La meva escola del meu país era una escola on jo anava amb els meus amics i amigues, perquè estava una mica lluny de la meva casa. Arribàvem una mica d’hora i ens quedàvem a fora i esmorzàvem alguna cosa. Els meus amics es deien Maria Cristina, Miguelina que té14 anys , Isaura que té 14 anys, Nelvin 14 anys, Amaur en té15 i eren molt bons amics, però com tots els amics teníem les nostres discussions, però després tornàvem a ser amics com sempre. Després a i punt entràvem però ens quedàvem a fora per cantar l’himne de l’alegria. Quan acabàvem de cantar l’himne entràvem a la classe i començàvem la classe. Cada classe solament tenia un mestre i després d’unes tres hores arribava un noi i ens donava per menjar una magdalena i un got de llet per esmorzar. Després d’una hora sortíem al pati i menjàvem, si tu portaves diners menges i si no tens que aguantar-te després d’una mitja hora entràvem a la classe i continuàvem les classes. A les classes feien castellà, anglès, socials, història, i ja no en recordo més. A l’escola estàvem de 8 a 12 del migdia, després per la tarda anàvem altres nens o nenes i feien el mateix que nosaltres havíem fet al matí. En realitat és una escola molt divertida i per això vull tornar.

Hola em dic Yassin, tinc 14 anys, faig secundària a l’ Institut de Montbui de Santa Margarida de Montbui a la comarca de l’ Anoia.
Abans de venir amb la meva família cap a Catalunya anava a un escola marroquina de Taourirt que es diu 20 Out, en aquesta escola com a les escoles catalanes hi havia molts nens i nenes, cada aula hi havia aproximadament 50 alumnes,, les assignatures semblants a les que faig a l’ Institut però amb predomini evidentment de la llengua àrab i el francès de segona llengua, aquesta segona llengua m’ha estat força útil per aprendre la llengua catalana i castellana.
Els meus records són molt agradables, els companys simpàtics i tenia molts amics. No hi havia coeducació i les nenes anaven a un altra classe…tinc entès que això també passava fa molts anys a Catalunya.

La meva escola estava al districte de Taurirt, el seu nom és BUGDOR i la població es diu Blan Hndia.
La meva escola és molt gran, té gimnàs, i una Aula d’Informàtica, Aula d’Experimentals, Aules i patis espaiosos i suficients.
Cada dia entrava a les vuit del matí fins a les onze i a la tarda entraven a les dues i sortíem a les quatre.
Estava molt a prop de la meva casa, a vegades m’acompanyava el meu cosí Si Mohammed, que anava a la mateixa escola.
També me’n recordo de les festes que feien a l’escola.
Tot i que no és la primera escola, és de la que conservo més i millors records; vaig estar dos anys, que van ser molt bons i que sempre estaran a la meva memòria.