Fem Música!!!

Led_Zeppelin_-_Rock_And_Roll

El Heavy Metal (literalment en català “metall pesant” o “metall dur”) és un estil musical descendent del Rock, molt menys influenciat pel Blues que el Hard Rock, caracteritzat principalment per la contundència del seu so, generalment obtinguda amb l’ús de guitarres elèctriques amb alt grau de distorsió, veus molt extremes i bateries amb doble bombo o doble pedal, i baixos pronunciats i contundents. Es va crear a finals de la dècada dels ’60 i a principis dels ’70, al Regne Unit i als Estats Units.

Els primers grups de heavy metal com Led Zeppelin, AC/DC, Black Sabbath i Deep Purple van atraure grans audiències, malgrat que han tingut moltes crítiques, han rebut un status important dins la història del gènere. A mitjans dels 70, Judas Priest va ajudar a deixar enrere la influència amb el blues; Motörhead va introduir una sensibilitat de punk rock i va incrementar l’èmfasi amb la velocitat. Grups de la New Wave of British Heavy Metal com Iron Maiden o Saxon van seguir la mateixa línia. Abans d’una dècada de metal, ja hi havia un seguiment a tot el món, conjuntament amb molts fans, “metalheads” o “headbangers” als països angloparlants i “heavies” aquí.

El terme heavy metal, a causa de la progressió que ha sofert aquest gènere des de la seva creació, s’usa actualment per a fer referència a dos conceptes diferents: heavy metal com a gènere musical (també anomenat metal) i heavy metal clàssic com a subestil tradicional.

castells

Aquesta setmana hem après a fer castells amb la Mercè a la classe d’Educació Física.

Mireu que bé ho fem!!!!.

B_S_O_James_Bond

El dia 5 d’octubre va fer 50 anys que el primer James Bond va aparèixer en escena, motiu pel qual aquest 5 d’octubre s’ha declarat el Dia Mundial de James Bond. Per commemorar l’efemèride, en alguns cinemes elegits del Regne Unit es projectarà “Everything or Nothing: The Untold story of 007”, un documental on s’explica com es va construir el personatge de ficció convertit en fenomen.

El creador del personatge és Ian Fleming. La primera novel·la que va escriure sobre l’espia anglès amb llicència per matar va ser “Casino Royale”, l’any 1954. Fleming va escriure dotze novel·les d’acció amb Bond com a protagonista, que de fet van acabar sent gairebé l’única producció literària de l’escriptor. La saga de l’agent 007 es va començar a conèixer internacionalment a partir del 1965 arran de la publicació d'”Il Caso Bond”, d’Umberto Eco i Oreste del Buono, però no va ser fins que va saltar a la gran pantalla que va passar a ser un fenomen mundial.

Des del 1962, que es va estrenar el primer llargmetratge de 007, són molts els actors que han encarnat James Bond. El primer va ser Sean Connery, que va protagonitzar sis pel·lícules, i l’últim ha estat Daniel Craig, que ja n’ha fet tres. Entre mig d’aquests, però, n’hi ha hagut molts altres que han passat a la història del cine amb més o menys glòria, com ara Roger Moore, Timothy Dalton o Pierce Brosnan. Actors a banda, la saga també deixa moltes frases incrustades en la memòria col·lectiva i també bandes sonores memorables.

I cinquanta anys després la saga encara continua. A finals de mes s’estrenarà la darrera pel·lícula de l’agent 007, “Skyfall”, protagonitzada per Daniel Craig i amb Javier Bardem com a antagonista, que promet ser tot un èxit als cinemes, com gairebé totes les estrenes de l’agent més famós de l’MI5. La música, aquesta vegada, és a càrrec de la cantant Adele, que ha presentat la cançó oficial del film coincidint amb l’aniversari.

The_Beatles_Love_Me_do-With_Lyrics

El dia 5 d’octubre va fer 50 anys que, amb una frase i un parell d’acords, quatre nois de la classe obrera de Liverpool van canviar el món.

Va ser en motiu del llançament del single “Love me do” des del mític estudi d“Abbey Road” a Londres el 5 d’octubre de 1962, carrer que dóna nom a l’últim dels seus àlbums d’estudi i que quedarà immortalitzat eternament amb la mítica foto dels quatre de Liverpool creuant un pas de vianants, possiblement en l’escena més reproduïda pels amants de la música. Aquests passos de vianants s’estaven introduint aleshores a les diferents artèries de la capital britànica per acabar estenent-se arreu del món.

Recordem, finalment, que dels quatre nois que van revolucionar el món només dos viuen encara: Paul McCartney i Rongo Star. John Lennon va morir als 40 anys assassinat el 8 de desembre 1980 a l’entrada del luxós edifici Dakota situat davant del Central Park de New York, on residia amb la seva esposa Yoko Ono, en mans d’un estrany criminal, Mark David Chapman -encara a la presó- després que aquest li propinés cinc trets; mentre que George Harrison, va morir al novembre de 2001 víctima d’un càncer de pulmó als 58 anys.

Country Roads – John Denver (Take Me Home, West Virginia)

El country (dit també algunes vegades country and Western) és un estil musical sorgit als anys 20 del segle XX a les regions rurals del sud dels Estats Units i a les províncies marítimes del Canadà. En els seus orígens, va combinar la música folklòrica d’immigrants d’alguns països europeus, principalment d’Irlanda, amb d’altres formes musicals ja arrelades a Nord-Amèrica, com el blues i els espirituals. Aquest gènere musical ha produït dos dels artistes més de tots els temps, per una banda Elvis Presley, que es coneixia a l’inici com a “the Hillbilly Cat” i era un convidat regular del programa Louisiana Hayride, esdevingué més tard un cantant famós arran de l’emergència del rock and roll i més recentment Garth Brooks, el cantant i músic de country més famós contemporàniament.

Gusttavo lima-La Cancin del Verano 2012

Us poso una músiqueta per començar el curs una miqueta animadets.

Aveure que me’n dieu.

The Killers – Human

A mi m’agrada molt.

The Killers. Human.

La_Trinca_-_Coses_de_l’idioma_(Disc_de_Vinil_1971)_-_Lletra

COSES DE L’IDIOMA
Vaja un embolic, jo t’ho dic,
coses de l’idioma;
un senyor petit i eixerit
de Santa Coloma
vol anar a Madrid decidit:
s’ha de viatjar.
Però el pobre home
fa temps que ha perdut
el costum de parlar en castellà.

Si vol dir que el cotxe li fa figa,
ha de dir que el cotxe ” le hace higo “.
I si li fa un pet com una gla,
” hace un pedo como una bellota,
señor, eso rai “.
Com que l’home és un somia truites,
senyors meus, és un ” sueña tortillas “.
Ell es pensa que és bufar i fer ampolles.
I se’n diu: ” soplar y hacer botellas,
señor, eso rai “.

Vaja un embolic, jo t’ho dic,
coses de l’idioma ,,,

Talment hi ha per llogar-hi cadires,
vull dir que ” hay para alquilar sillas “.
El pobre home treu foc pels queixals,
i és que ” saca fuego por las muelas,
señor, eso rai “.
S’ho romia i pensa: ull viu !
que en castellà se’n diu: ” ¡ ojo vivo ! ”
i per fi se’n va a escampar la boira,
vull dir que se’n va a ” esparcir la niebla,
señor, eso rai “.

Vaja un embolic, jo t’ho dic,
coses de l’idioma ,,,

I com veieu, no hi ha res en català
que no es pugui traduir al castellà. Olé !

Lletra i música: La Trinca

Joan_Manuel_Serrat_-_Paraules_d’amor_-_1968

Un altre representant de la Nova Cançó com Lluís Llach.

L’Estaca

L’estaca és una cançó composta pel cantautor català Lluís Llach el 1968.

Aquesta cançó, que s’ha traduït a diversos idiomes, ha arribat a popularitzar-se tant que en molts llocs es considera autòctona. Va ser composta en plena dictadura del General Franco i és una crida a la unitat d’acció per a alliberar-se dels lligaments d’aquella dictadura, per aconseguir la llibertat. S’ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat. Se n’han arribat a enregistrar més de cinquanta versions, en occità, francès, èuscar, alemany, cors, entre d’altres.

Com a fet curiós i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d’Europa, és que el sindicat polonès Solidarność (Solidaritat) adoptà L’Estaca com a himne propi, i ha estat triada com a himne oficiós pel club de rugbi perpinyanès USAP i i com a himne de la Revolució de Tunísia del 2011.