EL BOLERO DE MAURICE RAVEL.
msole25 | 22 febrer 2013Bolero és un ballet per a orquestra en do major compost per Maurice Ravel l’any 1928. La seva melodia obsessiva i la riquesa orquestral l’han convertit en una de les obres musicals més cèlebres i més difoses arreu del món. Suscitant en els oients una mescla d’estupor i fascinació, el Bolero de Ravel sempre ha magnetitzat els públics i ha desconcertat la crítica.
El Bolero comença pianissimo amb l’exposició del ritornello i del ritme d’ostinato, que serà incansablement repetit per la caixa durant tota l’obra.
La melodia va passant entre els diferents instruments: clarinet, fagot, clarinet mi bemoll, oboè d’amor, trompeta, saxòfon, corn anglès, etcètera. L’acompanyament esdevé gradualment més fort fins a ser interpretat, a la fi, per l’orquestra sencera. Just abans de la fi, (repetició número 18), hi ha un canvi sobtat de tonalitat a mi major, tot i que el do major és restablert exactament després de vuit compasoss. Sis compassos abans de la conclusió, el bombo, els platerets i el gong fan la seua primera aparició i els trombons toquen glissandi mentre que l’orquestra sencera bat el ritme que havia estat marcat per la caixa des del primer compàs. L’obra acaba amb un acord en do major.
MÚSICA DE CARNAVAL.
msole25 | 7 febrer 2013WE NO SPEAK AMERICANO.
msole25 | 31 gener 2013MAYUMANA. PERCUSSIÓ CORPORAL.
msole25 | 31 gener 2013DANSA IRLANDESA.
msole25 | 31 gener 2013DIA DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU.
msole25 | 30 gener 2013EL BLUES.
msole25 | 18 gener 2013El blues, és un gènere musical vocal i instrumental basat en la utilització d’unes determinades notes (notes blues), l’ús de les progressions d’acords del blues, i de un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos. El terme anglès, que vol dir literalment “blaus”, pren també la significació de “tristesa”.
Originari de les comunitats afroamericanes dels Estats Units, es va desenvolupar a través dels espirituals (spiritual song), les cançons de pregària (prayer song), cants de treball (work song), balades anglosaxones, i crits de camp (field holler). La utilització de les notes del blues i la importància dels patrons de pregunta i resposta, tant en la música com en les lletres, són indicatius de l’herència africana-occidental d’aquest gènere. Un tret característic del blues és l’ús extensiu de les tècniques “expressives” de la guitarra (bend, vibrato, slide), que posteriorment influirien en els solos d’estils com el rock. El blues va influir en la música popular nord-americana i occidental en general, arribant a formar part de gèneres musicals com el ragtime, el jazz, el bluegrass, el rhythm and blues, el rock and roll, el heavy metal, el hip-hop, la música country i les cançons pop.
Melòdicament s’utilitza la tercera disminuïda i l’acord dominant (anomenat blue notes) de l’ escala major. També s’usa la tècnica en què un instrument sona com a resposta a un altre (call and response). Al principi s’utilitzaven instruments molt senzills de fabricació pròpia. Més endavant s’usaren les guitarres acústiques, el piano i l’harmònica i, finalment, molts d’altres.






