Il·lustració de Manuel Boix
“La princesa observava pertot cares llargues i ulls unflats i es va imaginar que son pare havia mort. Però una venerable dama del seu cercle va ser l’encarregada de dir-li la veritat.
El colp fou tan fort que Carmesina, embadalida, no reaccionava. Posà cara d’alevada i demanà que li portaren el vestit de bodes acabat de cosir que estava per estrenar. Vestida de nóvia se’n va anar a Santa Sofia, i quan va pujar al negre cadafal i contemplà Tirant de cos present, se li va accelerar tant el pols que poc va faltar perquè el cor li esclafira, però es va fer l’ànim, va pujar al tàlem de dolor i es va gitar sobre el cadàver.
Ajuntà les mans amb les d’ell i, posant la seua cara contra el rostre hieràtic del difunt, el va besar tantes vegades amb un apassionament tan forassenyat que es va trencar el nas i ho va omplir tot de sang. Els que sentien el que deia s’esgarrifaren de pena:
-No n’has tingut prou amb el meu germà, fortuna monstruosa, que has vingut a buscar el suport de ma vida, el consol del meu poble i el repòs de mon pare! Trist destí, com no has permés que amb les meues pobres mans haja pogut servir aquest gloriós cavaller? Deixeu-me’l besar mil vegades per contentar la meua adolorida ànima! Tirant, no et deixaré sol. Els nostres cossos, que amor ha lligat en vida, després de la mort passaran abraçats en el mateix sepulcre tota l’eternitat.
I, dit açò, es va desmaiar sobre el mort.”
DEURES: Aquest és, segurament, el plany més trist que s’hagi pogut escriure mai. Però abans d’aquest moment, Tirant i Carmesina viuen junts situacions còmiques i eròtiques impròpies en una novel·la de l’època. Elegeix la que més t’hagi impactat, i fes-ne un resum i un comentari literari.
