pregunto jo sense entendre res.
– “Si, la Shila en tenia una” –afegeix l’Eric
– “Ah! De gossos! Si que és veritat que els gossos a vegades en tenen d’aquestes per jugar.”
Quina és la pilota que té més colors? La de pinxos! Unanimitat!!!
Quina és la pilota més suau? La blanca, la pilota de gossos, la de basquet….
Com ho podem saber? Amb la pell –diu la Isona-
Les toquem però no arribem a cap consens, uns pensen que és la de pàdel i uns altres la de bàsquet. No sempre opinem tots el mateix!!!
– “Mireu aquesta! S’enfonsa!”-diu la Isona.
– “Perquè és tova –afegeix la Carlota.
– “I aquesta, la de gossos és dura”.
Quina és la que va millor per jugar? – els ensenyo la pilota blava i la desinflada-
Ara sí que hi torna a haver unanimitat. La blava perquè és dura, les aixafades no van bé per jugar!
Llenço una nova proposta: “A dins del cap pensarem quina és la pilota que més m’agrada i per què?”
L’Eric tria la pilota vermella perquè és dura i no es desinfla!
En Nil escull la pilota taronja perquè és tova.
La Naya tria la blava perquè està dura i quan n´hi oferim d’altres que també són dures, afegeix que el seu color preferit és el blau.
La Clàudia es decanta per la lila perquè és el seu color preferit.
L’Álex Arias tria la blava perquè és el seu color preferit.
En Marc es decanta per la de pàdel perquè és suau.
En Pau tria la blava perquè està molt dura.
En Tian es decanta per la blava però no sap perquè.
La Isona escull la de punxes perquè és la que bota més.
La Carlota tria la lila perquè és el seu color preferit.
L’Eloi es decanta per la vermella perquè sí!
– “Això no és una resposta” -apunta la Carlota-
– I l’Eloi afegeix – “perquè és el meu color preferit!”
En Martí tria la de bàsquet perquè també és el seu color preferit!
La Ruo Xi no es decideix a agafar cap pilota, un altre dia serà!!!
– “Ningú ha triat la blanca” –observa la Carlota-
– “Per què? “–pregunto jo-
– “Perquè no li agrada a ningú.” – responen tots.
– “I aquesta tampoc l’ha triat ningú” –afegeix la Carlota mentre agafa la de picarols- “I a mi també m’agrada. M’agraden totes dues la de picarols perquè sona i la lila perquè és el meu color preferit!”
