Ha estat un viatge fantàstic, malgrat les notícies que començaven a arribar sobre la crítica situació del país.
Egipte és una meravella, i la seva gent, cordial i agradable. Ha estat un somni de viatge, i esperem que tot se solucioni ràpidament, perquè viatjar al país de les piràmides (i de les grans columnes, i del Nil, i dels faraons…) és un regal per als sentits.
Aquí teniu la presentació que van fer les vostres companyes de classe, Anna i Cristina, del poema popular i tradicional El mariner .
A una mossa gravada de verola
Mala pasqua us do Déu, monja corcada,
Bresca sens mel, trepada celosia,
Formatge ullat, cruel fisonomia,
Ab més puntes i grops que té la arada;
De alguna fossa us han desenterrada
Per no sofrir los morts tal companyia,
Quan eixa mala cara se us podria,
I estava ja de cucs mig rosegada;
Però, si sou de vermes escapada,
Perquè siau menjar de les cucales
(que de mal en pitjor la sort vos porta),
Mantinga-us Déu la negra burullada
I adéu-siau, que em par que em naixen ales
I em torno corb després que pic carn morta!
Francesc Vicent Garcia
Vocabulari:
Dó: Verb donar.
Ullat: Ple de forats.
Celosia: Enreixat de llistons que es posa a una finestra, darrere el qual hom pot veure sense ésser vist.
Grops: Massa dura envoltada de material més tou.
Vermes: Cucs.
Cucales: Cornells, ocells de la família dels còrvids.
Burullada: Granellada, conjunt de grans.
Par: Sembla.