A una mossa gravada de verola
Mala pasqua us do Déu, monja corcada,
Bresca sens mel, trepada celosia,
Formatge ullat, cruel fisonomia,
Ab més puntes i grops que té la arada;
De alguna fossa us han desenterrada
Per no sofrir los morts tal companyia,
Quan eixa mala cara se us podria,
I estava ja de cucs mig rosegada;
Però, si sou de vermes escapada,
Perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta),
Mantinga-us Déu la negra burullada
I adéu-siau, que em par que em naixen ales
I em torno corb després que pic carn morta!
Francesc Vicent Garcia
Vocabulari:
Dó: Verb donar.
Ullat: Ple de forats.
Celosia: Enreixat de llistons que es posa a una finestra, darrere el qual hom pot veure sense ésser vist.
Grops: Massa dura envoltada de material més tou.
Vermes: Cucs.
Cucales: Cornells, ocells de la família dels còrvids.
Burullada: Granellada, conjunt de grans.
Par: Sembla.
Hola, Montse!
Hi ha bastant diferencia entre el del llibre i aquest. Me ha agradat més el del llibre, peró també aquest esta molt bé.
Ens veiem dijous.
Adéu.
Hola Montse!!
Acabo de veure aquest poema y crec que és bastant diferent que el del llibre. A mi m’agrada més el del llibre.
Adéu i que vagui bé el viatje a Egipte! 🙂
Montse! Aquest era l’autor de la noia del cabell negre no? jeje. Ara em miraré els apunts que vaig agafar de l’exposició del dijous i t’enviaré el comentari per correu.
Bé, només dir-vos que tingueu un bon viatge, i ja ens explicareu com us a anat.
Ens veiem! 🙂
Si, hi ha una diferència molt gran eh! El liric, es més macu no? a més s’enten millor.
Que paseu bona “lluna de mel” 🙂
Gràcies a tots pels vostres desitjos. Ja veig que teniu ganes de perdre’ns de vista uns dies…
A la tornada us ho expliquem, però segur que anirà genial.
Sobre el poema:
serveix per exemplificar els dos estils d’un mateix autor. Un estil molt líric, elegant, culte, refinat (el poema que vam llegir a classe), i un altre estil molt més barroer, groller, escatològic, que es recrea en la lletjor i en allò desagradable (aquest que acabeu de llegir). Dos estils que representen a la perfecció les característiques de la poesia del barroc.
Molt bona sort el dia de l’examen!
Montse és diferent del llibre , però m’agraden tots dos.
Que passeu un bon viatje 🙂
Hola Montse, el poema que has penjat esta més macu que el del llibre y s’enten millor.
Espero que vagi molt bé el viatje a Egipte 🙂
montse ja ho he llegit i magradat bastant com descriu a la monja.
bon viatje de nosessss!!!!
Hola Montse! Espero que el viatge estigui anant genial, a l’institut us trobem molt a faltar jejeje, pel que fa al poema, la meva conclusio es que l’autor estimava molt a la dama !
ENS VEIEM !
Prefereixo el poema que vam fer a classe, aquest és molt groller.
Espero que estigui anant bé per Egipte!
Fins quan torneu.
Hola Montse!
Trobo que els dos poemes són totalment diferents, tot i que el del llibre és molt més líric, aquest m’agrada més per les metàfores i l’humor que utilitza.
Que vagi bé 🙂
Montse aquest és el poema d’aquella dona tan “lletja” no?? en comparació,m’agraden molt més els altres…
Espero que vagi molt bé el viatge!! ja ens explicareu:) Petons!
A mi m’agrada més l’altre! Un peto