Fem Música!!!

Una sardana divertida.

El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, que és cantada sobre textos en llatí, que és propi de litúrgia cristiana, i que s’origina a l’alta edat mitjana.
El cant gregorià és música vocal, i sovint es canta a capella (sense acompanyament d’instruments).
Es canta al uníson —una sola nota a la vegada— la qual cosa vol dir que tots els cantaires entonen la mateixa melodia. A aquest mode de cant se’l denomina monodia. Molts autors afirmen que hauria d’admetre’s el cant de cor mixt (o sigui homes i dones junts), ja que els homes i les dones no poden cantar les mateixes altures, puix que s’estaria interpretant a dues veus en octava. No obstant això, tenint en compte que tant homes com dones, així com els nens han de tenir igual oportunitat de participar en la litúrgia, recomanen que, per a no trencar aquest principi de la monodia, ho facin en forma alternada.
Es canta amb ritme lliure, segons el desenvolupament del text literari i no amb esquemes amidats, com podrien ser els d’una marxa , una dansa o una simfonia (vegeu la secció que es tracta detalladament el ritme).
És una música modal escrita en escales particulars de sons. Els antics grecs creien que aquestes escales (i no la música creada a partir d’elles, com és la creença actual) servien per a despertar sentiments variats, com recolliment, alegria, tristesa, serenitat, etc. (vegeu el relacionat amb les modes).
La seva melodia de vegades és sil·làbica (quan a cada síl·laba del text li correspon un so) i de vegades melismàtica quan a una síl·laba corresponen diversos sons. Hi ha melismes que contenen més de 50 sons per a una sola síl·laba.
El text està en llatí, la llengua oficial de l’imperi romà estesa per Europa (encara no existien les llengües romàniques). Aquests textos van ser presos dels salms i altres llibres de l’Antic Testament; alguns provenien dels evangelis i uns altres eren d’inspiració pròpia, generalment anònima. No obstant això existeixen algunes peces litúrgiques en llengua grega: Kyrie eleison, Hàgios o Theós (per a la litúrgia del Divendres Sant), etc.
Escriptura: el cant gregorià s’escriu sobre el tetragrama, és a dir sobre 4 línies, a diferència del pentagrama (de cinc línies) de la música actual. Les seves notes es denominen quadrades (punctum quadratum o “punt quadrat”); virgas si apareixen individualment o neumas si apareixen agrupades; tenen igual valor quant a la seva durada, llevat de les que tenen epicema horitzontal, la nota precedent al quilisme i la segona nota del sàlicus la durada de la qual es perllonga lleugerament més amb un sentit expressiu i les notes que duen punt el qual té la durada d’una nota simple (això s’explicarà en detall en la secció notació).

Aquí teniu les diferents formes del Cant Gregorià amb una cançó bastant coneguda.