Fem Música!!!

El dia 27 de gener de l’any 1756 va néixer a la ciutat de Salzburg un dels músics més grans de tots els temps: Wolfgang Amadeus Mozart.

Els seus pares, Anna Maria i Leopold, li van posar un nom ben sonor: Johannes Crisostomus Wolfgang Amadeus, però aviat l’anomenarien Wolferl.

A la vora del bressol del petit Wolfgang hi havia una nena de quatre anys que no es volia perdre les primeres mirades del nadó: era la seva germana Maria Anna, a qui tots anomenaven Nannerl.

Com que Leopold Mozart era violinista i compositor, va ensenyar música als seus fills de ben petitets; així que van aprendre a llegir música abans que a llegir lletres. Cada activitat que es feia a casa dels Mozart anava acompanyada de música: cançons per parar taula, per anar a dormir, ritmes per caminar pel carrer, repetir les notes que sortien dels campanars de Salzburg…

Nannerl era una nena molt llesta i tenia una intuïció musical increïble, així que el germà petit, Wolfgang, es va haver d’espavilar per posar-se a l’alçada: als tres anys, Wolferl ja tocava el clavicèmbal copiant el que veia fer a la seva germana, als quatre començava amb el violí i als cinc ja escrivia les primeres partitures.

Quan millor s’ho passaven els dos germans era quan feien música junts: Nannerl cantava i Wolfgang l’acompanyava al clave, o bé tocaven tots dos el teclat a quatre mans, o feien un duet de violí i viola.

– Què fas Wolferl? – li va preguntar un dia el seu pare quan el petit Mozart tenia quatre anys.

– Estic component un concert per a piano! – li va contestar el menut. Immediatament va donar al seu pare el paper que estava guixant: Leopold, tot sorprès, va descobrir com, efectivament, entre els guixots que havia fet Wolfgang sobre aquell paper hi havia notes musicals!

Com que la mare dels Mozart celebrava l’aniversari el dia de Nadal (havia nascut el 25 de desembre), el petit Wolfgang Amadeus (que tenia cinc anys) li va fer un regal especial i va compondre per a ella les seves primeres obres. La lletra del menut Mozart no s’entenia gaire i per això va demanar al seu pare que li escrivís mentre ell li dictava.

Wolfgang Amadeus i Nannerl van ser els nens músics més coneguts d’Europa. El seu pare, Leopold Mozart, va comprar una tartana de cavalls i els va portat d’una ciutat a l’altra per mostrar el seu art musical. El primer viatge va començar quan Wolfgang tenia 7 anys i mig, i es va acabar quan faltaven dos mesos per a que acomplís els 11 anys. Com que Wolfgang i Nannerl mai no van anar a escola, dalt la tartana Leopold els ensenyava a llegir i escriure, els ensenyava alemany, francès, anglès i italià, els ensenyava a sumar i restar i, naturalment, els ensenyava música. Aquell carro amb el que van fer tants quilòmetres era com una escola ambulant! Quan arribaven a una ciutat, el pare els presentava davant els nobles i organitzava algunes audicions privades. Si els nens rebien encàrrecs, com a intèrprets o com a compositors, es quedaven uns dies més a la ciutat i després seguien el viatge.

Amb sis anys ja havia tocat davant de l’Emperador d’Austria. Com que l’Emperador no es podia creure que un nen tan petit toqués tan bé, el va fer tocar amb el teclat tapat i Mozart se’n va sortir sense cap problema.

El 1763 tota la família va pujar a la tartana i varen començar un viatge…

Un grup que ha fet història, cal tenir-lo en compte.

Va néixer a Venècia, en aquell temps capital de la República de Venècia, un 4 de març de 1678. Aquell dia hi hagué un terratrèmol. Com que tenia la salut delicada, van haver de batejar-lo urgentment perquè estava en perill de mort. El seu pare, Giovanni Battista Vivaldi, fou qui inicià Antonio en la carrera musical i qui més tard el va fer entrar a l’orquestra de la Cappella di San Marco. La seva mare es deia Camilla Galicchio, i va tenir 7 fills dels quals Antonio era el primogènit.

Rebé les ordres menors als 15 anys i el 1703 va ser ordenat sacerdot. Com era pèl-roig, l’anomenaven Il Prete Rosso (el capellà roig). A causa d’una malaltia respiratòria crònica, probablement asma, al cap d’un any va deixar de dir missa i a finals de 1706 abandonà el sacerdoci actiu.

Vivaldi es va dedicar, entre altres activitats, al negoci de l’òpera i allà va conèixer Anna Giraud (o Girò), una jove cantant d’òpera que estaria sempre amb ell. Per a ella va escriure la major part dels primers rols en les seves òperes. Abans d’Anna, Vivaldi solia anar acompanyat d’altres dones, la qual cosa fa pensar que la decisió de no fer missa podria tenir altres motivacions menys relacionades amb la seva salut. Li agradaven els plaers, la companyia de les dames i la seva activitat empresarial el va portar a viatjar per molts països i a desenvolupar una intensa carrera musical i social.

L’1 de desembre de 1703 va ser contractat com a professor de violí en un orfenat per a nenes, el Pio Ospedale della Pietà de Venècia. En aquella època, a la ciutat, hi havia 4 institucions d’aquest tipus finançats amb diners de la República, que recollien infants orfes, fills il·legítims o abandonats pels pares. A l’orfenat els nois aprenien alguna feina i les noies rebien una bona educació musical. Als 15 anys havien de marxar, i llavors les noies musicalment més avançades esdevenien membres de l’orquestra i el cor de l’Ospedale, que era una formació d’un gran prestigi.

Com en tants i tants casos d’altres artistes, tots els èxits que acompanyaren en vida a Vivaldi no evitaren que morís ben pobre.

Va morir a casa de la vídua d’un fabricant de selles el 27 o 28 de juliol de 1741 i va ser enterrat al dia 28 de juliol en una fossa comuna. Amb la seva mort la seva música restaria oblidada fins la seva redescoberta ja avançat el segle XX.