Fem Música!!!

Aquí podeu veure el Tema amb Variacions.

Variar consisteix en repetir un tema musical fent-hi algun canvi en la melodia, el ritme, el timbre, la tonalitat…
Com a tema, el compositor elegeix una melodia bastant simple i fàcil de recordar, sovint amb un disseny binari o temari. Pot ser una melodia coneguda, com una cançó popular, una melodia de la seva pròpia invenció, o fins i tot una melodia que pren prestada d’un altre compositor. El tema es presenta la primera vegada d’una forma relativament simple. Després, el compositor va construint la música repetint la melodia tantes vegades com vulgui però cada vegada variant o modificant el tema d’alguna manera: Hi ha infinitat de formes en les quals un compositor pot variar el seu tema, sent l’únic límit l’abast de la seva imaginació musical.

La música medieval és la música europea escrita durant l’edat mitjana. Aquesta era comença amb la caiguda de l’imperi Romà, (amb la deposició l’any 476 de l’últim emperador de l’Imperi Romà d’occident) i acaba aproximadament a mitjans del segle XV. A nivell musical establir el final de l’era medieval i el començament del Renaixement és indubtablement arbitrari, però s’acostuma a posar la frontera al voltant de l’any 1400.

Per tant, el terme música medieval és un terme general que designa un període que abasta gairebé 900 anys de la història de la música occidental tant religiosa com profana. Es caracteritza per l’aparició de la notació musical, el naixement de la polifonia, la música cortesana i el cant cortès. Serà també el període on sorgiran les primeres formes vocals i instrumentals, algunes de les quals seran el germen de les grans formes de la música occidental.

El blues, és un gènere musical vocal i instrumental basat en la utilització d’unes determinades notes (notes blues), l’ús de les progressions d’acords del blues, i de un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos. El terme anglès, que vol dir literalment “blaus”, pren també la significació de “tristesa”.
Originari de les comunitats afroamericanes dels Estats Units, es va desenvolupar a través dels espirituals (spiritual song), les cançons de pregària (prayer song), cants de treball (work song), balades anglosaxones, i crits de camp (field holler). La utilització de les notes del blues i la importància dels patrons de pregunta i resposta, tant en la música com en les lletres, són indicatius de l’herència africana-occidental d’aquest gènere. Un tret característic del blues és l’ús extensiu de les tècniques “expressives” de la guitarra (bend, vibrato, slide), que posteriorment influirien en els solos d’estils com el rock. El blues va influir en la música popular nord-americana i occidental en general, arribant a formar part de gèneres musicals com el ragtime, el jazz, el bluegrass, el rhythm and blues, el rock and roll, el heavy metal, el hip-hop, la música country i les cançons pop.
Melòdicament s’utilitza la tercera disminuïda i l’acord dominant (anomenat blue notes) de l’ escala major. També s’usa la tècnica en què un instrument sona com a resposta a un altre (call and response). Al principi s’utilitzaven instruments molt senzills de fabricació pròpia. Més endavant s’usaren les guitarres acústiques, el piano i l’harmònica i, finalment, molts d’altres.

El gospel (de l’anglès gospel: evangeli) és un gènere musical desenvolupat a partir de la dècada del 1930 del segle XX, vinculat a l’espiritual i inspirat en himnes religiosos, i que combina la lírica del cristianisme amb la melodia i el ritme similars al blues i el jazz.

Alguns artistes moderns de gospel han incorporat elements de la música soul.

Els orígens de la música gospel es troben en les societats de l’oest d’Àfrica que van ser deportades pels europeus colonitzadors i els comerciants d’esclaus entre el 1619 i el 1865. La majoria d’esclaus provenien de l’àrea on actualment es troben Senegal, Guinea, Gàmbia, Sierra Leone, Libèria, Ghana, Benín, Nigèria, Camerun i parts del Congo i etc.

L’espiritual negre

Així es van començar a barrejar les músiques africanes del passat amb la música cristiana que aprenien dels seus amos. Moltes d’aquestes cançons tractaven el tema de la llibertat i contra l’esclavitud. Amb el pas del temps els esclaus van anar produint les seves pròpies cançons, que les cantaven mentre treballaven. A principis del segle XIX, el moviment protestant del Segon Despertar va produir la cançó més emblemàtica: l’espiritual. Sembla que l’espiritual designava a les cançons populars religioses dels negres americans. Els espirituals es classificaven en:

Espirituals per a cantar en els oficis sagrats.
Espirituals per a cantar mentre la persona estava asseguda sense res a fer.
Espirituals per a acompanyar al crit.
Himnes de funeral.

A diferència de l’espiritual, que es desenvolupa en l’àmbit rural, el gospel es crea i desenvolupa en un escenari urbà. Els autors dels himnes gospel incorporen a les seves obres les tradicions musicals de les cerimònies de camp d’inicis del segle XIX, utilitzant formes antifonals i himnes amb tornades, a més d’utilitzar formes de cançons tradicionals i melodies populars.

Led_Zeppelin_-_Rock_And_Roll

El Heavy Metal (literalment en català “metall pesant” o “metall dur”) és un estil musical descendent del Rock, molt menys influenciat pel Blues que el Hard Rock, caracteritzat principalment per la contundència del seu so, generalment obtinguda amb l’ús de guitarres elèctriques amb alt grau de distorsió, veus molt extremes i bateries amb doble bombo o doble pedal, i baixos pronunciats i contundents. Es va crear a finals de la dècada dels ’60 i a principis dels ’70, al Regne Unit i als Estats Units.

Els primers grups de heavy metal com Led Zeppelin, AC/DC, Black Sabbath i Deep Purple van atraure grans audiències, malgrat que han tingut moltes crítiques, han rebut un status important dins la història del gènere. A mitjans dels 70, Judas Priest va ajudar a deixar enrere la influència amb el blues; Motörhead va introduir una sensibilitat de punk rock i va incrementar l’èmfasi amb la velocitat. Grups de la New Wave of British Heavy Metal com Iron Maiden o Saxon van seguir la mateixa línia. Abans d’una dècada de metal, ja hi havia un seguiment a tot el món, conjuntament amb molts fans, “metalheads” o “headbangers” als països angloparlants i “heavies” aquí.

El terme heavy metal, a causa de la progressió que ha sofert aquest gènere des de la seva creació, s’usa actualment per a fer referència a dos conceptes diferents: heavy metal com a gènere musical (també anomenat metal) i heavy metal clàssic com a subestil tradicional.

Country Roads – John Denver (Take Me Home, West Virginia)

El country (dit també algunes vegades country and Western) és un estil musical sorgit als anys 20 del segle XX a les regions rurals del sud dels Estats Units i a les províncies marítimes del Canadà. En els seus orígens, va combinar la música folklòrica d’immigrants d’alguns països europeus, principalment d’Irlanda, amb d’altres formes musicals ja arrelades a Nord-Amèrica, com el blues i els espirituals. Aquest gènere musical ha produït dos dels artistes més de tots els temps, per una banda Elvis Presley, que es coneixia a l’inici com a “the Hillbilly Cat” i era un convidat regular del programa Louisiana Hayride, esdevingué més tard un cantant famós arran de l’emergència del rock and roll i més recentment Garth Brooks, el cantant i músic de country més famós contemporàniament.

La Nova Cançó va ser un moviment artístic que, en ple franquisme, impulsà una cançó cantada en català als Països Catalans. Va ser un gènere nou, diferenciat del cant coral, del cuplet o de les cançons de muntanya i de clares arrels franceses —Brassens, Jacques Brel, etc.— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d’uns pressupòsits ètics de caire democràtic. De forma paral·lela el Grup de Folk va reivindicar i difondre en català la música popular d’arrels anglosaxones.

Els noms de les notes musicals actuals (do, re mi, fa, sol, la, si) venen d’un himne DE L’EDAT MITJANA que va fer un monjo Benedictí en honor al Sant Joan Baptiste, específicamente de les sil.labes inicials del himne.
Els versos del himne estan escrits en llatí, que era la llengua que utilitzaven a l’Edat Mitjana i és
la llengua de la que prové les nostres, tan el català com el castellà:

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli forum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioanes

La traducció és la següent: “Perque els teus criats puguin exaltar a plens pulmons les maravilles dels teus miracles, disol els pecats dels llavis impurs, Sant
Joan”