Fem Música!!!

Una de les obres més conegudes del músic Italià Antonio Vivaldi ha estat “Les quatre Estacions”, i el primer moviment de la Primavera és un dels que més s’escolten.

Aquí hi teniu un musicograma de l’obra, en ella podreu veure cada frase representada amb imatges.

Aquest any és “any de traspàs” es a dir que el mes de febrer té 29 dies, el músic G. Rossini va nèixer justament el 29 de febrer i per aquest motiu celebrava el seu aniversari cada 4 anys.

Era un músic amb un gran sentit de l’humor, això ho reflectia també amb les seves obres.

Johann Sebastian Bach. Biografia
En el segle XVIII, en ple Barroc, la professió de músic era considerada com
qualsevol altra professió, sabater o sastre. Els músics eren considerats uns
artesans i es podien guanyar la vida.
Alemanya estava dividida en petits estats, ducats, principats i ciutats lliures i
tenien els seus propis músics i compositors oficials.
J.S. Bach va néixer l’any 1685 a Eisenach, a la regió de Turigia , Alemanya.
Descendent d’una família de músics. No es té gaire informació sobre la seva
infantesa però se sap que estava envoltat de música.
Als 8 anys va ingressar a l’Escola de llatí de Eisenach, era bon estudiant i
mostrava dots musicals. Va començar a cantar al Cor de l’escola .
Quan tenia 9 anys es va morir la seva mare, Elizabeth. El seu pare es va tornar
a casar però també va morir uns mesos més tard. A J.S. Bach i el seu germà
els van portar a casa d’un oncle seu a Ohrdruf.
Als 15 anys ha de marxar de casa del seu oncle perquè no el pot mantenir ni
educar musicalment .Ingressa amb una beca al Cor Infantil de Mettenchor de
l’Església de Sant Miquel on té un petit salari, allotjament i instrucció a la
mateixa Escola de Llatí de l’església on cantava.
Aquí J.S.Bach té l’oportunitat de familiaritzar-se amb la música sacra i
eclesiàstica.
Als 17 anys acaba els seus estudis però degut a les seves circumstàncies no
pot accedir a la universitat. Torna llavors a la seva terra natal, Turigia, com a
organista però té molts conflictes amb els membres del cor.
L’any 1707, als 22 anys, es casa amb Maria Bàrbara i es trasllada a viure a
Mülhausen ocupant el lloc d’organista de l’Església de Sant Blai però després
d’un temps també té conflictes, aquesta vegada de caire teològic.
L’any 1708 es trasllada a treballar a la cort del duc Wilhelm Ernest de Saxe-
Weimar. Durant els anys que passa a la cort les seves composicions són molt
experimentals. Sempre intentava treballar amb noves idees i amb enfocaments
originals a l’hora de tractar els sentiments i les emocions, encara que a
vegades la seva música solia ser excessivament llarga i desestructurada.
Aquest mateix any neix la seva primera filla Catherina Dorothea.
A Weimar J.S. Bach es va endinsar en un nou món i una societat completament
diferent a la que estava avesat. Gaudia d’ un gran prestigi i tot el que
l’envoltava li va ser favorable per a les seves composicions.
L’any 1710 neix el segon fill Wilhelm Friedemann, el 1714 el tercer fill Carl
Philipp Emanuel i el 1715 el quart fill Johann Gottfried Bernhard.
L’any 1717 es trasllada a la cort de Cöthen i rep un bon salari com a director
musical de la cort. Tenia una petita orquestra de músics de molta qualitat; 2
violins, 1 violoncel, 1 viola de gamba, 1 oboè, 1 fagot i 2 flautes.
L’any 1720 mort la seva dona Maria Bàrbara i el 1721 es casa amb Anna
Magdalena de 20 anys i cantant, de família de músics. Tenen 13 fills dels quals
se’n moren 7 .
Durant aquesta època a la cort de Cöthen compon molt però la major part de
les seves partitures es van perdre malgrat que la vitalitat característica
d’aquesta època queda reflectida als Sis concerts de Brandenburg, composats
durant aquest anys. Aquests concerts els va dedicar al Comte Christian
Ludwing de Brandenburg i per això obtenen el seu nom. Són els primers que
composa Bach i no estan escrits per un instrument solista sinó per a diferents
instruments de vent.
En el 1r,3r i 6è concert cada secció de l’orquestra contesta a l’altre.
En el 2n,4rt i 5è hi ha un grup de solistes que acompanya la resta de
l’orquestra.
Són concerts alegres i brillants, desperts, efervescents, el seu color i el seu
ritme reflecteixen la seguretat i el benestar de Bach quan vivia a la Cort de
Cöthen.
En aquesta època, Bach també compon dues suites per orquestra i també va
completar la primera sèrie de 24 preludis i fugues del 1r volum del Clave ben
temperat.
L’any 1723 s’instal·la a Leipzig com a Chantre de Sant Tomàs. Dirigeix l’escola
i és el Director Musical responsable de la música que s’interpretava a totes les
esglésies de Leipzig, particularment de les de Sant Tomàs i Sant Nicolau on es
celebren llargs i elaborats oficis religiosos els diumenges.
Durant els anys que viu a Leipzig Bach composa molt i veu créixer la seva
família i els seus fills que molts d’ells es dediquen a la música. Cal destacar-ne
Carl Philipp.
En aquesta època també viu G.F. Haëndel del qual Bach n’ admira
profundament les composicions però mai es van veure personalment.
L’any 1733 composa la Missa en si menor , la 3era part de les obres per a
Clave i l’any 1742 la 4rta part. Aquesta darrera part és una sola peça, una ària
amb 30 variacions composada per encàrrec del baró Kaiserling (es diu que
aquest baró tenia insomni i el seu servidor Goldberg, alhora alumne de Bach, li
va fer compondre aquestes variacions per tocar-li en les seves nits d’insomni).
La darrera obra que va composar J.S. Bach va ser “L’art de fuga”.
A mitjans de l’any 1749 la salut de Bach es comença a deteriorar i la seva visió
era molt dèbil degut a qüestions hereditàries, per excés de feina i per una
il·luminació molt deficient fets que pràcticament el deixen cec.
L’any 1750 el van intervenir dels dos ulls però sense gaire èxit. Uns deu dies
abans de morir havia recuperat de manera inesperada la visió però mort d’una
apoplexia (atac de feridura o ictus cerebral).
J.S. Bach no havia fet testament i la seva herència es va repartir a parts iguals
entre els seus nou fills vius i la seva viuda, Anna Magdalena que va haver
d’anar a viure a una casa de beneficència on va morir l’any 1760.
Eulàlia Montoriol
Bibliografia consultada: Tim Dowley. “Bach” Grandes compositores. Ed. Ma
Non Troppo

El dia 27 de gener de l’any 1756 va néixer a la ciutat de Salzburg un dels músics més grans de tots els temps: Wolfgang Amadeus Mozart.

Els seus pares, Anna Maria i Leopold, li van posar un nom ben sonor: Johannes Crisostomus Wolfgang Amadeus, però aviat l’anomenarien Wolferl.

A la vora del bressol del petit Wolfgang hi havia una nena de quatre anys que no es volia perdre les primeres mirades del nadó: era la seva germana Maria Anna, a qui tots anomenaven Nannerl.

Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar música als seus fills de ben petitets; així que van aprendre a llegir música abans que a llegir lletres. Cada activitat que es feia a casa dels Mozart anava acompanyada de música: cançons per parar taula, per anar a dormir, ritmes per caminar pel carrer, repetir les notes que sortien dels campanars de Salzburg…

Nannerl era una nena molt llesta i tenia una intuïció musical increïble, així que el germà petit, Wolfgang, es va haver d’espavilar per posar-se a l’alçada: als tres anys, Wolferl ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer a la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia les primeres partitures.

Quan millor s’ho passaven els dos germans era quan feien música junts: Nannerl cantava i Wolfgang l’acompanyava al clave, o bé tocaven tots dos el teclat a quatre mans, o feien un duet de violí i viola.

– Què fas Wolferl? – li va preguntar un dia el seu pare quan el petit Mozart tenia quatre anys.

– Estic component un concert per a piano! – li va contestar el menut. Immediatament va donar al seu pare el paper que estava guixant: Leopold, tot sorprès, va descobrir com, efectivament, entre els guixots que havia fet Wolfgang sobre aquell paper hi havia notes musicals!

Com que la mare dels Mozart celebrava l’aniversari el dia de Nadal (havia nascut el 25 de desembre), el petit Wolfgang Amadeus (que tenia cinc anys) li va fer un regal especial i va compondre per a ella les seves primeres obres. La lletra del menut Mozart no s’entenia gaire i per això va demanar al seu pare que li escrivís mentre ell li dictava.

Wolfgang Amadeus i Nannerl van ser els nens músics més coneguts d’Europa. El seu pare, Leopold Mozart, va comprar una tartana de cavalls i els va portat d’una ciutat a l’altra per mostrar el seu art musical. El primer viatge va començar quan Wolfgang tenia 7 anys i mig, i es va acabar quan faltaven dos mesos per a que acomplís els 11 anys. Com que Wolfgang i Nannerl mai no van anar a escola, dalt la tartana Leopold els ensenyava a llegir i escriure, els ensenyava alemany, francès, anglès i italià, els ensenyava a sumar i restar i, naturalment, els ensenyava música. Aquell carro amb el que van fer tants quilòmetres era com una escola ambulant! Quan arribaven a una ciutat, el pare els presentava davant els nobles i organitzava algunes audicions privades. Si els nens rebien encàrrecs, com a intèrprets o com a compositors, es quedaven uns dies més a la ciutat i després seguien el viatge.

Amb sis anys ja havia tocat davant de l’Emperador d’Austria. Com que l’Emperador no es podia creure que un nen tan petit toqués tan bé, el va fer tocar amb el teclat tapat i Mozart se’n va sortir sense cap problema.

El 1763 tota la família va pujar a la tartana i varen començar un viatge…

Va néixer a Venècia, en aquell temps capital de la República de Venècia, un 4 de març de 1678. Aquell dia hi hagué un terratrèmol. Com que tenia la salut delicada, van haver de batejar-lo urgentment perquè estava en perill de mort. El seu pare, Giovanni Battista Vivaldi, fou qui inicià Antonio en la carrera musical i qui més tard el va fer entrar a l’orquestra de la Cappella di San Marco. La seva mare es deia Camilla Galicchio, i va tenir 7 fills dels quals Antonio era el primogènit.

Rebé les ordres menors als 15 anys i el 1703 va ser ordenat sacerdot. Com era pèl-roig, l’anomenaven Il Prete Rosso (el capellà roig). A causa d’una malaltia respiratòria crònica, probablement asma, al cap d’un any va deixar de dir missa i a finals de 1706 abandonà el sacerdoci actiu.

Vivaldi es va dedicar, entre altres activitats, al negoci de l’òpera i allà va conèixer Anna Giraud (o Girò), una jove cantant d’òpera que estaria sempre amb ell. Per a ella va escriure la major part dels primers rols en les seves òperes. Abans d’Anna, Vivaldi solia anar acompanyat d’altres dones, la qual cosa fa pensar que la decisió de no fer missa podria tenir altres motivacions menys relacionades amb la seva salut. Li agradaven els plaers, la companyia de les dames i la seva activitat empresarial el va portar a viatjar per molts països i a desenvolupar una intensa carrera musical i social.

L’1 de desembre de 1703 va ser contractat com a professor de violí en un orfenat per a nenes, el Pio Ospedale della Pietà de Venècia. En aquella època, a la ciutat, hi havia 4 institucions d’aquest tipus finançats amb diners de la República, que recollien infants orfes, fills il·legítims o abandonats pels pares. A l’orfenat els nois aprenien alguna feina i les noies rebien una bona educació musical. Als 15 anys havien de marxar, i llavors les noies musicalment més avançades esdevenien membres de l’orquestra i el cor de l’Ospedale, que era una formació d’un gran prestigi.

Com en tants i tants casos d’altres artistes, tots els èxits que acompanyaren en vida a Vivaldi no evitaren que morís ben pobre.

Va morir a casa de la vídua d’un fabricant de selles el 27 o 28 de juliol de 1741 i va ser enterrat al dia 28 de juliol en una fossa comuna. Amb la seva mort la seva música restaria oblidada fins la seva redescoberta ja avançat el segle XX.