Fem Música!!!

Un musical o una obra de teatre musical és una forma de teatre que combina música, cançó, ball i diàlegs. El contingut emotiu de la història (humor, pathos, amor, ira…), així com la pròpia història, és transmesa mitjançant les paraules, la música, els moviments i els aspectes tècnics de l’espectacle com a una unitat integrada. Des d’inicis del segle XX, els espectacles de teatre musical han estat simplement anomenats musicals.

Se sol representar en grans escenaris, principalment els del West End de Londres i els de Broadway, a Nova York. Produccions amb pressupostos menors acostumen a estrenar-se en teatres més petits, els denominats Off-Broadway, i fins i tot s’ha creat una categoria per a englobar aquelles sales petites en les quals es representen musicals de pressupost molt més reduït. Ja fa temps que els musicals han sortit del seu context anglosaxó original i s’han exportat i adaptat a països de tot el món com Alemanya, Àustria, el Canadà, França, el Japó, els Països Baixos, Austràlia o Espanya.

A cada lloc ha constituït un reclam turístic que s’ha sumat als que cada indret ja posseïa i s’ha sobreposat a les diferents tradicions autòctones més o menys fortes de música escènica. En el cas de Catalunya s’ha sumat a les tradicions, de l’òpera, la revista musical i la sarsuela.

Alguns musicals especialment famosos arreu del món, dels quals s’han fet traduccions i adaptacions arreu i s’han portat al cinema són Jesucrist SuperStar, Grease, West Side Story, The Phantom of the Opera, Cats, Les Misérables, Chicago, A Chorus Line, Rent o Mamma Mia!.

Santa Cecília és la patrona dels músics. Es celebra el 22 de novembre.

Santa Cecília (en llatí Caecilia) va ser una dama romana, màrtir al segle III per la seva fe cristiana. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes, i és la patrona dels músics perquè, mentre s’estava morint, va cantar a Déu.

Pels músics i professionals de la música, la diada de Santa Cecília és la data en què tradicionalment se celebra la seva festa, la Festa de la Música. Santa Cecília, una de les màrtirs més venerades pels cristians, va ser nomenada Patrona de la Música pel Papa Gregori XIII l’any 1594 i el dia del seu naixement, el 22 de novembre, va esdevenir el Dia de la Música. En la seva època de màxim explendor aquesta diada era una gran festa que consistia amb un missa solemne al seu honor i la realització d’una processó participada per una gran quantitat de músics amb els seus corresponents instruments. Avui, en totes aquelles poblacions on hi ha conjunts musicals (corals, bandes, etc) i organitzacions dedicades a l’estudi i divulgació de la música. es fan concerts extraordinaris, processons per anar a cercar els nous membres i altres activitats diverses.

Una coseta petiteta.

Només té un tall per respirar,

sols que la toquis una miqueta

amb veu aguda et respondrà.

Sóc feta de pell de xai

faldilletes de llautó,

faig xim, xim,

faig pam, pam,

i un soroll que Déu n’hi dó.

Endevina qui sóc jo!

Qui és el compositor més maniàtic de la neteja?
MASSENET (massa net)

Quin compositor sempre s’equivocava? FALLA

Quin va ser el compositor més ecològic? MONTEVERDI

Quin compositor hagués estat un gran fanàtic de la TV? TELEMANN (“tele man”)

A quin compositor li agradava tocar el violoncel a la platja? MARCELLO (“mar cello”)

Quin compositor podria haver estat un gran inspector d’hisenda? PAGANINI (“paga nini”)

Un manera simpàtica d’escoltar la música electrònica.

La música electrònica és un tipus de música produïda i interpretada predominantment amb instruments musicals electrònics, com el sintetitzador, el sampler, les caixes de ritmes, els seqüenciadors i, més recentment, els ordinadors, que gràcies als creixents desenvolupaments en tecnologia i en programari, tenen un paper vital en la producció de la música electrònica contemporània. També s’hi solen utilitzar instruments electromecànics com la guitarra elèctrica o l’orgue Hammond. Hi ha una gran quantitat de gèneres de música electrònica, que mostren un ventall molt ample de sonoritats; des de la música ambiental fins a la música industrial més experimental, passant per estils com el synthpop, dance (i totes les seves variants), hip hop o el chill out, tots ells tenen en comú l’ús predominant o exclusiu dels instruments electrònics.

El dia 27 de gener de l’any 1756 va néixer a la ciutat de Salzburg un dels músics més grans de tots els temps: Wolfgang Amadeus Mozart.

Els seus pares, Anna Maria i Leopold, li van posar un nom ben sonor: Johannes Crisostomus Wolfgang Amadeus, però aviat l’anomenarien Wolferl.

A la vora del bressol del petit Wolfgang hi havia una nena de quatre anys que no es volia perdre les primeres mirades del nadó: era la seva germana Maria Anna, a qui tots anomenaven Nannerl.

Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar música als seus fills de ben petitets; així que van aprendre a llegir música abans que a llegir lletres. Cada activitat que es feia a casa dels Mozart anava acompanyada de música: cançons per parar taula, per anar a dormir, ritmes per caminar pel carrer, repetir les notes que sortien dels campanars de Salzburg…

Nannerl era una nena molt llesta i tenia una intuïció musical increïble, així que el germà petit, Wolfgang, es va haver d’espavilar per posar-se a l’alçada: als tres anys, Wolferl ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer a la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia les primeres partitures.

Quan millor s’ho passaven els dos germans era quan feien música junts: Nannerl cantava i Wolfgang l’acompanyava al clave, o bé tocaven tots dos el teclat a quatre mans, o feien un duet de violí i viola.

– Què fas Wolferl? – li va preguntar un dia el seu pare quan el petit Mozart tenia quatre anys.

– Estic component un concert per a piano! – li va contestar el menut. Immediatament va donar al seu pare el paper que estava guixant: Leopold, tot sorprès, va descobrir com, efectivament, entre els guixots que havia fet Wolfgang sobre aquell paper hi havia notes musicals!

Com que la mare dels Mozart celebrava l’aniversari el dia de Nadal (havia nascut el 25 de desembre), el petit Wolfgang Amadeus (que tenia cinc anys) li va fer un regal especial i va compondre per a ella les seves primeres obres. La lletra del menut Mozart no s’entenia gaire i per això va demanar al seu pare que li escrivís mentre ell li dictava.

Wolfgang Amadeus i Nannerl van ser els nens músics més coneguts d’Europa. El seu pare, Leopold Mozart, va comprar una tartana de cavalls i els va portat d’una ciutat a l’altra per mostrar el seu art musical. El primer viatge va començar quan Wolfgang tenia 7 anys i mig, i es va acabar quan faltaven dos mesos per a que acomplís els 11 anys. Com que Wolfgang i Nannerl mai no van anar a escola, dalt la tartana Leopold els ensenyava a llegir i escriure, els ensenyava alemany, francès, anglès i italià, els ensenyava a sumar i restar i, naturalment, els ensenyava música. Aquell carro amb el que van fer tants quilòmetres era com una escola ambulant! Quan arribaven a una ciutat, el pare els presentava davant els nobles i organitzava algunes audicions privades. Si els nens rebien encàrrecs, com a intèrprets o com a compositors, es quedaven uns dies més a la ciutat i després seguien el viatge.

Amb sis anys ja havia tocat davant de l’Emperador d’Austria. Com que l’Emperador no es podia creure que un nen tan petit toqués tan bé, el va fer tocar amb el teclat tapat i Mozart se’n va sortir sense cap problema.

El 1763 tota la família va pujar a la tartana i varen començar un viatge…