La meva escola no és petita i no és gran, és mitjana.
Sóc del Marroc, el nom del meu poble és Rahcidia.
Hi ha poques classes perquè les persones del poble són poques. Nosaltres no fem música , però hi ha unes escoles que fan música. A l’entrada del mati al pati sempre hem de cantar l’himne de marroc.
Jo he estudiat en aquesta escola des del 6 anys perquè vaig
vindre aquí amb la meva família.
Aquesta secola s’acaba fins a sisè i després tinc d’anar a l’institut. La meva escola tenia finestres grans i molts arbres i m’agrada molt perquè hi ha amigues i els professors són simpàtics i hi ha ordinadors per treballar .

L’escola del meu poble

L’escola del meu poble hi ha moltes diferència amb la d’aquí.

Perquè a la meva escola abans d’entrar a classes ens posàvem a cantar l’ himne de Senegal.

A la meva escola hi ha molta gent es pot trobar 30 alumnes o més.

A l’ escola de primària com que hi ha molta gent a l’aula els alumnes seuen de dos en dos o tres en tres.

Les cadires són diferents d’aquí perquè les cadires són d’un altre tipus   com un banc.

Hola em dic Maksym, sóc d’Ucraïna. A l’escola d’Ucraïna hi ha 12 classes, en cada classe hi ha 32 alumnes. En l’escola hi ha una biblioteca i també i ha un gimnàs molt gran. Quan hi ha l’ hora de pati la gent se’n va a esmorzar a un bar que hi ha al col·legi i l’horari és de les 8 fins les 12:30. Hi ha també 2 patis com en aquest institut i els alumnes tenen un uniforme escolar de color negre i blanc.

En l’escola s’estudia Ucraïnès i Rus.
VINNITSA                                BANDERA                                 ESCOLA

Imam wlad yehia

La meva escola del Marroc és molt gran,classes grans i espaioses, patis on  els nens i les nenes podíem jugar i passar-ho molt bé en les estones d’esbarjo, parlar en el bancs  que hi havia sota els arbres.

Tenia aula d’informàtica, tecnologia i plàstica i també estudiem el religió i socials. enyoro i trobo molt en falta els amics, els espais i els professors…els carrers de l’ entorn de l’ escola i els sorolls que sentia cada matí…

Cada dia arribava a les 8 del matí i sortíem a les 13 hores. Després de la jornada cap a casa a dinar en família tot explicant les anècdotes que m’havien passat.

Benvinguts de nou al curs 2012-13.

Enguany som 14 alumnes, de moment, i dues professores a l’Aula d’Acollida, la Neus i l’Eva, a més comptem amb dos col·laboradors, el Juli i el Carles. Tenim pensades moltes coses, però de moment us deixem un tastet del treball que hem endegat sobre les nostres escoles en els nostres països d’origen.