Fem Música!!!

Des de fa anys que corren rumors sobre la salut d’aquesta llegenda del rock, que va fer el seu últim concert a Nova York el 2006. El cantant va saltar a la fama el 1972 amb ‘The Rise and Fall of Zigui Stardust and the Spiders from Mars”. El seu primer número 1 als Estats Units va ser el 1975, amb ‘Fame’, co-escrita i interpretada amb John Lennon. El seu disc més venut va ser Let’s Dance, de 1983. Es calcula que el cantant britànic ha venut més de 140 milions de discs en tota la seva carrera.

Entre les seves cançons hi ha clàssics com Let’s Dance, Space Oddity (que va ser utilitzada per la BBC per cobrir l’arribada de l’home a la lluna el 1969), Heroes, Under Pressure, Rebel, Life on Mars i Suffragette City.

El cantant estava casat amb la supermodel somàlia Imam, amb qui tenia una filla. Bona part de la seva obra està marcada per la mort el 1985 del seu germà, Terry, que patia esquizofrènia.

<iframe width=”420″ height=”315″ src=”https://www.youtube.com/embed/N4d7Wp9kKjA” frameborder=”0″ allowfullscreen></iframe>

Daniel Rabinovich ha mort . Portava molts mesos malalt i els seus companys ja no comptaven amb ell per la seva gira per l’estat espanyol – el març aterren a Barcelona–, tot i que encara no se sap si cancel·laran o no la gira. Rabinovich tenia 71 anys i havia nascut a Buenos Aires.

Les Luthiers s’han fet famosos arreu del món amb el seus espectacles plens d’humor. Toquen diversos instruments, construïts amb elements quotidians, creats especialment pels seus espectacles. La seva història es remunta el 1967 i van sorgir a la Facultat d’Enginyeria de Buenos Aires. Rabinovich va ser, amb Gerardo Masana, que va morir el 1971 amb només 36 anys, un dels fundadors. Destacava pel seu carisma, el seu humor i pel tàndem que feia amb Marcos Mundstock. Havia interpretat, per exemple, Mastropiero, el compositor fictici que havia estat un dels personatges més cèlebres de Les Luthiers.

D’ascendència moldava, Rabinovich es va dedicar a la música en contra de la voluntat de la seva família. Va estudiar dret però la vocació de músic finalment es va imposar.

El cantant va interpretar temes tan populars com ‘You can leave your hat on’, ‘Unchain my heart’ o la versió dels Beatles ‘With a little help from my friends’

El cantant anglès de rock i blues Joe Cocker ha mort aquest dilluns als 70 anys. El músic es va fer famós a finals dels 60 gràcies a versions dels Beatles com ‘With a little help from my friends’, que interpretava en directe amb els moviments espasmòdics que el caracteritzaven.

Cocker va néixer el 1944 a Sheffield i va créixer escoltant blues i soul. El seu gran ídol era Ray Charles, que un cop va dir de Cocker que era el seu “únic deixeble verdader”. El cantant es va obrir camí en el món de la música al llarg dels anys 60 i va canviar sovint de formació. El 1964 va editar el seu primer ‘single’, la versió dels Beatles ‘I’ll cry instead’. Les versions del quartet de Liverpool van ser una constant al llarg d’aquest anys i li van donar el seu primer gran èxit el 1968, gràcies a ‘With a little help from my friends’, que Cocker va interpretar l’any següent al Festival de Woodstock en una actuació que es considera mítica.

Després d’una dècada dels 70 productiva pel que fa a discos i concerts però irregular en l’apartat artístic i marcada pels problemes amb l’alcohol de Cocker, la popularitat del cantant comença a esvair-se. Però als 80, el cinema rescata l’intèrpret gràcies als temes que canta en les bandes sonores de dues pel·lícules populars: el duet amb Jennifer Walters ‘Up where we belong’, del film ‘Oficial i cavaller’, i l’explosiva ‘You can leave your hat on’, del ‘hit’ eròtic de la dècada, ‘Nou setmanes i mitja’. L’última cançó es converteix en una icona associada a la sexualitat festiva i l’erotisme ‘light’ de l’estriptis.

La culminació d’aquesta etapa d’èxit dels 80 arriba amb el disc ‘Unchain your heart’, del qual es fa també molt popular la cançó homònima del disc, que recupera el Joe Cocker més ‘rhythm’n’blues’, de veu profunda i modulació negra.

Josep Fortuny, un dels fundadors i bateria del grup Elèctrica Dharma, ha mort a casa seva per causes naturals (el 30 de setembre a la matinada). L’última aparició del músic, de 60 anys, va ser en el Concert per la Llibertat, el 29 de juny passat, i actualment estava treballant en la gira del 40è aniversari de la banda, que es complirà el 2014.

El grup de Sants va ser pioner en la fusió de la música tradicional catalana, amb el jazz, el rock i pinzellades de psicodèlia. Ha realitzat multitud de gires per tot el món. I són autors d’himnes com ‘La presó del rei de França’, ‘Inanahihé’ i ‘Stella splenders’, entre altres.

Una nova mort inesperada

La mort de Josep, el germà gran dels Fortuny, se suma a la d’Esteve Fortuny, que va morir amb només 25 anys el 1985 durant un concert a Cardedeu. Amb el títol ‘Nit col·lectiva, en memòria d’Esteve Fortuny’, l’Elèctrica Dharma va oferir un concert al Palau de la Música el 23 d’octubre del 2011, que va concebre com un homenatge al que va ser membre fundador i un creatiu incontinent (a més d’excel·lent arranjador).

The_Beatles_Love_Me_do-With_Lyrics

El dia 5 d’octubre va fer 50 anys que, amb una frase i un parell d’acords, quatre nois de la classe obrera de Liverpool van canviar el món.

Va ser en motiu del llançament del single “Love me do” des del mític estudi d“Abbey Road” a Londres el 5 d’octubre de 1962, carrer que dóna nom a l’últim dels seus àlbums d’estudi i que quedarà immortalitzat eternament amb la mítica foto dels quatre de Liverpool creuant un pas de vianants, possiblement en l’escena més reproduïda pels amants de la música. Aquests passos de vianants s’estaven introduint aleshores a les diferents artèries de la capital britànica per acabar estenent-se arreu del món.

Recordem, finalment, que dels quatre nois que van revolucionar el món només dos viuen encara: Paul McCartney i Rongo Star. John Lennon va morir als 40 anys assassinat el 8 de desembre 1980 a l’entrada del luxós edifici Dakota situat davant del Central Park de New York, on residia amb la seva esposa Yoko Ono, en mans d’un estrany criminal, Mark David Chapman -encara a la presó- després que aquest li propinés cinc trets; mentre que George Harrison, va morir al novembre de 2001 víctima d’un càncer de pulmó als 58 anys.

Robin Gibb, ex component del grup dels anys 70 i 80 Bee Gees, ha mort als 62 anys el passat 21 de maig a causa d’un càncer, segons han anunciat la seva família. Gibb estava en coma en un hospital de Londres des del 14 d’abril, a causa d’una pneumònia, i tenia càncer des del 2010.

Robin Gibb va crear la banda Bee Gees amb els seus germans Barry i Maurice i van arribar a la fama en les dècades dels 60 i 70 amb temes com Night Fever i Staying alive.

El grup britànic va aconseguir vendre fins a 200 milions de còpies, fet que els va situar al mateix nivell comercial que els Rollins Stones i Pink Floyd.

Una altra veu important que ens ha deixat.
Aquest cap de setmana hem perdut una de les veus més bones de tota la història.