Gioacchino Rossini. (1792 – 1868).
msole25 | 2 març 2012COSES DE L’IDIOMA. LA TRINCA.
msole25 | 27 febrer 2012La_Trinca_-_Coses_de_l’idioma_(Disc_de_Vinil_1971)_-_Lletra
COSES DE L’IDIOMA
Vaja un embolic, jo t’ho dic,
coses de l’idioma;
un senyor petit i eixerit
de Santa Coloma
vol anar a Madrid decidit:
s’ha de viatjar.
Però el pobre home
fa temps que ha perdut
el costum de parlar en castellà.
Si vol dir que el cotxe li fa figa,
ha de dir que el cotxe ” le hace higo “.
I si li fa un pet com una gla,
” hace un pedo como una bellota,
señor, eso rai “.
Com que l’home és un somia truites,
senyors meus, és un ” sueña tortillas “.
Ell es pensa que és bufar i fer ampolles.
I se’n diu: ” soplar y hacer botellas,
señor, eso rai “.
Vaja un embolic, jo t’ho dic,
coses de l’idioma ,,,
Talment hi ha per llogar-hi cadires,
vull dir que ” hay para alquilar sillas “.
El pobre home treu foc pels queixals,
i és que ” saca fuego por las muelas,
señor, eso rai “.
S’ho romia i pensa: ull viu !
que en castellà se’n diu: ” ¡ ojo vivo ! ”
i per fi se’n va a escampar la boira,
vull dir que se’n va a ” esparcir la niebla,
señor, eso rai “.
Vaja un embolic, jo t’ho dic,
coses de l’idioma ,,,
I com veieu, no hi ha res en català
que no es pugui traduir al castellà. Olé !
Lletra i música: La Trinca
QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL. JAUME SISA.
msole25 | 27 febrer 2012A COP DE ROCK.
msole25 | 27 febrer 2012COMENÇA LA QUARESMA.
msole25 | 27 febrer 2012La quaresma és el període de quaranta dies d’abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua.
L’objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració pasqual. Tradicionalment també es practica dejuni i abstinència.
“Quaresma” deriva del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de Pasqua.
Cançó: La Vella Quaresma
Pep Puigdemont
Coneixem una senyora
amb un mocador al cap
un cistell a sota el braç
i un vestit apedaçat.
És la vella Quaresma
que aqui ja ha arribat
un peu per cada setmana
fins que s’hagin acabat.
Coneixem una senyora
amb un mocador al cap
un cistell a sota el braç
i un bacallà a la ma.
És la vella Quaresma
que aquí ja ja arribat
un peu per cada setmana
fins que s’hagin acabat.
També és popular aquesta cantarella quaresmal humorística:
Set setmanes de Quaresma
i de bacallà salat.
Estem escanyats de set
i tenim el coll pelat,
car avui tot ha canviat.
CARNAVAL, CARNAVAL!!!
msole25 | 22 febrer 2012LA VEU: PLUJA.
msole25 | 21 febrer 2012EL CARNAVAL DELS ANIMALS. C. SAINT-SAËNS.
msole25 | 17 febrer 2012El carnaval dels animals va ser escrita com a divertiment el 1886,
durant les vacances del compositor, i, malgrat ser poc ambiciosa,
s’ha convertit en una de les seves obres més populars.
A excepció d’El cigne, que Pavlova va adaptar per al seu ballet,
aquesta gran fantasia zoològica no va ser interpretada mai en públic
en vida del compositor, tret de l’estrena per a un restringit grup d’amics
i d’una segona interpretació uns dies després per petició expressa
del gran Liszt, que aquells dies visitava París.
De fet, Saint-Saëns va prohibir expressament que s’interpretés per
al públic en general, perquè pensava que podia perjudicar la seva
reputació de compositor seriós. Una clàusula del seu testament va
permetre per fi, i després de la mort del compositor, que s’aixequés
la prohibició de representar aquesta obra i que el 1922, naturalment
el mes de febrer, es presentés l’obra al gran públic.
Lleons, gallines, pollets, cangurs i peixos són objecte d’una sèrie
d’afectuosos retrats realitzats amb tota una varietat de recursos i
enginyosos procediments musicals, que l’han convertida en una obra
valuosíssima com a eina pedagògica. Cal no oblidar la malícia de
Pianistes, on es troba descrit un tipus d’animal que a vegades pot fer
patir molt l’oient. Escrita amb tota la seva virtuositat tècnica habitual
i amb el seu gust pel bon treball, constitueix un rar exemple d’humor creat solament per mitjans musicals.










