Imam wlad yehia

La meva escola del Marroc és molt gran,classes grans i espaioses, patis on  els nens i les nenes podíem jugar i passar-ho molt bé en les estones d’esbarjo, parlar en el bancs  que hi havia sota els arbres.

Tenia aula d’informàtica, tecnologia i plàstica i també estudiem el religió i socials. enyoro i trobo molt en falta els amics, els espais i els professors…els carrers de l’ entorn de l’ escola i els sorolls que sentia cada matí…

Cada dia arribava a les 8 del matí i sortíem a les 13 hores. Després de la jornada cap a casa a dinar en família tot explicant les anècdotes que m’havien passat.