Fem Música!!!

Un nou exemple de percussió corporal.

EL RITME CORPORAL. Aquí hi teniu un exemple.

Avui dia 30 de gener és el Dia de la No violència i la Pau.

El blues, és un gènere musical vocal i instrumental basat en la utilització d’unes determinades notes (notes blues), l’ús de les progressions d’acords del blues, i de un patró repetitiu que sol seguir una estructura de dotze compassos. El terme anglès, que vol dir literalment “blaus”, pren també la significació de “tristesa”.
Originari de les comunitats afroamericanes dels Estats Units, es va desenvolupar a través dels espirituals (spiritual song), les cançons de pregària (prayer song), cants de treball (work song), balades anglosaxones, i crits de camp (field holler). La utilització de les notes del blues i la importància dels patrons de pregunta i resposta, tant en la música com en les lletres, són indicatius de l’herència africana-occidental d’aquest gènere. Un tret característic del blues és l’ús extensiu de les tècniques “expressives” de la guitarra (bend, vibrato, slide), que posteriorment influirien en els solos d’estils com el rock. El blues va influir en la música popular nord-americana i occidental en general, arribant a formar part de gèneres musicals com el ragtime, el jazz, el bluegrass, el rhythm and blues, el rock and roll, el heavy metal, el hip-hop, la música country i les cançons pop.
Melòdicament s’utilitza la tercera disminuïda i l’acord dominant (anomenat blue notes) de l’ escala major. També s’usa la tècnica en què un instrument sona com a resposta a un altre (call and response). Al principi s’utilitzaven instruments molt senzills de fabricació pròpia. Més endavant s’usaren les guitarres acústiques, el piano i l’harmònica i, finalment, molts d’altres.

Mireu quin video més bonic.

Té sis cordes i un forat
i el seu so té intimitat.
Què és?
Ànim que aquesta és fàcil!!

Les castanyes espanyoles
fan petons i cabrioles.
Qui som?

Diu que arriba un trombonista nou a una orquestra, i corria la veu que era tan bo que sabia fer fuses amb el trombó.

Els de l’orquestra deien que no podia ser, alguns deien que sí… Total, misteri.

El cas és que quan acaben l’assaig el viola diu:

-Jo vaig al tio aquest i li ho pregunto, a veure si és veritat.

El viola s’acosta al trobonista i li diu:

_-Escolti, una pregunta: és veritat que vostè fa fuses amb el trombó?
– Sí, li diu el del trombó

-FACI-ME’N UNA, SI US PLAU!!!.

– Per què els goril·les no toquen la trompeta?
– Perquè són molt sensibles.

– En què se sembla la secció de violes de l’orquestra del Liceu als Beatles?
– Que fa 40 anys que no toquen junts.

– Si un flautista toca més malament del normal, què es fa?
– Li dónes dues baquetes, el poses al fons i li dius bateria.
– I si, tot i així, ho continua fent malament?
– Li treus una baqueta i el poses de director.