Fem Música!!!

Va néixer a Venècia, en aquell temps capital de la República de Venècia, un 4 de març de 1678. Aquell dia hi hagué un terratrèmol. Com que tenia la salut delicada, van haver de batejar-lo urgentment perquè estava en perill de mort. El seu pare, Giovanni Battista Vivaldi, fou qui inicià Antonio en la carrera musical i qui més tard el va fer entrar a l’orquestra de la Cappella di San Marco. La seva mare es deia Camilla Galicchio, i va tenir 7 fills dels quals Antonio era el primogènit.

Rebé les ordres menors als 15 anys i el 1703 va ser ordenat sacerdot. Com era pèl-roig, l’anomenaven Il Prete Rosso (el capellà roig). A causa d’una malaltia respiratòria crònica, probablement asma, al cap d’un any va deixar de dir missa i a finals de 1706 abandonà el sacerdoci actiu.

Vivaldi es va dedicar, entre altres activitats, al negoci de l’òpera i allà va conèixer Anna Giraud (o Girò), una jove cantant d’òpera que estaria sempre amb ell. Per a ella va escriure la major part dels primers rols en les seves òperes. Abans d’Anna, Vivaldi solia anar acompanyat d’altres dones, la qual cosa fa pensar que la decisió de no fer missa podria tenir altres motivacions menys relacionades amb la seva salut. Li agradaven els plaers, la companyia de les dames i la seva activitat empresarial el va portar a viatjar per molts països i a desenvolupar una intensa carrera musical i social.

L’1 de desembre de 1703 va ser contractat com a professor de violí en un orfenat per a nenes, el Pio Ospedale della Pietà de Venècia. En aquella època, a la ciutat, hi havia 4 institucions d’aquest tipus finançats amb diners de la República, que recollien infants orfes, fills il·legítims o abandonats pels pares. A l’orfenat els nois aprenien alguna feina i les noies rebien una bona educació musical. Als 15 anys havien de marxar, i llavors les noies musicalment més avançades esdevenien membres de l’orquestra i el cor de l’Ospedale, que era una formació d’un gran prestigi.

Com en tants i tants casos d’altres artistes, tots els èxits que acompanyaren en vida a Vivaldi no evitaren que morís ben pobre.

Va morir a casa de la vídua d’un fabricant de selles el 27 o 28 de juliol de 1741 i va ser enterrat al dia 28 de juliol en una fossa comuna. Amb la seva mort la seva música restaria oblidada fins la seva redescoberta ja avançat el segle XX.