Fem Música!!!

L’Estaca

L’estaca és una cançó composta pel cantautor català Lluís Llach el 1968.

Aquesta cançó, que s’ha traduït a diversos idiomes, ha arribat a popularitzar-se tant que en molts llocs es considera autòctona. Va ser composta en plena dictadura del General Franco i és una crida a la unitat d’acció per a alliberar-se dels lligaments d’aquella dictadura, per aconseguir la llibertat. S’ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat. Se n’han arribat a enregistrar més de cinquanta versions, en occità, francès, èuscar, alemany, cors, entre d’altres.

Com a fet curiós i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d’Europa, és que el sindicat polonès Solidarność (Solidaritat) adoptà L’Estaca com a himne propi, i ha estat triada com a himne oficiós pel club de rugbi perpinyanès USAP i i com a himne de la Revolució de Tunísia del 2011.

Lluís Llach és un dels millors representants de la Cançó en Català. Formava part d’un grup anomenat “Els Setze Jutges” que van fer un gran treball en defensa del nostre idioma i cultura.

Els noms de les notes musicals actuals (do, re mi, fa, sol, la, si) venen d’un himne DE L’EDAT MITJANA que va fer un monjo Benedictí en honor al Sant Joan Baptiste, específicamente de les sil.labes inicials del himne.
Els versos del himne estan escrits en llatí, que era la llengua que utilitzaven a l’Edat Mitjana i és
la llengua de la que prové les nostres, tan el català com el castellà:

Ut queant laxis
Resonare fibris
Mira gestorum
Famuli forum
Solve polluti
Labii reatum
Sancte Ioanes

La traducció és la següent: “Perque els teus criats puguin exaltar a plens pulmons les maravilles dels teus miracles, disol els pecats dels llavis impurs, Sant
Joan”

Als països llatins les notes musicals s’anomenen Do, Re, Mi, Fa, Sol, La i Si. L’orígen d’aquests noms el podeu llegir a la pàgina sobre Guido d’Arezzo en aquest mateix bloc, però: sabíeu que a la resta de països, les notes s’anomenen A, B, C, D, E, F i G?

La lletra A correspon a la nota La.
La lletra B correspon a la nota Si.
La lletra C correspon a la nota Do.
La lletra D correspon a la nota Re.
La lletra E correspon a la nota Mi.
La lletra F correspon a la nota Fa.
La lletra G correspon a la nota Sol.

Xic i petit sóc el rei del partit.

Quan obro la boca ensenyo blanca i fina dentadura, i així que em poso a cantar totes les dents se’m belluguen.