Així com cell qui es veu prop de la mort
corrent mal temps, perillant en la mar,
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne prenc a me, qui vaig afanys passant
e veig a vós bastant mos mals delir.
Desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.
(Així com aquell qui es veu prop de la mort, suportant mal temps i exposant-se a perills enmig del mar, i divisa el lloc on es pot salvar i no hi arriba per la seva mala sort, m’esdevé a mi, que vaig patint penes i veig que vós basteu per destruir els meus mals. Desesperat de poder satisfer els meus desigs, aniré pel món proclamant el vostre orgull.)
I ara, escolta la cançó de Raimon.
Hola, booooooooones,
he passat per aquí per sentir en Raimon i no el sento.
Fins aviat
Espero haver solucionat tots els problemes tècnics. Mira que és complicat, tot plegat…
Petons!
Montse,
ja he escoltat la cançó, ens veiem dilluns!
Gràcies, Paula.
Bon cap de setmana!
Hola, de nou,
ara sí que se sent! Un plaer, com sempre.
Petons.
Montse! em passo com vas dir:) ens veiem dilluns a l’examen.. no et passis molt..jajajaja!
Selena, no pateixis. No serà gaire complicat… Ja veuràs!
com siguin igual que els del Juanjo…. -.- jajajaja