Aquí teniu algunes pàgines de consulta que he triat per a vosaltres:
Associació d’escriptors en llengua catalana (AELC).
La literatura catalana a Internet (lletrA).
Adaptació televisiva.
Mirall trencat: un procés de poetització.
Espero que la lectura us vagi molt bé. Per qualsevol dubte, ens veiem a classe.
1. Per què en Holden sospita que en Luce és homosexual?
2. Com s´ho fa en Holden per pujar amb ascensor a casa seva?
3. Per què la Phoebe escriu a la seva llibreta “Phoebe Weatherfield Caulfield”?
4. Qui és James Castle?
5. Per què no li agradaria ser avocat, a en Holden?
6. Com ha après a fer-se pujar la febre, la Phoebe?
7. Com està a punt de descobrir la mare que hi ha algú a l’habitació de la nena? Com l’encobreix la Phoebe?
8. Què li dóna la Phoebe al seu germà abans que marxi? I en Holden a ella?
9. Qui és el senyor Antolini? Per què va a casa seva?
10. Què li recomana el senyor Antolini sobre el seu futur?
11. Per què marxa tan precipitadament de casa del senyor Antolini?
12. Què decideix que vol fer amb la seva vida dilluns al matí?
13. Per què va al museu, dilluns?
14. Per què s’enfada la Phoebe amb en Holden quan es veuen per acomiadar-se?
15. Què decideix fer, finalment, en Holden?
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Aquestes preguntes són més generals, per fer un cop s’ha finalitzat la lectura:
1. Fes un resum, general, de tot allò que li passa a en Holden dissabte, diumenge i dilluns. No entris en detalls, només explica a grans trets allò que li passa.
2. Justifica el títol de la novel·la.
3. Com interpretes l’últim capítol de la novel·la?
4. Quina relació té en Holden amb els diferents membres de la seva família?
5. Una de les característiques d’en Holden és que és un gran mentider. Quines mentides explica en tres dies?
6. Una de les seves preocupacions són el ànecs i els peixos del llac del parc. Com acaba descobrint què els passa?
Hola, estimats alumnes. Abans de passar-vos les preguntes sobre l’última part de la novel·la, he trobat un interessant qüestionari que us pot servir per entendre la lectura i, com no, preparar l’examen.
M’agradaria que, després de fer-lo i comprovar l’encert o no de les vostres respostes, em féssiu un missatge sincer sobre com us ha anat.
Gràcies.
Podeu clicar AQUÍ per respondre el qüestionari.
1. Com és la Phoebe?
2. Com es van conèixer, en Holden i la Jane Gallagher?
3. Qui és l’Ernie?
4. Quina conversa “estranya” tenen en Holden i en Horwitz, el taxista?
5. Quines dues converses escolta quan està assegut a l’Ernie’s?
6. Quins tractes fa amb el noi de l’ascensor? En quin embolic es posa?
7. Quina conversa té amb una monja professora d’anglès?
8. Què li vol comprar a la Phoebe?
9. Com era en Harris Macklin, un company d’habitació d’Elkton Hills?
10. Per què acaba malament la seva cita amb la Sally?
11. Per què vol portar la Jane a ballar?
12. Què fa, abans d’anar a la seva cita amb Carl Luce?
13. Quins llibres agraden al germà d’en Holden, en D.B.?
1. De què va el conte “El peix secret”?
2. Com és la propaganda de l’institut Pencey?
3. Per quines raons s’està al turó de Thomsen en lloc de veure el partit?
4. Quin adéu sent que li permet baixar del turó?
5. Quina és la història de la manta Navaho del vell Spencer?
6. Com té els cabells en Holden?
7. Quina és la resposta de l’examen d’història que fa enfadar tant el vell Spencer?
8. Explica l’anècdota del pet.
9. Quins llibres li agraden?
10. Quins favors li demana l’Stradlater a en Holden abans d’anar a la seva cita?
11. Què recorda de Jane Gallagher?
12. Què fa dissabte al vespre amb en Brossard i l’Ackley?
13. Qui és l’Allie?
14. D’on treu els diners per marxar?
15. Quines mentides li explica a la senyora Morrow?
16. Què fan els seus veïns d’habitació?
17. D’on treu el telèfon de Faith Cavendish?
Curiosa, i trista, coincidència. Comencen els alumnes de 4t d’ESO la lectura de la novel·la “El vigilant en el camp de sègol” just quan ens arriba la notícia de la mort del seu autor, D.J.Salinger (27-01-2010).
Escriptor nord-americà considerat un clàssic de la literatura contemporània universal va viure, malgrat l’èxit, retirat de la vida pública.
L’obra és la història d’un jove rebel i inadaptat. Escrita el 1951, segueix de plena actualitat per la descripció que se’n fa del protagonista i de les contradiccions de l’adolescència.
Eugene von Blaas
A una hermosa dama de cabell negre… A una mossa gravada de verola
Ab una pinta de marfil polia Mala pasqua us dó Déu, monja corcada,
sos cabells de finíssima atzabeja, bresca sens mel, trepada celosia,
a qui los d’or més fi tenen enveja, formatge ullat, cruel fisonomia,
en un terrat, la bella Flora, un dia; ab més puntes i grops que té la arada;
entre ells la pura neu se descobria de alguna fossa us han desenterrada
del coll que, ab son contrari, més campeja; per no sofrir los morts tal companyia,
i com la mà com lo marfil blanqueja, quan eixa mala cara se us podria,
pinta i mà d’una peça pareixia. i estava ja de cucs mig rosegada;
Jo, de lluny, tan atònit contemplava però, si sou de vermes escapada,
lo dolç combat que ab estremada gràcia perquè siau menjar de les cucales
aquests dos contraris mantenien, (que de mal en pitjor la sort vos porta),
que el cor, enamorat, se m’alterava, mantinga-us Déu la negra burullada
i, temerós d’alguna gran desgràcia, i adéu-siau, que em par que em naixen ales
de prendre’ls tregües ganes me venien. i em torno corb després que pic carn morta!
DEURES: Fes un comentari comparat d’aquests dos sonets. Com són les dues protagonistes? Com pots justificar que pertanyen a dos estils ben oposats: un de més refinat i un altre de més satíric?
Qui és l’autor d’aquest retaule que es troba a la parròquia de Sant Romà de Lloret de Mar? En quin segle es va pintar?
Compara’l amb aquesta altra obra pintada a la mateixa època i que segur que coneixes.
Ens trobem a l’Edat Mitjana.
Els trobadors, autors dels poemes i compositors de la música, utilitzaven l’occità per cantar el seu amor a una dama.
L’amor cortès consistia en la transposició del codi feudal a l’experiència amorosa: les relacions entre senyor feudal i vassall trobaven un paral·lel en les existents entre l’enamorada (sempre una dama noble i casada) i el seu pretendent. El trobador enamorat era l’hom; la dama era anomenada midons i el poema no podia dir-ne el nom, sinó que el dissimulava amb un senhal o pseudònim. El marit podia passar fàcilment a ser un gilós si havia estat avisat pels lausengiers o maldients, que feien d’espies o delators.
DEURES: Sabries explicar la llegenda sobre la vida del trobador català Guillem de Cabestany, on apareixen tots aquests personatges relacionats amb l’amor cortès? Et dono una pista:
