Aquí teniu algunes pàgines de consulta que he triat per a vosaltres:
Associació d’escriptors en llengua catalana (AELC).
La literatura catalana a Internet (lletrA).
Adaptació televisiva.
Mirall trencat: un procés de poetització.
Espero que la lectura us vagi molt bé. Per qualsevol dubte, ens veiem a classe.
1. Per què en Holden sospita que en Luce és homosexual?
2. Com s´ho fa en Holden per pujar amb ascensor a casa seva?
3. Per què la Phoebe escriu a la seva llibreta “Phoebe Weatherfield Caulfield”?
4. Qui és James Castle?
5. Per què no li agradaria ser avocat, a en Holden?
6. Com ha après a fer-se pujar la febre, la Phoebe?
7. Com està a punt de descobrir la mare que hi ha algú a l’habitació de la nena? Com l’encobreix la Phoebe?
8. Què li dóna la Phoebe al seu germà abans que marxi? I en Holden a ella?
9. Qui és el senyor Antolini? Per què va a casa seva?
10. Què li recomana el senyor Antolini sobre el seu futur?
11. Per què marxa tan precipitadament de casa del senyor Antolini?
12. Què decideix que vol fer amb la seva vida dilluns al matí?
13. Per què va al museu, dilluns?
14. Per què s’enfada la Phoebe amb en Holden quan es veuen per acomiadar-se?
15. Què decideix fer, finalment, en Holden?
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Aquestes preguntes són més generals, per fer un cop s’ha finalitzat la lectura:
1. Fes un resum, general, de tot allò que li passa a en Holden dissabte, diumenge i dilluns. No entris en detalls, només explica a grans trets allò que li passa.
2. Justifica el títol de la novel·la.
3. Com interpretes l’últim capítol de la novel·la?
4. Quina relació té en Holden amb els diferents membres de la seva família?
5. Una de les característiques d’en Holden és que és un gran mentider. Quines mentides explica en tres dies?
6. Una de les seves preocupacions són el ànecs i els peixos del llac del parc. Com acaba descobrint què els passa?
Hola, estimats alumnes. Abans de passar-vos les preguntes sobre l’última part de la novel·la, he trobat un interessant qüestionari que us pot servir per entendre la lectura i, com no, preparar l’examen.
M’agradaria que, després de fer-lo i comprovar l’encert o no de les vostres respostes, em féssiu un missatge sincer sobre com us ha anat.
Gràcies.
Podeu clicar AQUÍ per respondre el qüestionari.
1. Com és la Phoebe?
2. Com es van conèixer, en Holden i la Jane Gallagher?
3. Qui és l’Ernie?
4. Quina conversa “estranya” tenen en Holden i en Horwitz, el taxista?
5. Quines dues converses escolta quan està assegut a l’Ernie’s?
6. Quins tractes fa amb el noi de l’ascensor? En quin embolic es posa?
7. Quina conversa té amb una monja professora d’anglès?
8. Què li vol comprar a la Phoebe?
9. Com era en Harris Macklin, un company d’habitació d’Elkton Hills?
10. Per què acaba malament la seva cita amb la Sally?
11. Per què vol portar la Jane a ballar?
12. Què fa, abans d’anar a la seva cita amb Carl Luce?
13. Quins llibres agraden al germà d’en Holden, en D.B.?
1. De què va el conte “El peix secret”?
2. Com és la propaganda de l’institut Pencey?
3. Per quines raons s’està al turó de Thomsen en lloc de veure el partit?
4. Quin adéu sent que li permet baixar del turó?
5. Quina és la història de la manta Navaho del vell Spencer?
6. Com té els cabells en Holden?
7. Quina és la resposta de l’examen d’història que fa enfadar tant el vell Spencer?
8. Explica l’anècdota del pet.
9. Quins llibres li agraden?
10. Quins favors li demana l’Stradlater a en Holden abans d’anar a la seva cita?
11. Què recorda de Jane Gallagher?
12. Què fa dissabte al vespre amb en Brossard i l’Ackley?
13. Qui és l’Allie?
14. D’on treu els diners per marxar?
15. Quines mentides li explica a la senyora Morrow?
16. Què fan els seus veïns d’habitació?
17. D’on treu el telèfon de Faith Cavendish?
Curiosa, i trista, coincidència. Comencen els alumnes de 4t d’ESO la lectura de la novel·la “El vigilant en el camp de sègol” just quan ens arriba la notícia de la mort del seu autor, D.J.Salinger (27-01-2010).
Escriptor nord-americà considerat un clàssic de la literatura contemporània universal va viure, malgrat l’èxit, retirat de la vida pública.
L’obra és la història d’un jove rebel i inadaptat. Escrita el 1951, segueix de plena actualitat per la descripció que se’n fa del protagonista i de les contradiccions de l’adolescència.
Eugene von Blaas
A una hermosa dama de cabell negre… A una mossa gravada de verola
Ab una pinta de marfil polia Mala pasqua us dó Déu, monja corcada,
sos cabells de finíssima atzabeja, bresca sens mel, trepada celosia,
a qui los d’or més fi tenen enveja, formatge ullat, cruel fisonomia,
en un terrat, la bella Flora, un dia; ab més puntes i grops que té la arada;
entre ells la pura neu se descobria de alguna fossa us han desenterrada
del coll que, ab son contrari, més campeja; per no sofrir los morts tal companyia,
i com la mà com lo marfil blanqueja, quan eixa mala cara se us podria,
pinta i mà d’una peça pareixia. i estava ja de cucs mig rosegada;
Jo, de lluny, tan atònit contemplava però, si sou de vermes escapada,
lo dolç combat que ab estremada gràcia perquè siau menjar de les cucales
aquests dos contraris mantenien, (que de mal en pitjor la sort vos porta),
que el cor, enamorat, se m’alterava, mantinga-us Déu la negra burullada
i, temerós d’alguna gran desgràcia, i adéu-siau, que em par que em naixen ales
de prendre’ls tregües ganes me venien. i em torno corb després que pic carn morta!
DEURES: Fes un comentari comparat d’aquests dos sonets. Com són les dues protagonistes? Com pots justificar que pertanyen a dos estils ben oposats: un de més refinat i un altre de més satíric?
Jaume Benavente signant exemplars de la seva novel·la
Divendres passat ens va visitar Jaume Benavente, autor de la novel·la Història d’amor a Sarajevo. La xerrada va constar de dues parts. A la primera, l’escriptor va parlar de la feina d’escriure, de la seva infància, dels seus llibres, de la seva altra feina (“costa molt viure de la literatura”), dels seus fills… A la segona part, els protagonistes absoluts van ser els alumnes, que li van fer preguntes molt interessants a les quals va respondre amb molta amabilitat i sinceritat.
Li agrada el contacte amb els alumnes; la seva mare creu que és el millor escriptor del món; els seus fills tenen tots els seus llibres, però encara no n’han llegit cap; si no fos escriptor, seria pintor; li agrada escriure sobre temes com la guerra, la llibertat; no ha estat mai a Sarajevo; s’inspira en coneguts o en gent del carrer per crear els seus personatges; li agraden les novel·les amb final obert perquè el lector hi pugui participar, no sigui passiu…
Durant aquest segle van tenir lloc alguns fets importants per a la història de Catalunya. El poder autoritari de la casa dels Àustria va provocar un deteriorament de les relacions entre Catalunya i Castella, ja distanciades des del segle anterior. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que enfrontava Àustria i Castella contra els estats protestants i França, va convertir Catalunya en un camp de batalla. A la ruïna econòmica que va suposar la guerra, cal afegir-hi les conseqüències de la política del comte duc d’Olivares: els seus intents d’implicar la noblesa rural catalana en el finançament de les despeses de la cort van desencadenar un seguit de revoltes populars. Aquest procés va culminar en la Guerra dels Segadors (1640-1659), que va acabar amb el Tractat dels Pirineus i la consegüent pèrdua del Rosselló i de part de la Cerdanya, que passaven a ser territori francès.
Altres factors van agreujar la crisi econòmica, com l’expulsió dels jueus conversos (1609) i la puixança del comerç amb Amèrica i Àsia, que va aflebir la vitalitat dels ports catalans. Aquesta situació de penúria econòmica fomentava el bandolerisme, fenomen que es convertí en tema de cançons i llegendes populars.
DEURES: Després d’haver llegit la llegenda, busca la vida d’algun altre famós bandoler català i explica-la.
Qui és l’autor d’aquest retaule que es troba a la parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar? En quin segle es va pintar?
Compara’l amb aquesta altra obra pintada a la mateixa època i que segur que coneixes.
