Category Archives: Barroc

El Rector de Vallfogona

A una mossa gravada de verola

Mala pasqua us do Déu, monja corcada,
Bresca sens mel, trepada celosia,
Formatge ullat, cruel fisonomia,
Ab més puntes i grops que té la arada;

De alguna fossa us han desenterrada
Per no sofrir los morts tal companyia,
Quan eixa mala cara se us podria,
I estava ja de cucs mig rosegada;

Però, si sou de vermes escapada,
Perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta),

Mantinga-us Déu la negra burullada
I adéu-siau, que em par que em naixen ales
I em torno corb després que pic carn morta!

 

Francesc Vicent Garcia

Vocabulari:

Dó: Verb donar.

Ullat: Ple de forats.

Celosia: Enreixat de llistons que es posa a una finestra, darrere el qual hom pot veure sense ésser vist.

Grops: Massa dura envoltada de material més tou.

Vermes: Cucs.

Cucales: Cornells, ocells de la família dels còrvids.

Burullada: Granellada, conjunt de grans.

Par: Sembla.

 

Francesc Vicent Garcia

                                           Eugene von Blaas

A una hermosa dama de cabell negre…     A una mossa gravada de verola

Ab una pinta de marfil polia      Mala pasqua us dó Déu, monja corcada,

sos cabells de finíssima atzabeja,      bresca sens mel, trepada celosia,

a qui los d’or més fi tenen enveja,      formatge ullat, cruel fisonomia,

en un terrat, la bella Flora, un dia;     ab més puntes i grops que té la arada;

entre ells la pura neu se descobria     de alguna fossa us han desenterrada

del coll que, ab son contrari, més campeja;     per no sofrir los morts tal companyia,

i com la mà com lo marfil blanqueja,     quan eixa mala cara se us podria,

pinta i mà d’una peça pareixia.     i estava ja de cucs mig rosegada;

Jo, de lluny, tan atònit contemplava     però, si sou de vermes escapada,

lo dolç combat que ab estremada gràcia     perquè siau menjar de les cucales

aquests dos contraris mantenien,     (que de mal en pitjor la sort vos porta),

 que el cor, enamorat, se m’alterava,     mantinga-us Déu la negra burullada

i, temerós d’alguna gran desgràcia,     i adéu-siau, que em par que em naixen ales

de prendre’ls tregües ganes me venien.     i em torno corb després que pic carn morta!

DEURES: Fes un comentari comparat d’aquests dos sonets. Com són les dues protagonistes? Com pots justificar que pertanyen a dos estils ben oposats: un de més refinat i un altre de més satíric?

 

Catalunya al segle XVII

Durant aquest segle van tenir lloc alguns fets importants per a la història de Catalunya. El poder autoritari de la casa dels Àustria va provocar un deteriorament de les relacions entre Catalunya i Castella, ja distanciades des del segle anterior. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648), que enfrontava Àustria i Castella contra els estats protestants i França, va convertir Catalunya en un camp de batalla. A la ruïna econòmica que va suposar la guerra, cal afegir-hi les conseqüències de la política del comte duc d’Olivares: els seus intents d’implicar la noblesa rural catalana en el finançament de les despeses de la cort van desencadenar un seguit de revoltes populars. Aquest procés va culminar en la Guerra dels Segadors (1640-1659), que va acabar amb el Tractat dels Pirineus i la consegüent pèrdua del Rosselló i de part de la Cerdanya, que passaven a ser territori francès.

Altres factors van agreujar la crisi econòmica, com l’expulsió dels jueus conversos (1609) i la puixança del comerç amb Amèrica i Àsia, que va aflebir la vitalitat dels ports catalans. Aquesta situació de penúria econòmica fomentava el bandolerisme, fenomen que es convertí en tema de cançons i llegendes populars.

DEURES: Després d’haver llegit la llegenda, busca la vida d’algun altre famós bandoler català i explica-la.