Fem Música!!!

La_Trinca_-_Coses_de_l’idioma_(Disc_de_Vinil_1971)_-_Lletra

COSES DE L’IDIOMA
Vaja un embolic, jo t’ho dic,
coses de l’idioma;
un senyor petit i eixerit
de Santa Coloma
vol anar a Madrid decidit:
s’ha de viatjar.
Però el pobre home
fa temps que ha perdut
el costum de parlar en castellà.

Si vol dir que el cotxe li fa figa,
ha de dir que el cotxe ” le hace higo “.
I si li fa un pet com una gla,
” hace un pedo como una bellota,
señor, eso rai “.
Com que l’home és un somia truites,
senyors meus, és un ” sueña tortillas “.
Ell es pensa que és bufar i fer ampolles.
I se’n diu: ” soplar y hacer botellas,
señor, eso rai “.

Vaja un embolic, jo t’ho dic,
coses de l’idioma ,,,

Talment hi ha per llogar-hi cadires,
vull dir que ” hay para alquilar sillas “.
El pobre home treu foc pels queixals,
i és que ” saca fuego por las muelas,
señor, eso rai “.
S’ho romia i pensa: ull viu !
que en castellà se’n diu: ” ¡ ojo vivo ! ”
i per fi se’n va a escampar la boira,
vull dir que se’n va a ” esparcir la niebla,
señor, eso rai “.

Vaja un embolic, jo t’ho dic,
coses de l’idioma ,,,

I com veieu, no hi ha res en català
que no es pugui traduir al castellà. Olé !

Lletra i música: La Trinca

La quaresma és el període de quaranta dies d’abans de Pasqua que el calendari litúrgic cristià assenyala per a preparar-se per a la Setmana Santa. Comença el dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Pasqua.

L’objectiu de la quaresma és establir un període de reflexió i penitència en el que els cristians tinguin temps de preparar-se per la celebració pasqual. Tradicionalment també es practica dejuni i abstinència.

“Quaresma” deriva del llatí quadragesima, o el “quarantè” dia abans de Pasqua.

Cançó: La Vella Quaresma
Pep Puigdemont

Coneixem una senyora
amb un mocador al cap
un cistell a sota el braç
i un vestit apedaçat.

És la vella Quaresma
que aqui ja ha arribat
un peu per cada setmana
fins que s’hagin acabat.

Coneixem una senyora
amb un mocador al cap
un cistell a sota el braç
i un bacallà a la ma.

És la vella Quaresma
que aquí ja ja arribat
un peu per cada setmana
fins que s’hagin acabat.

També és popular aquesta cantarella quaresmal humorística:

Set setmanes de Quaresma
i de bacallà salat.
Estem escanyats de set
i tenim el coll pelat,
car avui tot ha canviat.

La mare del Pol Canals de 5è A, la Silvia, ens ha enviat aquest video. Si tanqueu els ulls i l’escolteu sona com si estessim en mig un xàfec.

Com que PER CANAVAL TOT S’HI VAL aquí teniu una versió diferent, més melòdica, d’aquesta famosa cançó.

DITES I REFRANYS.
A Carnestoltes, bones voltes.
Al Carnaval, tot s’hi val.
Alegria, Carnestoltes, que demà és cendra.
Amor de Carnaval, és el que més val.
Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes.
Cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes.
Carnaval gelat, espiga granada.
Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit.
Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran.
Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades.
Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués.
Carnestoltes, quinze voltes!
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; Pasqua, de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més.
Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués.
Casament de Carnaval, casament que res val.
De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual.
De Nadal a Carnestoltes, tot el món va en tretze voltes.

Tradicionalment el dijous gras era el primer dia de Carnaval, aquest dia encetava la festa, la qual dura una setmana fins al dimecres de cendra.

Hi ha una dita popular que diu:

El dijous llarder,
botifarra, botifarra,
el dijous llarder
botifarra menjaré.

El dijous gras és tradició menjar la botifarra d’ou, o d’altres de semblants com la blanca o la negra. Una altre tradició gastronòmica es la truita de botifarra i per postres la coca de llardons, també podem optar per una coca de botifarra, que també està molt bona.