Ens trobem a l’Edat Mitjana.

Els trobadors, autors dels poemes i compositors de la música, utilitzaven l’occità per cantar el seu amor a una dama.

L’amor cortès consistia en la transposició del codi feudal a l’experiència amorosa: les relacions entre senyor feudal i vassall trobaven un paral·lel en les existents entre l’enamorada (sempre una dama noble i casada) i el seu pretendent. El trobador enamorat era l’hom; la dama era anomenada midons i el poema no podia dir-ne el nom, sinó que el dissimulava amb un senhal o pseudònim. El marit podia passar fàcilment a ser un gilós si havia estat avisat pels lausengiers o maldients, que feien d’espies o delators.

DEURES: Sabries explicar la llegenda sobre la vida del trobador català Guillem de Cabestany, on apareixen tots aquests personatges relacionats amb l’amor cortès? Et dono una pista: